NOVA REVISTA: «Marxuquera al peu del Mondúver»

NOVA REVISTA: «Marxuquera al peu del Mondúver»

Salvador Ferrer Conseller del CEIC

Marxuquera al peu del Mondúver

Es tracta d’una revista que naix a manera d’anuari. Una iniciativa de l’associació de veïnes i veïns de Marxuquera l’objectiu principal de la qual és divulgar i compartir tot el nostre patrimoni cultural: històric, literari, paisatgístic, mediambiental, econòmic… Un projecte que ha vist la llum gràcies a la complicitat de certes persones que formem part del consell de redacció, les quals equilibren bastant bé les inquietuds generacionals de tota la gent que estimem la vall de Marxuquera. Es tracta de Jacobo Romero, graduat en ADE amb formació en marketing digital; Marina Dénia, graduada en comunicació audiovisual i publicitat; Vicent Orengo, metge de família en l’àmbit rural; Anna Faus, mestra i filòloga; Josep Cerdà, infermer; Vicent Alonso, president d’Amics de la Natura; Emilio Pérez, president de l’Associació de veïnes i veïns; i jo, Salvador Ferrer, educador i sociòleg que he dirigit la publicació.

A tots nosaltres ens uneixen unes inquietuds envers la recuperació i recerca de tot el patrimoni cultural que compartim que és molt i fins i tot, molt d’ell, desconegut o insuficientment valorat i registrat.

Des del seu naixement, el consell de redacció s’ha proposat comptar amb la col·laboració del CEIC Alfons el Vell perquè partim d’uns referents exigents tant pel que fa al contingut com pel que fa al disseny de la publicació i el CEIC ens marca el camí a seguir des de la humilitat i les ganes d’aprendre, però també amb la il·lusió i motivació per oferir a la nostra comunitat una obra que reflexe la dignitat que es mereix. En moments difícils és la il·lusió acompanyada de l’emoció les que acaben de donar sentit i empenta a allò que fem.

Les coses, però, malgrat semblar senzilles són de tot menys això. Per la nostra part ens proposem créixer des de l’esforç i millorar pas a pas. Aspectes els quals cal reivindicar.

Pel que fa al contingut, hem d’assenyalar tres parts principals amb un tema central que vertebra tots els textos, la importància de l’aigua. En primer lloc cal parlar del magnífic treball d’investigació que ha dut a terme Jacobo Romero sobre un dels indrets més interessants i alhora desconeguts a Marxuquera, la Mina de l’Aigua. Es tracta d’una obra d’enginyeria singular, també anomenada galeria filtrant o galeria de captació. Pous horitzontals per a recollir i canalitzar aigües subterrànies, que trobem a no massa parts del món i a alguns llocs de la península Ibèrica. La manca d’informació sobre aquesta construcció, ni tan sols es troba als arxius municipals de Gandia, fan d’aquest treball d’investigació, si més no, una mostra que despertarà la curiositat dels lectors. Al voltant d’aquest treball la lectora o lector trobarà dos articles d’opinió, escrits per Vicent Alonso i Josep Cerdà.

En segon lloc, a través de la creativitat i els dibuixos de Vicent Orengo trobem una tira còmica original del mateix autor on ens convida a reviure històries de personatges que han viscut a Marxuquera i que hem heretat de la tradició oral. I finalment, en la secció d’entrevistes assistim a una exposició excel·lent de les vivències descrites per Vicent Estornell, encarregat de la mítica finca del Panduro, que ens transporta als anys seixanta i setanta del segle passat. L’entrevista, entre dos llutxentins, és a càrrec de Joan Mahiques.

En aquesta mateixa línia, cal esmentar la gran ajuda d’Anna Faus en l’assessorament lingüístic i el gran treball per part de Marina Dénia en la maquetació i el disseny de l’anuari on aconsegueix crear una obra de gran bellesa estètica que sense cap dubte podem definir de peça de col·lecció.

És per això precisament, pel gran treball que he tingut el privilegi de dirigir, que no vull deixar de remarcar el paper pedagògic d’aquest projecte. Quan parlem de pedagogia parlem de guia o acompanyament, del camí, del procés que implica i de la comunitat on va destinada, a més de la responsabilitat que tenim en mostrar qualsevol cosa que fem pública. Si parem atenció, al capdavall, trobarem sentit al perquè de la cita del codi justinià al principi de la revista, cita que tracta de la posició dels tutors d’un mateix alumne buscant el seu benefici. Aquesta màxima ens val per a la vida:

Allò que a tots afecta ha d’estar aprovat per tots”.

També, és clar, voldríem remarcar dos aspectes que cal tenir presents. Un d’ells és l’esperit científic que ens ha de guiar, el qual implica no partir de certeses, si més no, de dades, de recerca i de capacitat de rectificació i el segon és l’aspecte més crític, podríem dir més filosòfic, eixe desig o curiositat cap al coneixement, curiositat que cal activar quan ens enfrontem a una obra, siga aquesta un quadre, un article o qualsevol altra manifestació cultural.

Tot plegat, m’agradaria finalitzar aquesta presentació amb unes paraules que apareixen a l’editorial de Marxuquera al peu del Mondúver:

“Les hores de converses i feina per a preparar aquesta empresa s’han omplit de paraules i idees, però també de disseny i bellesa, perquè cal dignificar com es mereix una obra d’aquestes característiques.

En la línia de la recuperació i la reivindicació del nostre medi ambient, el nostre territori més pròxim i la nostra consciència paisatgística, la nostra intenció és la de donar visibilitat simbòlica al nostre espai natural, amb la intenció inequívoca de dotar de sentit l’espai públic, el nostre teixit social i totes i tots els que hi viuen i ens visiten. D’acord amb això, esperem que puga esdevenir un punt de referència i trobada de la ciutadania i, més enllà de l’èxit que puga obtenir, esdevinga un fòrum de debat i d’encontre. Un gran espai, perquè no, del debat públic que puga generar-se a partir d’aquesta iniciativa.

Per tant, convidem totes i tots els que tinguen qualsevol inquietud per Marxuquera a participar i sumar-se a aquest projecte que comença a caminar ara. Com més portes obrim al món més reconeixement obtindrem”.

En cas d’estar interessats en algun exemplar podeu posar-se en contacte a través d’Instagram o Facebook: @marxuqueraalpeudelmonduver

CALENDARI DEL CEIC 2021, «OCELLS DE LA SAFOR»

CALENDARI DEL CEIC 2021, «OCELLS DE LA SAFOR»

El tema que hem triat per al calendari del CEIC 20210 ha estat «Ocells de la Safor». Jesús Vilaplana, biòleg de professió i excel·lent fotògraf de la natura, és l’autor de les imatges i els textos que componen les pàgines del calendari.
El domini tècnic i la paciència que requereix capturar animals en llibertat, i que a més volen, és tot un repte. Però en les fotografies de Vilaplana també sobreïx una gran sensibilitat per captar el moment de l’anècdota, el batec de la vida atrapat en un instant.

Podeu demanar-lo en l’oficina del CEIC, Biblioteca Central, Plaça Rei En Jaume, 10.
I en la UPG, Plaça loreto, 4.

«Els ocells són uns animals que es consideren bons indicadors biològics de l’estat en què es troba el medi ambient. Hi ha espècies que necessiten unes condicions ambientals molt determinades, de manera que, si hi ha pertorbacions de l’entorn, elles responen, també, amb canvis en les seues poblacions, o per substitucions d’unes per altres. Els canvis del clima al llarg de l’any provoquen alteració de les precipitacions, de les temperatures i de la disponibilitat d’aliments, la qual cosa desencadena el fenomen de les migracions. En aquest calendari, s’han volgut reflectir els canvis en els diferents mesos de l’any, amb la imatge d’una espècie d’ocell que els encarna, afegint-hi alguna dada d’interés sobre ella. Totes les espècies que es mostren han estat fotografiades a la Safor i formen part d’un patrimoni natural sovint poc conegut.  La seua conservació i millora serà prova que està fent-se una bona gestió ambiental, que repercutirà, sense cap dubte, en una millor qualitat de vida dels saforencs».

Jesús Villaplana Ferrer

LA CASA DE LA MARQUESA, 20 ANYS CREANT CULTURA

LA CASA DE LA MARQUESA, 20 ANYS CREANT CULTURA

Gabriel García Frasquet

Durant les darreres dècades Gandia s’ha dotat d’una sèrie d’infraestructures culturals que li permeten una programació contínua, diversa i de qualitat, impulsada tant per l’Ajuntament i altres organismes públics com per les múltiples entitats sorgides al si de la societat. Així tenim la Biblioteca Central, emplaçada al que fou Convent de Sant Roc; el MAGA, instal·lat a l’antic Hospital de Sant Marc; la Sala Coll Alas, a l’edifici de l’Escola Pia, antiga Universitat; el Teatre Serrano, reconstruït salvaguardant-ne la façana modernista, i la Casa de Cultura Marqués de González de Quirós, rehabilitació de la residència d’aquesta família noble. Tots aquests magnífics contenidors culturals s’han bastit sobre una idea de ciutat com a bé patrimonial col·lectiu que no es pot malbaratar, sinó posar en valor per tal de caminar cap a la modernitat sense desdibuixar la personalitat històrica forjada per les generacions anteriors. Un dels exemples més significatius és la denominada popularment Casa de la Marquesa, erigida pels germans Vallier cap a final del segle XIX quan la ciutat s’expandia més enllà de les muralles, que abans la protegien i acabaren empresonant-la.
Ara fa vint anys que aquesta casa-palau té les portes obertes al servici d’una societat plural, dinàmica i de fort caràcter associatiu. En aquest període ha albergat milers d’actes de tot tipus: concerts de música clàssica i contemporània, exposicions, recitals poètics, dramatitzacions, conferències, taules redones, congressos, presentacions, col·loquis o cursos d’extensió universitària, de tal manera que sovint s’han vist ocupats simultàniament tots els seus espais amb una gran afluència de públic, i no tan sols gandià o saforenc perquè la seua trajectòria exemplar l’ha convertida en un atractiu referent per a les comarques limítrofes. Per celebrar-ne l’èxit i, sense complaences, continuar avançant, l’Ajuntament de Gandia i la Fundació Bancaixa han inaugurat una exposició commemorativa que la converteix en protagonista de tal manera que sembla voler establir una mena de diàleg amb l’espectador-usuari que la gaudeix. Els coordinadors del projecte són Lluís Romero i Amanda Cerdà, del Departament de Cultura, i Suso Monrabal, l’entusiasta compilador d’imatges que il·luminen el passat.
El propòsit de la mostra requeria parlar de l’edifici en el context de l’eixample de la ciutat i la seua obertura als nous temps amb l’arribada dels trens i la construcció del port. I així mateix conéixer la nissaga familiar a què pertanyia. I per això s’hi ha comptat amb l’assessorament i els breus textos explicatius d’Albert Peñín, Vicent Pellicer i Néstor Novell. Posteriorment, com a manifestació d’una necessitat peremptòria i d’un desig permanent, se’n dedica un capítol, relatat per Lluís Romero, a la reivindicació d’una casa de cultura per al poble per part de la joventut universitària de la Transició, una exigència que anà amerant sectors més amplis de la població. A més, calia abordar el difícil procés negociador amb la propietària Bancaixa i les hereves del marqués, que en tenien l’usdefruit, perquè l’Ajuntament acabara aconseguint-ne la concessió d’utilització per a cinquanta anys, uns acords exposats per la regidora Àngels Moreno, que els gestionà. També, és clar, s’havia de tractar la subsegüent rehabilitació arquitectònica per adaptar-la a la nova finalitat, acció que detalla el seu arquitecte responsable Pablo Martínez. Fins a cloure el recorregut amb la collita dels fruits saborosos i abundants que ha produït una bella idea convertida en realitat com ho evidencia l’extraordinària activitat que genera, reportada pel seu director, Eudald González.
Però el principal protagonisme no el té l’edifici, sinó les persones. I no tan sols l’aristocràtica família que l’habitava, sinó també les classes subalternes d’una societat en canvi, que, com apunta Josep Enric Gonga, substituïa les corregudes de joies per les carreres ciclistes, ballava al so de les orquestrines o acudia als teatres, encara que fóra al galliner. En conseqüència, el visitant de l’exposició hi trobarà imatges dels marquesos Lluís Vallier Garcia Alesson i la seua esposa Carme Trènor Palavicino, acompanyats per les seues filles al jardí romàntic, que contrasten amb les dels seus humils masovers; i contemplarà Loleta Vallier, regina d’uns jocs florals locals, ricament abillada de fallera, envoltada de la seua cort d’honor i esguardada amb ulls embadalits pel poeta premiat, Lluís Guarner, però també hi veurà l’alegria de parelles anònimes mig festejant per la voreta de la mar, joves nadant al port, viatgers del tren i dones al mercat.

La mostra estructura l’espai de forma elegant i didàctica en els apartats susdits i es compon de fotografies esplèndides, plànols urbans, mobles i objectes de la casa senyorial, cartells anunciadors i seqüències cinematogràfiques del batec de la vida quotidiana, filmades quan el cel·luloide encara no incorporava la banda sonora, com la que es fa servir com a pòrtic, en què apareix un personatge que, des de dalt d’un automòbil, es planta, es lleva el barret i dóna alegrement la benvinguda als visitants. Uns fons procedents principalment de la mateixa Casa, de l’Arxiu Municipal i d’importants col·leccions privades com les de Borja-Monrabal, l’Editorial Tívoli o la Fundació Bancaixa.
Tot plegat un regal expositiu coherent, bell i oportú, amorosament concebut, expertament realitzat i oferit a la ciutadania, que és la que realment l’ompli de sentit. Per això l’espectador s’hi reconeix dins el transcurs del temps com a part d’una col·lectivitat que cada dia conforma el fil de la història d’una ciutat oberta a tots, que estima la cultura i la llibertat.

Gabriel Garcia

3a CONFRÈNCIA»DONES SÀVIES III»

3a CONFRÈNCIA»DONES SÀVIES III»

L’atenció com a virtut política en Simone weil

Dins del cicle de Dones Sàvies III, que organitza el Ceic Alfons El Vell i l’ IMAB Biblioteca Central, en col•laboració amb la Generalitat Valenciana, Cefire Gandia, Campus de Gandia – Universitat Politècnica de València i la Regidoria d’ Igualtat de l’ Ajuntament de Gandia, Emilia Bea, profesora de filosofia del dret i filosofia política en la Universitat de València, ens parla del pensament de Simone Weil, ja que ha centrat la seua àrea d’ investigació a la producció filosòfica femenina.MOSTRAR MENOS

ACCEDIR A L’EMISSIÓ EN STREAMING