2a XERRADA CICLE DE CONFERÈNCIES DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA 2019

2a XERRADA CICLE DE CONFERÈNCIES DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA 2019

Tarja-2-conferencia

Resum

La tecnologia és a tot arreu i amb ella han canviat tots i cadascun dels aspectes de la nostra vida diària, de com ens relacionem, de com aprenem, de com sentim i, el que és més d’important, de com percebem aquest futur que està cada vegada més pròxim. Durant aquest viatge pel món de la tecnologia destacarem quins són i seran aquests punts d’impacte i els perills que en alguns casos comporten dins d’una societat cada vegada més connectada i plural.

Extracte del currículum

C2_Foto_RBRicardo Borillo és analista a la Unitat d’Anàlisi i Desenvolupament TI de la Universitat Jaume I de Castelló des de fa més de 17 anys. Ingenerio Informàtic de formació per aquesta mateixa universitat, actualment exerceix les funcions de responsable tècnic, liderat projectes d’innovació com la migració al cloud de l’entorn complet de gestió de l’UJI en la qual aquesta universitat és pionera. En una altra vida paral·lela, organitza la iniciativa per a la difusió de la tecnologia decharlas.com, escriu en Genbeta Dev i és professor en el Curs d’Expert Desenvolupament Àgil en Java, React i Docker que s’ofereix al centre de postgrau.

 

1a XERRADA CICLE DE CONFERÈNCIES DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA 2019

1a XERRADA CICLE DE CONFERÈNCIES DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA 2019

Edició VII: La Ciència, III Mil·lenni

 Resum:  Història de la cultura de la lactància

A càrrec de: José M. Paricio Talayero

La lactància és un fenomen natural que ens precedeix i acompanya des del nostre inici com a espècie a la terra i té connotacions històriques i culturals.

Maternitat. Mary Cassatt -1890

Maternitat. Mary Cassatt -1890

La lactància és cridada natural pretesament per oposició a la mal anomenada lactància artificial, que no és lactància però sí artificial. A la lactància podem anomenar-la lactància, no cal dir lactància natural.

Veurem que no és tan obvi que la lactància sempre sigui lactància materna, de la mare, però sí administrada per i des del pit d’una dona.

La lactància és un fenomen biològic però molt mediatitzada per la cultura, és un fenomen cultural transmès de generació en generació.

La lactància en ser un fenomen natural entre els mamífers, inclosos els humans, té múltiples testimonis històrics que són la base d’aquesta conferència.

Aprendrem que la història de la lactància que coneixem no va ser escrita per dones i que no es refereix a la lactància de les mares sinó a la de les dides.

Aprendrem el sorprenentment jove que és el terme mamífers i que no ens ho va posar el Déu del Gènesi ni Aristòtil.

Sabrem el que ha durat la lactància al llarg de la història i com i per què tots els intents anteriors al segle XIX d’alimentar lactants petits amb llet diferent de la de dona van fracassar estrepitosament, ja que abocaven a la seva mort precoç.

Finalment veurem com aquesta cultura és fràgil i susceptible de perdre per diferents motius, entre els quals destaquen els interessos comercials de les multinacionals de l’alimentació infantil i el desinterès de responsables i institucions sanitàries.

 

Extracte del currículum

C1_Foto_JM ParicioPediatre. Doctor en Medicina; tesi «Lactancia materna y hospitalització por infecciones en el primer año de vida» (UAM).

Diplomat en Disseny i Estadística en ciències de la Salut (UAB).

President de APILAM, Associació per a la Promoció científic-cultural de la Lactància Materna. Fundador i coordinador de www.e-lactancia.org i www.telasmos.org.

Autor del llibre «Tu eres la mejor madre del mundo».

Col·laborador de IBFAN el 2017.

Membre del Consell Consultiu de Salut de la Llet League Int. Des 2017 i vocal del Comitè de Lactància Materna de l’Associació Espanyola de Pediatria (2000-2013).

Ha col·laborat amb el Ministeri de Sanitat a la Guia de Pràctica Clínica sobre Lactància Materna (2017), en l’Estratègia nacional de Salut Sexual i Reproductiva (2011) i a la Guia de Pràctica Clínica sobre l’Atenció al Part Normal (2010).

Fundador i president del primer Comitè per a la Humanització de l’Assistència a l’Hospital de Gandia (València) el 1984.

Cap de servei de Pediatria 20 anys a l’Hospital Marina Alta d’Alacant, tercer hospital d’Espanya a obtenir l’acreditació IHAN d’OMS / UNICEF i membre 15 anys de l’equip de Transport Neonatal de la província d’Alacant.

Autor de 53 articles científics, 301 comunicacions i 16 capítols de llibres. Docent en cursos, jornades i congressos.

Apassionat de la lactància i en seguretat entre la saviesa de les dones.

930574eb-5bc6-42e2-a6b9-305e10d2879c

42dea066-3426-42b5-8a63-2a1cae2986f5

4a Conferència: «Qué és menjar sa?: Els dubtes, mites i enganys més estesos sobre l’alimentació»

4a Conferència: «Qué és menjar sa?: Els dubtes, mites i enganys més estesos sobre l’alimentació»

8 de novembre
Breu descripció de la conferència: Qué és menjar sa?: Els dubtes, mites i enganys més estesos sobre l’alimentació.
En el món de l’alimentació i la nutrició circulen molts mites i informacions falses, i és difícil orientar-se en aquest maremàgnum informatiu.
Que no sapiem filtrar aquesta informació afecta no només als nostres hàbits de compra sinó també a la nostra salut. Els mites neixen i moren, i alguns fins i tot reneixen al cap d’un temps.
Durant la conferencia parlarem del que hi ha de cert o de fals darrera de molts d’aquests mites.
JM_MuletJM Mulet (Dénia, 1973) Llicenciat en química i doctor en bioquímica i biologia molecular per la Universitat de València. Va fer una estada postdoctoral de tres anys a la Universitat de Basilea (Suïssa). Actualment és professor de biotecnologia a la Universitat Politècnica de València (UPV) i dirigeix una línia d’investigació a l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes, centre mixt del CSIC i la UPV, tractant de desenvolupar plantes tolerants a sequera o fred, amb nombroses publicacions científiques, patents i algun premi. És director acadèmic del Màster en Biotecnologia Molecular i Cel·lular de Plantes. En paral·lel a la seva tasca acadèmica i investigadora desenvolupa una àmplia activitat com a divulgador científic. És autor del llibre «Comer sin miedo» que s’han venut més de 20.000 exemplars i s’ha publicat en diversos països, de «Medicina sense Enganys», «La Ciència a l’Ombra» i «Transgénicos sin miedo». També és autor del bloc «tomates con genes» (jmmulet.naukas.com). Escriu la secció «Ciencia sin ficción» a «El País Semanal», col·labora al programa «Hoy por hoy» de la cadena SER. . Conferenciant habitual sobre temes relacionats amb l’alimentació o la biotecnologia i el seu compte de twitter és la segona amb més seguidors d’un científic en actiu de parla hispana (@jmmulet). El seu últim llibre és «¿Qué es comer sano?».

 

4a CONFERÈNCIA: Forats negres, molt més que ciència-ficció a càrrec del Dr. Alberto Aparici

4a CONFERÈNCIA: Forats negres, molt més que ciència-ficció a càrrec del Dr. Alberto Aparici

L’última conferència d’enguany, del cicle  que el CEIC organitza sobre Ciència i Tecnologia, ha tractat sobre un dels fenòmens més extraordinaris de la natura: els forats negres. Aquests són el resultat final del col·lapse d’una immensa estrella que mor i de la qual en resta un objecte estrany, fosc, com un forat negre en el tapís estel·lar, ja que d’aquest cadàver no en surt absolutament res, ni la mateixa llum. El Dr. Alberto Aparici, físic i divulgador científic, ens va introduir en els misteris d’aquests estranys objectes que la física ha considerat durant molt de temps com una mena d’entelèquia, més bé com un divertiment de la ciència-ficció que una realitat física.

03El Dr. Aparici ens relatà detalladament què sabem d’aquests objectes, com naixen a partir de l’enfonsament d’una estrella que no pot suportar el seu immens pes, què podem trobar-hi dins una vegada formats i què ens passaria si ens atrevírem a visitar-ne un. Les equacions de la Relativitat General exposada per Einstein el 1915 poden explicar teòricament i de manera detallada aquests cossos i situen al seu centre una singularitat de l’espai-temps, un punt on la densitat i l’energia es fan infinites.

Els forats negres amb l’energia més gran i un camp gravitatori extrem són el laboratori astrofísic perfecte on es podrien testejar les noves teories unificades de la física, que permetrien englobar la Relativitat i la Física Quàntica, fins ara teories incompatibles.

Diversos descobriments recents com els forats negres supermassius situats al centre de les galàxies espirals, i en especial el recent descobriment de les ones gravitatòries causades pel xoc de forats negres binaris els han donat definitivament carta de naturalesa. Els forats negres existeixen, són ben reals.

El Dr. Aparisi amb els organitzadors del Cicle, Joaquin Grau i Enric Marco

El Dr. Aparici amb els organitzadors del Cicle, Joaquin Grau i Enric Marco

Alberto Aparici és doctor per la Universitat de València des del 2013 i ha estudiat la física dels neutrins. És també el responsable de la divulgació a l’Institut de Física Corpuscular, un centre mixt de la Universitat de València i el CSIC, i col·labora en tasques docents amb la Universitat de València i la Universitat Jaume I de Castelló. Des de l’any 2015 col·labora amb el magazine digital Jot Down, i des de 2011 realitza la secció de ciència del programa La Brújula a Onda Cero radio.

 

01 (2)