27 d’abril 19:30 a la Biblioteca Central de Gandia amb aforament limitat, o en directe a través del canal de #BibliotequesGandia a Youtube: https://youtu.be/Cn9wyrrDU58 .
“To love is simply to allow another to be, live, grow, expand, become.”
Kate Millett (1934 – 2017)
En traducció lliure, perquè l’anglés no té el gènere tan marcat com la nostra llengua: «Estimar és simplement permetre ser l’altra persona, viure, créixer, expandir-se, arribar a ser». «El concepte de l’amor romàntic és un instrument de manipulació emocional que el mascle pot explorar lliurement, ja que l’amor és l’única condició baix la que s’autoritza (ideològicament) l’activitat sexual de la femella.»
Aquestes frases són de l’escriptora, professora, artista i activista feminista estatunidenca Kate Millett (1934 – 2017). Es va graduar cum laude en 1956 en la Universitat de Minnesota i a continuació, va realitzar el postgrau en la Universitat d’Oxford. Les frases que obrien aquest article es poden trobar a la seua tesi doctoral del 1969, Política sexual, un assaig clau en la història del feminisme. Al castellà es va traduir el 1975 i el seu pensament va començar a difondre’s al territori espanyol després de la mort del dictador. Poc abans, el 1974 havia publicat el seu llibre Flying, una autobiografia no acadèmica en la qual s’expressa la seua vena artística com a escultora i cineasta. Eixa dimensió artística és la que la portà a crear el projecte Women’s Art Colony Farm, una comunitat de dones artistes i escriptores en Nova York.
Per parlar d’aquesta dona fascinant i polèmica al mateix temps, ens acompanyarà la directora de l´Institut Universitari d´Estudis de la Dona de la Universitat de València, Gabriela Moriana. Directora i professora del Màster Universitari en Gènere i Polítiques d’Igualtat i professora del Departament de Treball Social i Serveis Socials de la Universitat de València.
Moriana és doctora en estudis de Gènere, llicenciada en Sociologia i diplomada en Treball Social per la Universitat de València. Us convidem a fer una ullada a la seua pàgina web: http://gabrielamoriana.es/ http://gabrielamoriana.es/ on trobareu material, llibres i articles ben suggerents sobre feminisme. Per exemple, va participar en el VIII Informe del Observatorio Estatal de Violencia sobre la Mujer, 2014; i Macroencuesta de violencia contra las mujeres, 2015, incidint ella mateixa en la situació de les dones immigrants: «les dones immigrants residents a la Comunitat Valenciana i ateses en els recursos específics de violència (centres 24 Hores i centres de protecció de dones), també estan sobrerepresentades respecte a la proporció de dones (Moriana, 2014). Tot això justifica la necessitat d’estudiar el binomi violència de gènere i dones immigrants a la Comunitat Valenciana.
Aquesta conferència s’inclou dins del Cicle Dones Sàvies III, organitzada per Biblioteques Gandia- IMAB, CEIC Alfons el Vell amb la col·laboració del CEFIRE, Regidoria d’Igualtat i Diversitat i la UPV-Campus Gandia.
Aforament limitat: cal inscripció prèvia al 962959593 o al whatsapp 678837402
La xarrada també es podrà seguir en directe a través del canal de #BibliotequesGandia a Youtube: https://youtu.be/Cn9wyrrDU58
Des del començament d’aquest cicle de conferències, pensàvem que seria encoratjador sentir a una física parlar d’una altra que ho va tenir més difícil per l’espèrit del temps, on les dones no tenien ni tan sols accés als estudis acadèmics superiors. Han passat filòsofes, esportistes, escriptores, científiques… i ara tenim dues dones del món del teatre. Pensàvem que seria motivador per a les dones que comencen la seua carrera professional veure que les coses són ara mateix infinitament més fàcils per a elles, que dedicar-se a la investigació o la creació en qualsevol àmbit professional en igualtat de salaris i condicions és possible. Per desgràcia, els darrers actes vandàlics a Gandia demostren que encara hi ha molt per a fer en el reconeixement de la vàlua de les dones i en el respecte cap a nosaltres, cap a totes les persones.Olimpia és més explícita: «La ignorància, l’oblit o el menyspreu dels drets de la dona són les úniques causes de les desgràcies públiques i de la corrupció dels governs», deia en 1791 en la Declaració dels drets de la dona i la ciutadana. A més a més, una ciutat també demostra el seu nivell cultural i de civilització quan fa seu allò que els romans deien la res publica, el que és comú.
Olimpia de Gouges (1748- 1793) va ser una lluitadora no a través de les armes sinó de l’escriptura i la paraula. A través de les seues obres de teatre volia crear un espai de reflexió, no sols d’empatia. En les obres d’Olimpia «el text dramàtic funciona com a detonador poètic i el personatge en escena és el vehicle per a generar consciència de canvi social», en diu Diana Raznovich, co-dramaturga en l’obra de Marga Borja Olimpia de Gouges o la pasión de existir. Obra que ens agradaria veure representada en algun teatre de la ciutat i així ho deixem caure, per si algú agafa el testimoni.
Margarita Ramón- Borja Berenguer (cognoms vinculats també a la nostra ciutat i amb molta història al darrere), és poeta, autora i directora escènica de trajectòria internacional. Cofundadora del Teatro de Las Sorámbulas en 1992; del Encuentro de Mujeres de Iberoamérica en las artes escénicas en el FIT de Cádiz en 1996, que va coordinar fins a 2014, coordinadora general de Temporadas Igualdad en las Artes Escénicas, un projecte per a l’aplicació de la Llei d’Igualtat de vocació europea. Ella ens parlarà en extens i intens sobre Olimpia, escoltarem amb atenció la seua presentació, però voldria acabar amb una frase de la nostra dona gran, en d’aquesta setmana de dones grans. Olimpia va morir a la guillotina per demanar una política justa, una revolució inclusiva i l’abolició de tota esclavitud. En la seua obra «L’esclavitud dels negres» ens diu: «En els segles de la ignorància els homes es feren la guerra; en el segle més il·lustrat volen destruir-se. Quina serà aleshores la ciència, el govern, l’època, l’era en què els homes viuran en pau?».
Dins el programa de DONES SÀVIES III, seguint la nostra línia on una dona ens parla d’una altra que ha estat referent seu i ha marcat la seua carrera, aquest dotze de març comptem amb Marga Borja que ens parla d’Olimpia de Gouges. El format és encara de conferència virtual i l’enllaç és: https://youtu.be/Cn9wyrrDU58
Organitzen: CEIC Alfons el Vell i l’ IMAB-Biblioteca Central
Col·laboren: la Regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament de Gandia, el CEFIRE-Gandia. I la UPV- Campus Gandia.
Organitzen: CEIC Alfons el Vell i l’ IMAB Biblioteca Central
Col·laboren: la Regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament de Gandia, el CEFIRE Gandia. I la UPV- Campus Gandia.
Presenta i modera: Rosa Mascarell Dauder
Continuem amb Dones Sàvies afegint nous àmbits professionals i socials on també estan les dones presents, com ara l’esport. És molt ampli el panorama i l’excel·lència. A poc a poc anem portant a Gandia dones de primera plana que ens parlen d’altres que també ho han estat i que mereixen ser referents.
El 18 de febrer comptem amb Xelo Mas Molió, Tècnic Superior en Atletisme i esportista professional, que ens parla d’Ana Casares Polo, triatleta guanyadora de vàries medalles i referent per a les dones esportistes.
Dins del cicle de Dones Sàvies III, que organitza el Ceic Alfons El Vell i l’ IMAB Biblioteca Central, en col•laboració amb la Generalitat Valenciana, Cefire Gandia, Campus de Gandia – Universitat Politècnica de València i la Regidoria d’ Igualtat de l’ Ajuntament de Gandia, Emilia Bea, profesora de filosofia del dret i filosofia política en la Universitat de València, ens parla del pensament de Simone Weil, ja que ha centrat la seua àrea d’ investigació a la producció filosòfica femenina.MOSTRAR MENOS
La cultura no es para. Comença Dones Sàvies III, organitzat pel CEIC Alfonsn el Vell i Biblioteques Gandia, amb la col·laboració del CEFIRE, la Regidoria d’Igualtat i Politiques inclusives de l’Ajuntament de Gandia i la UPV- Campus Gandia. Aprofitant la tecnologia al nostre abast, el passat 30 d’octubre des de la Biblioteca Central de Gandia retransmetérem en directe la conferència de la professora i psicòloga judicial Inma Alcalà sobre María Campo Alange.
No vaig a fer resum de les paraules dites perquè teniu a la vostra disposició tant la gravació de la conferència com les diapositives en format .PDF en aquesta mateixa entrada. Però si voldria incidir en la rellevància econòmica del sector cultural, malgrat la precarietat de les i els professionals. Per consultar dades tenim ECONCULT, on es promouen i s’arrepleguen estudis sobre l’impacte, econòmic i no sols econòmic, de l’art i la cultura en la nostra vida. Per exemple en la salut, en la prevenció de malalties mentals i físiques i en el desenvolupament juvenil.
A més a més, la cultura és creació i transmissió de valors i principis, com els que volem transmetre en aquest cicle Dones Sàvies basats en la igualtat entre sexes i el respecte a la diversitat. La paritat és un indicador de la salut democràtica d’un país i, precisament en el món de la cultura, estem encara lluny d’aconseguir-la (veure l’article de El País: “Los hombres deciden el 82% de las instituciones culturales”). Això vol dir que hi ha molta feina a fer en aquest sector, precisament pel pes educatiu i de formació de referents que té en la societat.
Dones Sàvies va nàixer fa ja tres anys, precisament per oferir un espill en el que mirar-se a les dones joves i perquè en el nostre imaginari entren també dones científiques, investigadores, polítiques, directores d’orquestra, esportistes d’elit, filòsofes, dissenyadores, enginyeres… i no ens val, com moltes vegades hem sentit, que si no hi ha més dones en els llocs de decisió i visibilitat és una qüestió de qualitat, no és així, estem a sovint sobrequalificades, és que encara no les/ens veiem en eixos llocs. I això cal canviar-ho, com deia Joan Fuster, «les lleis que no fem nosaltres es faran contra nosaltres», i aquesta sentència té una extensa aplicació.
Eixa imatge de «la dona de sa casa», invisible a l’espai públic si no és per acompanyar un home, la va intentar canviar ja María Laffite (nom de fadrina) o María Campo Alange (nom d’escriptora), en plena dictadura franquista amb un llibre tan agosarat com La guerra secreta de los sexos. Us recomane, per conèixer aquesta dona fascinant, el llibre d’Inma Alcalà, La agenda secreta de María Campo Alange, fruit d’anys d’estudi i escrit d’una manera seriosa i al mateix temps amena, com era l’estil de la mateixa Campo Alange.
Sobre Inma Alcalà Garcia, m’agradaria destacar la seua tasca professional de molts anys en l’assistència a dones víctimes de violència de gènere i menors en situació de risc i immigració. És llicenciada en psicologia per la Universitat de València. Doctora per la Universitat Jaume I. Màster en Mediació intercultural des de la perspectiva de gènere per la Universitat de València i Màster Universitari en Recerca Aplicada en Estudis Feministes, de Gènere i Ciutadania, per la Universitat Jaume I. Exerceix de psicòloga judicial, mediadora i tècnica de menors. És membre de l’Institut Universitari d’Estudis feministes i de gènere Purificació Escribano de la Universitat Jaume I. Col·labora amb diferents associacions de dones. La seua trajectòria professional ha estat sempre relacionada amb l’educació i el feminisme. Ha treballat en la Conselleria d’Igualtat i polítiques Inclusives i ara mateix a la Universitat Jaume I. Posseeix també diversos postgraus de la Universitat de València sobre fracàs escolar i rendiment escolar, convivència escolar i integració família–escola, relacions humanes, educació i administració familiar. Autora de diverses publicacions, ha impartit també múltiples conferències al llarg de la seua trajectòria professional.
Us convidem a escoltar la seua conferència del 30 d’octubre a Gandia:
La pròxima trobada, el 27 de novembre amb Concha Ros que ens parlarà de Manuela Ballester, dona calidoscòpica, nascuda en València i morta a l’exili en Berlín.
