1a CONFERÈNCIA «DONES SÀVIES III»

1a CONFERÈNCIA «DONES SÀVIES III»

EN TEMPS DE SECRETS I SILENCIS

AlcalaLa cultura no es para. Comença Dones Sàvies III, organitzat pel CEIC Alfonsn el Vell i Biblioteques Gandia, amb la col·laboració del CEFIRE, la Regidoria d’Igualtat i Politiques inclusives de l’Ajuntament de Gandia i la UPV- Campus Gandia. Aprofitant la tecnologia al nostre abast, el passat 30 d’octubre des de la Biblioteca Central de Gandia retransmetérem en directe la conferència de la professora i psicòloga judicial Inma Alcalà sobre María Campo Alange.

No vaig a fer resum de les paraules dites perquè teniu a la vostra disposició tant la gravació de la conferència com les diapositives en format .PDF en aquesta mateixa entrada. Però si voldria incidir en la rellevància econòmica del sector cultural, malgrat la precarietat de les i els professionals. Per consultar dades tenim ECONCULT, on es promouen i s’arrepleguen estudis sobre l’impacte, econòmic i no sols econòmic, de l’art i la cultura en la nostra vida. Per exemple en la salut, en la prevenció de malalties mentals i físiques i en el desenvolupament juvenil.

A més a més, la cultura és creació i transmissió de valors i principis, com els que volem transmetre en aquest cicle Dones Sàvies basats en la igualtat entre sexes i el respecte a la diversitat. La paritat és un indicador de la salut democràtica d’un país i, precisament en el món de la cultura, estem encara lluny d’aconseguir-la (veure l’article de El País: “Los hombres deciden el 82% de las instituciones culturales”). Això vol dir que hi ha molta feina a fer en aquest sector, precisament pel pes educatiu i de formació de referents que té en la societat.

Dones Sàvies va nàixer fa ja tres anys, precisament per oferir un espill en el que mirar-se a les dones joves i perquè en el nostre imaginari entren també dones científiques, investigadores, polítiques, directores d’orquestra, esportistes d’elit, filòsofes, dissenyadores, enginyeres… i no ens val, com moltes vegades hem sentit, que si no hi ha més dones en els llocs de decisió i visibilitat és una qüestió de qualitat, no és així, estem a sovint sobrequalificades, és que encara no les/ens veiem en eixos llocs. I això cal canviar-ho, com deia Joan Fuster, «les lleis que no fem nosaltres es faran contra nosaltres», i aquesta sentència té una extensa aplicació.

La agenda secreta de María Campo Alange. Inma Alcalà. UJIEixa imatge de «la dona de sa casa», invisible a l’espai públic si no és per acompanyar un home, la va intentar canviar ja María Laffite (nom de fadrina) o María Campo Alange (nom d’escriptora), en plena dictadura franquista amb un llibre tan agosarat com La guerra secreta de los sexos. Us recomane, per conèixer aquesta dona fascinant, el llibre d’Inma Alcalà, La agenda secreta de María Campo Alange, fruit d’anys d’estudi i escrit d’una manera seriosa i al mateix temps amena, com era l’estil de la mateixa Campo Alange.

 

Sobre Inma Alcalà Garcia, m’agradaria destacar la seua tasca professional de molts anys en l’assistència a dones víctimes de violència de gènere i menors en situació de risc i immigració. És llicenciada en psicologia per la Universitat de València. Doctora per la Universitat Jaume I. Màster en Mediació intercultural des de la perspectiva de gènere per la Universitat de València i Màster Universitari en Recerca Aplicada en Estudis Feministes, de Gènere i Ciutadania, per la Universitat Jaume I. Exerceix de psicòloga judicial, mediadora i tècnica de menors. És membre de l’Institut Universitari d’Estudis feministes i de gènere Purificació Escribano de la Universitat Jaume I. Col·labora amb diferents associacions de dones. La seua trajectòria professional ha estat sempre relacionada amb l’educació i el feminisme. Ha treballat en la Conselleria d’Igualtat i polítiques Inclusives i ara mateix a la Universitat Jaume I. Posseeix també diversos postgraus de la Universitat de València sobre fracàs escolar i rendiment escolar, convivència escolar i integració família–escola, relacions humanes, educació i administració familiar. Autora de diverses publicacions, ha impartit també múltiples conferències al llarg de la seua trajectòria professional.

 

Us convidem a escoltar la seua conferència del 30 d’octubre a Gandia:

https://youtu.be/iW5rN6u1lxo

Podeu seguir la seua presentació en pdf:

La pròxima trobada, el 27 de novembre amb Concha Ros que ens parlarà de Manuela Ballester, dona calidoscòpica, nascuda en València i morta a l’exili en Berlín.

Podeu consultar les anteriors edicions de «Dones Sàvies» ací.

 

V CONFERÈNCIA «DONES SÀVIES II»:  MARIN ALSOP I EL PODER DE LA MÚSICA

V CONFERÈNCIA «DONES SÀVIES II»: MARIN ALSOP I EL PODER DE LA MÚSICA

MARIN ALSOP I EL PODER DE LA MÚSICA

Diu Marin Alsop (Nova York, 1956), que la música té el poder de canviar vides. Això ho ha dit amb ocasió d’un programa que ella ha impulsat per donar l’oportunitat de fer música a xiquets desfavorits, dins el programa «OrchKids» en Baltimore. Un programa que segueix els principis d’aquell que va instaurar en 1975 José Antonio Abreu en Veneçuela «Música per al canvi social».

PHOTO-2020-02-21-12-07-40Destaquem la implicació social i la fe en l’educació de la directora d’orquestra Marin Alsop perquè és un dels trets que han definit totes les Dones Sàvies que hem conegut fins ara en aquest cicle, i de les que vindran. Rosana Cuenca Talens és ella mateixa també directora d’orquestra, ha estat directora de l’Orquestra Ciutat de Gandia i de l’Orquestra de corda de la Unió Musical de Xeraco, a més de fer més de vint anys que treballa en l’ensenyament musical. Alicia Juan Samper és enginyera de formació en el sector acústic i de telecomunicacions i mentora dins el programa «UpSTEAM» per aproximar les xiques a les carreres de ciències i tecnologies. Tenen en comú el ser ambdues violinistes i formar part del Quartet Mnemea de corda.

Durant la conferència en la Biblioteca Central de Gandia el 20 de febrer, no sols ens varen presentar a Marin Alsop i tot el seu treball en favor de la difusió de la música, també ens il·lustraren sobre la història de la formació de l’orquestra clàssica, la batuta i en què consisteix el paper de la direcció d’orquestra. La direcció de l’orquestra és el cap, el cor i l’ànima, el o la directora deu conèixer cada partitura de cada instrument, de manera que conduir una orquestra simfònica necessita una intel·ligència i una capacitat organitzativa i sensorial immenses. Els adjuntem la presentació que ens feren Rosana i Alicia per poder recordar tota la informació que ens facilitaren. L’emoció de sentir-les tocar un parell de duets de violí és una cosa que portarem a la memòria qui les vàrem escoltar.

PHOTO-2020-02-21-12-07-43

La carrera de Marin Alsop va in crescendo, l’any passat la nomenaren la primera directora de la Vienna Radio Symphony Orchestra i el 20 de gener del 2020 va rebre el premi Crystal Awards 2019 que atorga el Fòrum Econòmic Mundial de Davos pel seu lideratge en l’avanç cap al canvi positiu. El que dèiem al principi, és un goig tenir aquestes dones sàvies de referents, dones amb consciència social i treballant per un món millor.

 

 

 

PHOTO-2020-02-21-12-07-42

ROSA MARÍA RODRÍGUEZ MAGDA ens parla DE MARIA BENEYTO. CONFERÈNCIA «DONES SÀVIES II»

ROSA MARÍA RODRÍGUEZ MAGDA ens parla DE MARIA BENEYTO. CONFERÈNCIA «DONES SÀVIES II»

MARIA BENEYTO: MEMÒRIES D’UNA ADOLESCENT EN TEMPS DE GUERRA

«… como si el vientre de la luz se abriese para albergarnos y recibirnos», una llum que prometia l’esperança. Així recorda María Beneyto (València 1925- 2011), la seua arribada a València l’any 1937 des de Madrid, on la família havia emigrat anys endarrere.

PHOTO-2020-01-16-22-17-54El 16 de gener, dins el cicle Dones Sàvies, Rosa María Rodríguez Magda ens parlà de María Beneyto a través de l’obra Regreso a la ciudad del mar. Aquestes memòries novel·lades, són continuació de Antigua patria, on l’escriptora narrava la seua infància en el Madrid de preguerra. Rosa María Rodríguez s’ha encarregat tant de l’edició de Regreso a la ciudad del mar, com de la Poesia Completa de Beneyto. Arran d’aquesta darrera edició, feta en vida de l’escriptora i poeta, Rosa María va assumir el paper de marmessora de la seua obra literària i ens comentava que encara hi queden inèdits de la Beneyto per eixir a la llum.

Amb 22 anys publicà María Beneyto el primer poemari en castellà Canción olvidada (1947) i després en català Altra veu (1952), però és sobretot arran de guanyar el Premi Ciutat de Barcelona amb el llibre de poemes Ratlles a l’aire (1956) que començà a ser coneguda. Va comptar amb l’amistat i l’impuls de Max Aub, Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner i de Xavier Casp entre altres, que l’animaren a continuar escrivint en català. L’associació d’escriptor en llengua catalana, de la que va ser sòcia d’honor, destaca sobretot la seua novel·la La dona forta, guardonada el 1965 amb el premi Joan Senent: «resulta imprescindible esmentar la novel·la La dona forta (1967), obra de personatge col·lectiu que seguia l’estructura utilitzada per altres escriptors en aquell moment, com ara Blai Bonet o Camilo José Cela. Els crítics han qualificat aquesta novel·la com la més interessant publicada al País Valencià durant els anys seixanta.» Va ser premiada en nombrosos certàmens literaris, tant en castellà com català, però encara així, a final dels 70 deixa d’escoltar-se la seua veu i roman en silenci fins que és de nou recordada en la dècada dels 90, arran de rebre en 1992 el Premi de les Lletres de la Generalitat Valenciana. Aleshores va publicar en 1993 Després de soterrada la tendresa, a més de tres poemaris en castellà Archipiélago (poesia inèdita, 1975-1993), Nocturnidad y alevosía i Hojas para algún día de noviembre; per continuar més endavant, entre altres, Para desconocer la primavera (1994), Elegies de pedra trencadissa (1997) i Quasi un poc de res (2001). Junt amb Rosa María Rodríguez Magda preparà durant 2005 la Poesia Completa, publicada en el 2008 per l’Ajuntament de València. Regreso a la ciudad del mar s’ha publicat pòstumament, en 2019, i enceta la col·lecció Amb Veu Pròpia de l’Institut Valencià de les Dones de la Generalitat Valenciana.

Com complements didàctics acompanyant aquest resum, compten amb la presentació i cronologia elaborada per Rosa María Rodríguez Magda. Preguem mantenir la unitat de la presentació i que es mencione l’autoria en cas d’usar-se.

Un dels temes que va sorgir al debat va ser l’escassa presència d’escriptors i escriptores valencianes en el panorama nacional i internacional, Rosa María Rodríguez ho acusava mig de broma al fet que «no som prou exòtics». Un altre tema va ser la falta de presència de les dones en les publicacions d’assaig, punt que hem tractat diverses vegades en Dones Sàvies. Precisament Rosa Maria presentava el 17 de gener en Madrid un estudi titulat Dónde estan las mujeres en el ensayo, promogut per l’associació Clásicas y Modernas. Les conclusions de l’estudi, basant en dades d’editorials i premsa dels anys 2017 i 2018, és que sols el 20 % de les obres publicades són d’autoria femenina. Que implica aquest fet? Si tenim en compte que «El ensayo, en cuanto expositor y generador de ideas, constituye por excelencia el género que determina quién tiene la autoridad para construir el relato de la utoridad… podemos concluir que hoy por hoy el liderazgo intelectual de las mujeres sigue minusvalorado.»

Desitgem que aquest cicle Dones Sàvies puga contribuir d’alguna manera a ficar remei a aquesta situació visibilitzant a les clàssiques i animant a les joves a prendre la paraula.

PHOTO-2020-01-16-22-17-55