REFLEXIONS SOBRE EL PATRIMONI DE GANDIA

REFLEXIONS SOBRE EL PATRIMONI DE GANDIA

Isabel Canet

Isabel Canet

Quina és la situació actual del patrimoni cultural de Gandia?

Una pregunta tan concreta i directa com aquesta pot resultar incòmoda, i fins difícil de contestar, perquè ningú no disposa d’una resposta que puga aproximar-se a la realitat amb cert grau de rigor.

El patrimoni cultural, si exceptuem els grans monuments, és un autèntic desconegut per a la major part de la ciutadania, fins i tot per a l’administració local, que té gran part de les competències sobre la seua gestió.

Per tant, resulta imprescindible realitzar un diagnòstic global de l’estat de la qüestió. Des de la identificació dels recursos patrimonials existents, materials i immaterials, històrics i artístics, arqueològics i etnològics etc., passant per l’anàlisi del seu estat de conservació i principals deficiències, com també  les possibilitats d’interpretació i posada en valor de cara a millorar les possibilitats de gaudi per part de la societat a la qual pertanyen.

Com més es retarde aquest diagnòstic, més dolents seran els resultats que reflectirà perquè en les darreres dècades la situació general no ha deixat d’apitjorar. Pensem, per començar, en la pèrdua constant d’edificis històrics experimentada pel el centre de Gandia. Tot i l’existència d’una normativa que tenia per objectiu la preservació del seu caràcter patrimonial (PERIMMU), els edificis nous han anat substituint aquells que conformaven el teixit històric, i causant un greu deteriorament de la imatge tradicional que ha de tenir un centre històric per a ser considerat com a tal. L’aspecte d’alguns carrers resulta més proper a la del centre comercial d’una ciutat moderna que no a la que ha de tenir el casc històric d’una ciutat d’orígens medievals. Els grans monuments com el Palau Ducal, la Col·legiata, l’Escola Pia, el Convent de Sant Roc etc. van, a poc a poc, convertint-se en illots descontextualitzats dins un teixit urbà en vies de renovació que impedeix fruir d’una contemplació adequada o fer-ne una correcta lectura del seu valor cultural.

Però no podem limitar-nos a parlar de la situació de l’antiga Vila o la Vilanova dins de les muralles. Gandia disposa, dins del seu vast espai urbà, d’altres centres històrics com el Raval o el Grau, i a més, els dos que es van annexionar dels anys seixanta, es a dir: Beniopa i Benipeixcar. Cap d’ells ha rebut, des de la planificació elaborada i aplicada per l’administració, de cap consideració als seus valors culturals ni mesures destinades a la seua necessària preservació. Aquests nuclis històrics han evolucionat seguint normatives urbanístiques que ni tan sols tenien en compte la seua identitat històrica. La imatge que ofereixen avui dia és una barreja de cases i edificis d’allò més diversos on el caràcter tradicional a poc a poc va diluint-se. I poc acabar per perdre’s del tot.

Arribats en aquest punt ens podem formular d’altres preguntes: pot permetre’s Gandia la pèrdua dels seus nuclis històrics i efectuar el seu paper de la capital de la comarca des de la renuncia al seu llegat urbà i cultural? S’ho pot permetre econòmicament, tenint en compte l’important paper que juga el patrimoni en la consolidació del sector turístic? En què i a qui beneficia la negligència amb la qual, durant aquests últims anys, s’ha tractat un element cabdal de la ciutat com és el patrimoni?

És tard, però encara no del tot, per a reflexionar sobre aquestes qüestions i acarar un futur millor per a aquesta ciutat que habitem.

Isabel Canet Ferrer

 

Beniopa

Beniopa

 

 

Presentació de la Guia botànica de les dunes de la Safor.

Presentació de la Guia botànica de les dunes de la Safor.

GUIA PORTADA 1

El 21 d’abril de 2016, a les 19,00h, a la Casa de Cultura de Marqués González de Quirós de Gandia el CEIC Alfons el Vell va presentar el seu Quadern Comarcal número 30, Guia botànica de les dunes de la Safor. Interpretació i educació ambiental, per part d’Emilio Laguna, amb la participació del director del CEIC Alfons el Vell, Rafael Delgado i l’autora del llibre, Olga Mayoral, doctora en botànica i professora de la Unitat Docent de Ciències Naturals del Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i Socials (Universitat de València).

El director de l’Alfons el Vell explica el procés de gestació d’aquest llibre, donant les gràcies a l’autora pel seu interès i generositat. També procedeix a introduir al presentador del llibre, Emili Laguna, actualment tècnic del Servei de Vida Silvestre de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Generalitat Valenciana, qui segurament ha sigut la persona que més ha fet per la conservació i gestió dels recursos fitogenètics valencians.

Emili Laguna fa esment de la importància del coneixement i gestió dels recursos biològics amenaçats del nostre litoral i de la història de lluita per la protecció de la biodiversitat en el litoral, front l’amenaça de l’urbanisme desaforat.

L’autora, després de repassar els tàxons més importants recollits en el llibre mitjançant fotografies, menciona tota la problemàtica de les espècies invasores, especialment destacada en alguna de les nostres platges. A continuació el públic formulà les seues preguntes a Olga Mayoral.