2a CONFERÈNCIA DONES SÀVIES 2019

2a CONFERÈNCIA DONES SÀVIES 2019

LISE MEITNER: UNA FÍSICA QUE MAI VA PERDRE LA SEUA HUMANITAT

Feu-les lliures i aviat es tornaran sàvies i virtuoses, alhora que els homes ho seran més. Perquè la millora ha de ser mútua, o la injustícia a la qual una meitat de la raça està obligada a sotmetre’s es girarà contra els seus opressors.

Mary Wollstonecraft, Vindicació dels drets de la dona, 1792.

De Lise Meitner, una dona sàvia i virtuosa, ens parlà la Dra. Carmen Morant Zacarés (Gandia, 1963) el 14 de novembre a la Biblioteca Central de Gandia. Va ser una presentació de la física austríaca descobridora de la fissió nuclear que no oblidarem, tant per la seua amenitat i senzillesa a l’hora de parlar-nos de conceptes de física, com per les seues ben portades reflexions sobre la importància i necessitat de què s’incorporen més dones als equips d’investigació científica.2a conferencia Dones Savies 1

 

Amb una llarga trajectòria com a investigadora en l’àrea de la Física Aplicada, Carmen Morant és Professora Titular de la Facultat Ciències de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM). En l’actualitat dirigeix el Laboratori de Recobriments i Nanoestructures del Departament de Física Aplicada de la Facultat de Ciències de la UAM. És difícil resumir el currículum d’aquesta dona de Gandia que, a banda d’altres centres internacionals, ha estat investigant tres anys en el Lawrence Berkeley Laboratory en EEUU, ha participat en 37 projectes d’investigació entre organismes públics i privats, te 4 patents i múltiples articles i comunicacions en congressos científics nacionals i internacionals. Un dia haurem de dedicar una presentació a ella sola, però el tema d’aquesta segona conferència de Dones Sàvies II era Lise Meitner.

LiseMeitnerLise Meitner (1878-1968) va ser una física austríaca d’origen jueu, la primera professora titular de física en la Universitat de Berlín i la primera investigadora dins de l’Acadèmia Austríaca de Ciències. Va destacar en la investigació nuclear, concretament en el descobriment de la fissió del nucli que va donar origen a l’era atòmica. No obstant això, la van oblidar en la concessió del premi Nobel.

Perquè es diu que Meitner no va perdre mai la seua humanitat? Lise Meitner, junt amb el seu nebot Otto Frisch, varen redactar l’article que aportava la base teòrica del procés que ells nomenaren «fissió nuclear», va ser en la revista Nature el 13 de gener de 1939. Amb aquesta descoberta, va començar una carrera dels dos bàndols enfrontats en la Segona Guerra Mundial per aconseguir l’anomenada correntment «bomba atòmica». Lise va rebutjar la invitació a unir-se al Projecte Manhattan creat pel bàndol aliat. Va ser l’única física nuclear a fer-ho, no volia saber res de bombes. S’oposava absolutament a les armes nuclears i sempre va advocar per l’ús de l’energia nuclear per a finalitats no bèl·liques. Va urgir als científics a tenir en compte les conseqüències morals dels seus descobriments i va passar els anys de postguerra viatjant, donant lliçons i advocant pel control d’armes i la igualtat de participació de les dones en la ciència.2a conferencia Dones Sàvies 2

Per seguir coneixent més de Lise Meitner, Carmen Morant ens cedeix la seua presentació i ens recomana una sèrie d’enllaços que poden veure a continuació:

Conferència de Carmen Morant Zacarés (enllaç)

 

Lise Meitner per Laura Morrón:

https://losmundosdebrana.com/2015/04/13/lise-meitner-una-fisica-que-nunca-perdio-su-humanidad/

Lise Meitner per Maia Garcia Vergniory:

https://mujeresconciencia.com/2015/03/04/lise-meitner-la-cientifica-que-descubrio-la-fision-nuclear/

Taula periòdica de les Científiques on està inclosa Lise Meitner:

https://naukas.com/2018/11/23/la-tabla-periodica-de-las-cientificas/

Perfil científic de Carmen Morant Zacarés:

https://portalcientifico.uam.es/ipublic/agent-personal/profile/iMarinaID/04-258590

1a CONFERÈNCIA DONES SÀVIES 2019

1a CONFERÈNCIA DONES SÀVIES 2019

ILDEGARDA DE BINGEN:

PENSAR, IMAGINAR I CREAR A L’EDAT MITJANA

El 25 d’octubre a la Biblioteca Central de Gandia, vàrem inaugurar el segon cicle Dones Sàvies amb la conferència de Georgina Rabassó sobre la sàvia medieval Hildegarda de Bingen (1098-1179).

En un clima de gran interés i amb l’espai de gom a gom, vàrem gaudir d’una introducció a l’univers d’Hildegarda força suggerent. La gran erudició de Rabassó va fer possible un animat debat sobre diferents connexions de la sàvia alemanya amb diverses corrents filosòfiques i altres figures del seu temps.

Georgina Rabassó és doctora en Filosofia i professora associada a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Pompeu Fabra. És investigadora del Seminari Filosofia i Gènere, i d’ADHUC —Centre de Recerca Teoria, Gènere, Sexualitat. La seua recerca se centra principalment en l’estudi dels escrits d’autoria femenina sobre ciència i filosofia entre els segles XII i XVII, de manera transdisciplinària i a partir del concepte d’imaginació científica. Investiga el pensament de les filòsofes i sobre aquest tema ha publicat nombrosos articles. La seua tesi doctoral, que va ser guardonada amb el Premi Extraordinari de Doctorat i amb el Premi Rafael Patxot i Jubert de l’Institut d’Estudis Catalans, ha estat publicada amb el títol L’univers vivent d’Hildegarda de Bingen: perspectives filosòfiques (2018).

La seua conferència va estar dividida en tres parts (al final d’aquest text disposen de l’accés al .pdf de la conferència): La primera dedicada a la importància de l’oïda en la transmissió de la saviesa en aquell temps on per a la dona el monestir era un lloc d’accés al saber on es llegia habitualment en veu alta; a més estaven les visions i la veu del cel que li parlava i la seua forma de transmissió d’aquesta saviesa a través dels llibres i les cartes, però també a través del cant.

La segona part ens parlà del cosmos sonor i ens comentà algunes il·lustracions dels llibres de la també Santa i Doctora de l’Església sobre la forma de l’univers. I per acabar ens parlà de la capacitat creadora del so i de la importància del cant. Segons Georgina Rabassó per a «Hildegarda: racionalitat, paraula i veu estan molt vinculats, i exercitar-ne uns perfecciona també l’ús dels altres dos. Per tant, si intentem millorar la nostra veu (i el cant de lloança és el mitjà idoni per fer-ho), acabarem perfeccionant les nostres paraules i la nostra ciència.»

Recordem que Hildegarda de Bingen és una de les veus femenines poderoses de l’edat mitjana europea. Autora visionària i polifacètica, va escriure nombrosos volums sobre temàtiques molt diverses: tractats espirituals, hagiografies, epístoles, escrits de botànica i medicina, textos sobre la constitució i el funcionament de l’univers, i composicions líriques i musicals, entre d’altres. Inspirada per una «veu del cel», Hildegarda tenia un missatge essencial per revelar a les persones del seu temps, i va afrontar molts obstacles per poder transmetre el seu saber. Els llibres que va escriure, alguns d’ells bellament il·lustrats, plasmen un dels imaginaris més rics i originals de l’edat mitjana i mostren de primera mà quins eren els interessos i les inquietuds d’aquelles dones.

Per saber-ne més que aquesta dona fascinant, la doctora Rabassó ens facilita una bibliografia i un recull de textos acompanyats per un quadre comparatiu de les visions de l’univers d’Hildegarda en dues de les seues obres fonamentals, Scivias i Llibre de les obres divines (a la seua disposició al final d’aquest text).

Esperem la seua assistència a la segona conferència el 14 de novembre, aquesta vegada dedicada a la Física Aplicada en la qual comptarem amb la doctora Carmen Morant Zacarés de la Universitat Autònoma de Madrid per parlar-nos de Lise Meitner, descobridora de la fissió nuclear i oblidada per als premis Nobel.

Presentació de la conferència, en format .pdf

Recull de textos i quadre comparatiu, en format .pdf

1a conferencia Dones Sàvies

5na CONFERÈNCIA “DONES SÀVIES”

5na CONFERÈNCIA “DONES SÀVIES”

L’escriptora Isabel de Villena, una influencer medieval
Rosa Mascarell Dauder

Començàvem el cicle Dones Sàvies anomenant a Christine de Pizan i l’hem tancat parlant de la nostra Christine de Pizan: Isabel de Villena. Rosanna Cantavella –professora de Literatura Catalana Medieval a la Universitat de València, membre vitalici de Clare Hall, University of Cambridge, i membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, directora de la revista digital Magnificat Cultura i Literatura Medievals–, ens parlà d’aquesta intel·lectual que defensà la dignitat de les dones en la cultura cristiana.

Cantavella Villena full volantIsabel de Villena (1430- 1490) era filla d’Enric de Villena i de mare desconeguda. Son pare era nét d’Alfons d’Aragó, dit el Vell, duc de Gandia i aspirant al tron de la Corona d’Aragó en el Compromís de Casp. Aleshores Isabel de Villena, batejada com Elionor, pertanyia a la dinastia reial de la Casa d’Aragó, de fet era la filla de l’últim descendent masculí legítim d’un dels aspirants al tron d’Aragó a la mort de Martí l’Humà, i va ser educada com a tal en la cort de la reina Maria de Castella, malgrat les circumstàncies del seu naixement. A quinze anys ingressà com a clarissa[1]  en el convent de la Trinitat de València i als trenta-dos va ser elegida com a la seua abadessa. Aquesta posició li va donar no sols prestigi, per ser el convent més de moda en aquell temps a la ciutat gràcies a l’interés de la reina, sinó també poder per influir en la vida cultural de València. Açò darrer aconseguit per propis mèrits com dona erudita que era, reclamada com arbitr literari en els cercles més cultes de València, promotora de l’ampliació del convent, predicadora des de la Trinitat… fins al punt que fou anomenada «papessa» per la seua notorietat, tant intel·lectual com religiosa, aplaudida per autors com Joan Roís de Corella i el grup de Bernat Fenollar.

Com ens deia Rosanna Cantavella: l’obra que li va donar fama va ser la seua Vita Christi, que es va publicar en unes circumstàncies particularment femenines: aquest llibre d’una dona, que va ser escrit pensant principalment en un públic femení, les monges de la seua congregació, va ser donat a la impremta en 1497 per una altra dona, Aldonça de Montsoriu, abadessa successora de sor Isabel, atenent l’interés d’una altra dona, la reina de Castella Isabel la Catòlica que desitjava llegir-lo, i que, per cert, sembla que nova tenir problemes per llegir-lo en català.

Aquest text, la Vita Christi, rebatia directament els tòpics de la literatura misògina anterior, molt abundant en aquell temps, com varen veure en la primera conferència de Rosa Rius que ens parlà de Christine de Pizan i de Moderata Fonte. En la Corona d’Aragó també teníem eixe tipus de literatura contra la virtut de les dones. Isabel tenia ben prop, a la mateixa ciutat de València, a Jaume Roig que escrigué L’Espill. Tenint aquest llibre en el cap, en la Vita Christi, la vida de Jesús és contada des de la perspectiva de les dones protagonistes en la seua vida, especialment la seua mare Maria i la seua estimada Maria Magdalena. De fet el llibre de la Vita comença quan és concebuda Maria i acaba amb la seua coronació celestial en morir. Els personatges femenins d’aquesta obra són clau per reivindicar el lloc i les virtuts de la dona:

«car sabia mes en los secrets divinals que neguna pura creatura. [. .. ] Totes les sanctes ordinacions e scriptures evangelicals que los apostols han scrit e posat son stades comprovades e corregides ab aquest verissim original [Maria]! Quants secrets ha revelats sa senyoria, en la vida sua, a la Esglesia sancta [ … ]. E los sancts apostols, en aquell temps, hon se vulla que fossen, no feyen cosa deguna sens consell de la Senyora; e com algun gran hom de sciencia o de stat novament se convertia, tantost anava en Hierusalem per veure aquell spill de virtuts» (Isabel de Villena, Vita Christi, CCLXXVIII, 3, 310-311)

 

Isabel de Villena abadesa de la Trinitat de València

Isabel de Villena abadesa de la Trinitat de València

De nou amb paraules de la mateixa Cantavella: La particular importància de Maria en aquesta obra ve marcada no solament per la presentació exemplar de les seues virtuts, sinó també per la perspectiva de la narració: sovint no se’ns conten sols els episodis de la vida de Jesús, sinó que van acompanyats del comentari sobre l’impacte que els fets provoquen en Maria. L’altre gran personatge femení de la Vita Christi de Villena és Maria Magdalena, la qual apareix com l’enamorada de Jesús. Amb el seu passat térbol, el personatge de la Magdalena -cal deixar-ho clar- mai no va ser presentat com a model general de dona per la teologia cristiana, però sí que va ser pres com el més alt símbol de la vida contemplativa -l’ànima devota-, i d’aquesta manera es convertia en exemple per excel·lència per a una comunitat religiosa femenina com aquella a la qual es dirigia Isabel de Villena. D’aquí ve l’èmfasi en el tractament amorós de la seua història («car io t’he esposada i lligada a mi per fe e caritat», diu Jesús en la Vita Christi). Però, bé que no establerta com a patró per al seu sexe, la Magdalena era dona, i la nostra autora, que mai no desaprofita l’oportunitat de defensar la condició femenina, en remarca una característica que Villena considera consubstancial al seu gènere: una enorme capacitat de sentir i entregar amor (vid. CXVII, 49- 50; CXLIII, 101-102).

Recomanem llegir tant la Vita Christi, d’Isabel de Villena com qualsevol dels nombrosos articles que Rosanna Cantavella ha dedicat a la nostra influencer medieval:

Rosanna Cantavella aprofundeix en la figura d’Isabel de Villena (audio)

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/sons-de-ledat-mitjana/rosanna-cantavella-aprofundeix-en-la-figura-disabel-de-villena/audio/1015846/

Isabel de Villena i família: una reconsideració biogràfica: http://estudiosmedievales.revistas.csic.es/index.php/estudiosmedievales/article/view/773

Sobre la prosa d’art en Isabel de Villena: https://www.uv.es/sphv/13/16_cantavella13.pdf

El denominat “estil afectiu” en la Vita Christi d’Isabel de Villena: https://core.ac.uk/download/pdf/71018397.pdf

 

[1]    Una ordre aquesta de les dites clarisses, segona ordre de Sant Francesc, a la que també van ser devotes les duqueses Borja, Maria Enriquez i Lucrècia Borja.

Cicle Dones Sàvies, Gandia 2018

Cicle Dones Sàvies, Gandia 2018

Rosa Mascarell Dauder

Aquest estiu es va presentar l’informe anual sobre educació de l’OCDE (Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic)[1]. Les conclusions no són per a fer palmes, hi ha molts indicadors dolents com ara la baixa mobilitat intergeneracional, el fracàs escolar i el biaix per gènere a l’hora d’elegir carrera, que influeix també en expectatives laborals desfavorables per a les dones. A continuació algunes de les conclusions de l’informe en aquest sentit:

  • Hi ha un fort biaix per gènere a l’hora de triar els camps d’estudi en FormacióProfessional: només 1 de cada 8 graduats en el camp d’Enginyeria, Indústria i Construcció és dona, però la proporció puja a 3 de cada 4 en el camp de Salut i Benestar.
  • Encara que els estudiants de 15 anys tenen un rendiment similar en ciències independentment del gènere, és menys probable que les xiques es visualitzen cursant una carrera de ciències o enginyeries, fins i tot en els països on les xiques tenen rendiment superior al dels xics. Els resultats de l’últim estudi PISA suggereix que les diferències de gènere en les expectatives laborals no es deuen únicament a diferències en aptituds de xics i xiques, sinó que els estereotips i la divisió del treball en la societat tenen un paper fonamental
  • Diversos governs dels països de l’OCDE han posat especial èmfasi a millorar la qualitat de l’educació en ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques, la qual cosa reflecteix la importància d’aquestes disciplines per a impulsar el progrés econòmic, recolzar la innovació i asseure les bases d’una vertadera prosperitat. A més, les habilitats i competències científiques avançades tals com el raonament crític, la resolució de problemes i la creativitat, es consideren fonamentals per a tenir èxit en el mercat laboral, independentment de l’ocupació final dels estudiants.

 

El 60% dels estudiants de nivell terciari (estudis universitaris i tècnics superiors) són dones, però les dones joves continuen veient-se com cuidadores (Sanitat i Educació, especialment infantil i primària) i no en ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques que són considerades “disciplines per a impulsar el progrés econòmic, recolzar la innovació i asseure les bases d’una vertadera prosperitat”. Per descomptat que les dones contribuïm en molts aspectes a la prosperitat de la societat, però si el mercat laboral demana «competències científiques avançades tals com el raonament crític, la resolució de problemes i la creativitat», hem d’estar ahi.

Com canviar les ràtios? Com bé diu l’informe les xiques “no es veuen” en carreres de ciències, tecnologia i raonament crític. Amb aquest cicle Dones Sàvies volem presentar referents de dones en el món de la ciència, la tecnologia i el pensament. Les dones hem estat en tots aquests camps malgrat les dificultats que històricament ens han barrat el camí, bàsicament les prohibicions de dependre i accedir a l’escola i el veto a mostrar i exercir el nostre coneixement a través d’un treball remunerat. Un exemple no massa llunyà: a la política i congressista Clara Campoamor, amb la carrera de Dret acabada, no la deixaven col·legiar-se per ser dona i, com a conseqüència, no podia exercir com advocada.

Dones sàvies i valentes, influencers medievals, pensadores del Renaixement, científiques i pensadores del segle XX i, sobretot, dones que ara mateix, Gandia any 2018, ens comuniquen la seua saviesa. Mireu el programa i veniu a escoltar a aquestes sàvies contemporànies. No heu de desplaçar-se a Sevilla, a Barcelona o a Cambridge, elles venen ací: a la Casa de la Cultura de Gandia del 3 al 14 de desembre.

Dones en vanguardia. Centenari de La Residencia de Señoritas (1915-1936). Algunes convidades Marie Curie, Victoria Kent, Matilde Huici o Maruja Mallo.

Ací podeu accedir a la programació.

Panorama de la educación Indicadores de la OCDE 2018:

                http://www.educacionyfp.gob.es/inee/dam/jcr:2cba4aaa-4892-40d7-ac8b-00efbc95b8a2/Panorama%20de%20la%20Educacion%202018_final.pdf