Tercera conferència del Vé Cicle de Ciència i Tecnologia a la Safor

El proper divendres 4 de novembre vos proposem un altre tema d’actualitat en el cicle de Conferències UN CAMPUS DE RECERCA.  A les 19,30 h, en la Casa de Cultura Marqués de González de Quirós de Gandia. Marga Cabrera,  doctora en Comunicació Audiovisual i Professora Titular en la Universitat Politècnica de València,  ens parlarà de La comunicació en la era digital “Si no estàs en Google no existeixes”

En aquesta conferència la Dra. Marga Cabrera farà un repàs a la revolució que estem vivint en els darrers temps, i ens convidarà a reflexionar sobre quant ens afecta i de quina manera es pot conviure amb els canvis globals d’aquesta generació digital.

3confe_web

 

Segona conferència del Vé Cicle de Ciència i Tecnologia a la Safor

Continuem amb les conferències del cicle UN CAMPUS DE RECERCA. El proper divendres dia 28, a les 19,30 h, en la Casa de Cultura Marqués de González de Quirós de Gandia, segona conferència  del Vé Cicle de Ciència i Tecnologia de Gandia, El mar, un tresor amenaçat. L’efecte del canvi climàtic en el litoral valencià a carrec de Miguel Rodilla, doctor en biologia dels organismes marins que està dirigint actualment el Màster en Avaluació i Seguiment Ambiental d’Ecosistemes Marins   de la Universitat Politècnica de València (UPV).

Diptic 2 Conferència

Diptic 2 Conferència

EL NOSTRE PAISATGE CULTURAL I LA SEUA… DESAPARICIÓ?


Rafael Delgado.  Director CEIC

Rafael Delgado.
Director CEIC

Entre tots els biomes del planeta, el mediterrani és el que es considera més fet a la mida de l’ésser humà. Consegüentment, poques àrees han estat tan transformades i des de tan antic com l’espai on va nàixer la revolució neolítica, fa uns 10.000 anys, i les successives civilitzacions han passat sense descans, mogudes per la passió de dominar-lo. Un territori periòdicament assolat i colonitzat, on les societats potser han estat massa acostumades als canvis per a fer-ne bona saó. És cert que hi ha una sòlida història de comerç, negociació i diàleg amb el nouvingut, però també de violència i terribles sofriments produïts per aquest fet.

La mediterrània és, per damunt de tot, una terra caracteritzada pels contrastos -també per les paradoxes i les contradiccions-, com el fet de ser un territori tèrmicament amable però pobre hídricament i tampoc gens fàcil orogràficament. Per això no és casual que es parle de distintes mediterrànies dins d’un paisatge fragmentat i extraordinàriament divers des del punt de vista ecològic, conegut com un dels més valuosos del planeta. Paradoxalment, una diversitat produïda per la intensíssima pressió antròpica secular, de qui en la lògica del “qui menja a qui” ha assumit el paper principal, explotant tots els ecosistemes possibles i generant els paisatges agroforestals, reconeguts mundialment per la seua biodiversitat.

El treball secular de la nostra civilització impulsada per les necessitats, és cert, ha propiciat el modelat territorial que hem conegut i l’ha fet arribar fins a nosaltres. En el secà, l’arquitectura dels vessants conforma el major espai construït per la mà humana en el món, cercant i conservant cada gram de terra. Contradictòriament, en les planes l’aigua és el miracle de la vida i ha sigut domesticada des d’antuvi. Els fèrtils sòls i l’organització social hi han permés l’existència dels vergers agrícoles que coneguem com a hortes, entre les que destacava l’Horta de Gandia, elogiada per nombrosos viatgers com la més important del Regne de València: la terra de l’abundància, els aromes i els sentits.

Com a conseqüència de diversos fenòmens resumits en la desagrarització i l’èxode rural, els diversos autors situen el moment de ruptura general de la societat rural i les formes tradicionals d’aprofitament del territori al voltant dels anys 60 del passat segle. S’eixuga un cabal de vida que alguns encara hem arribat a conèixer; un fil infinit de coneixement que ha travessat els segles de boca en boca, de predecessors a successors. La ruralitat es retira i amb ella la presència de les persones en la major part del territori, per primera vegada en molts segles.

I ara, quin sentit tindrà l’espai humà deshumanitzat? Què farem amb aquest paisatge cultural, que és la nostra pròpia identitat? Podríem, com farien els nostres ancestres neolítics, donar les gràcies a la Mare Terra que ens ha acollit un temps al seu si, abans de desaparéixer amb la nostra civilització. D’alguna manera és el que fem quan recordem amb panegírics i anècdotes les nostres vivències en el parèntesi espacial i temporal que hem tingut la sort de gaudir. O també podríem buscar noves formes de gestió d’aquest territori i dels seus recursos, avançant a partir de l’herència cultural rebuda i la humil saó que encara conservem. En serem capaços? Ho hem de fer.

Rafael Delgado Artés. Director del CEIC Alfons el Vell

Marxuquera

Primera conferència del Vé Cicle de Ciència i Tecnologia a la Safor

Divendres dia 21, a les 19,30h, en a Casa de Cultura Marqués de González de Quirós de Gandia, s’enceta el Vé Cicle de Ciència i Tecnologia de Gandia, amb la conferència Turisme experiencial: una gran expectativa per al turista i un gran repte per a la destinació, a càrrec de la Maria José Viñals, professora del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València (UPV).


1confe_ceic_portada_w

 

1confe_ceic_inter_w

El CEIC Alfons el Vell, una institució al servei de la societat

Gabriel García Frasquet

Gabriel García Frasquet

El Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell ha complit 32 anys. Durant aquest període de temps, defugint tots els personalismes, ha anat bastint una empresa col·lectiva on han participat centenars de persones entre historiadors, literats, filòlegs, economistes, geògrafs, biòlegs, artistes…, que han treballat il·lusionadament pel seu compromís amb una societat que volien normal, amb la dignitat i l’autoestima recuperades.

El Centre n’ha estat una plataforma facilitadora, fundada amb una altura de mires digna de lloança per l’Ajuntament de Gandia, tot i que sabia que havia de ser autònom en el seu funcionament i que no es deixaria mediatitzar per cap opció política.

Al llarg de la seua trajectòria la nostra institució ha procurat dirigir els seus esforços cap a la formació, la creació i la producció cultural lligades a la realitat saforenca i valenciana en general  perquè els seus efectes tingueren presència, continuïtat i influència en el territori i en la ciutadania com a estructuradors de la identitat individual i col·lectiva.

Així mateix ha combinat dialècticament la cultura del ser, formes de vida, tradicions i manifestacions que caracteritzen el poble, amb la del voler, que el fa avançar amb la reflexió, la investigació, la capacitat d’anàlisi i d’actuació i la creació artística.

Les seues àmplies col·leccions contenen publicacions de referència en diversos àmbits del saber. Celebra anualment espectacles literaris com l’Homenatge a la Paraula. Ha difós els clàssics valencians, fins i tot internacionalment, i al mateix temps ha impulsat les creacions dels moderns. Ha organitzat centenars d’actes culturals, jornades i congressos científics i grans exposicions com les dedicades a Ausiàs March o els Borja. Ha impulsat plataformes reivindicatives de patrimoni natural i historicoartístic.

Ha col·laborat amb les universitats, però també amb els moviments de renovació pedagògica, amb altres centres d’estudis, ajuntaments i associacions culturals.

Ha insistit en el fet que  la modernització social, la competitivitat empresarial, les xarxes viàries, la gestió dels recursos hídrics o l’edificabilitat s’han de realitzar amb criteris de sostenibilitat si no volem destruir el futur.

Ha formulat propostes territorials i socioeconòmiques, com la de les Comarques Centrals Valencianes, que han obtingut un ampli ressò i ajuden a repensar el País.

En definitiva el Centre ha afavorit el debat i la reflexió rigorosa des de postures  progressistes, però no partidistes, per tal que la lectura crítica de la realitat ajudara a transformar-la.

I la globalitat de la seua intervenció, de vegades amb encerts i d’altres aprenent dels errors, sense complaences ni defallences, s’ha basat sempre en la voluntat ferma de servir la societat.

Esperem, des de la modèstia de les possibilitats amb què treballa la nostra institució, poder seguir generant projectes i investigacions que responguen a les necessitats del present i als reptes del futur.

 

Gabriel Garcia Frasquet

Exdirector 1995-2012

NOVA SECCIÓ: REFLEXIONS A PEU D’OBRA

reflexionsEnraonar, canviar impressions, és una necessitat humana que ens distingeix com a animals socials i racionals. Reflexionar des de l’experiència pròpia sobre els temes més importants del nostre entorn, amb voluntat crítica i constructiva, és una forma saludable d’ajudar a millorar la societat.

Amb Reflexions a peu d’obra encetem una nova secció i donem la paraula a persones amigues, col·laboradores i membres del CEIC Alfons el Vell, professionals de reconegut prestigi en l’àmbit de la ciència, de la cultura o de l’art, perquè des de la seua àrea de coneixement i amb el seu punt de vista ens parlen d’aquells temes que consideren més rellevants, relacionats d’una manera o una altra amb els àmbits d’actuació del CEIC Alfons el Vell, que al llarg de 32 anys han estat molt amplis i transversals.

JULI CAPILLA, ESCRIPTOR I MEMBRE DEL CONSELL EXECUTIU DEL CEIC, GUARDONAT AMB LA 38edició DEL PREMI DE NARRATIVA CURTA “CRISTÒFOR AGUADO”

Juli Capilla a Picassent

Juli Capilla a Picassent

L’escriptor Juli Capilla, membre del Consell Executiu del CEIC, ha estat guardonat amb la 38 edició del Premi de narrativa curta Cristòfor Aguado de Picassent, un dels premis amb més trajectòria i prestigi en el gènere de la narrativa curta. La narració amb què ha guanyat es diu “Els dies de cada dia”. Un conte d’amor -o millor dit, de desamor- en el qual l’autor desplega les contradiccions, els equívocs i les rutines que assetgen i pesen sobre les relacions de parella. És una narració en la qual es donen cita dos personatges -una dona i un home, o viceversa-, intercanviant-se el protagonisme a parts iguals; i en què el vaivé en el temps és també vacil·lant, amb anades i vingudes al passat i al present, amb incisos en l’escriptura automàtica, en una al·legoria total d’una modernitat al més pur estil de narradors de la talla de Quim Monzó, Julio Cortázar o Roald Dahl, del qual és admirador l’escriptor de la Safor. L’autor té previst de reunir unes quantes narracions premiades en un llibre que es publicarà próximament.

Juli Capilla (Valencia, 1970) resideix a la Safor des de fa dues dècades. Ara a Gandia. És llicenciat en Filologia Catalana i professor de l’IES Tirant lo Blanc de Gandia. Escriptor de novel·la i poesia, ha sigut guardonat amb diferents premis, como ara l'”Ibn Jafadja” d’Alzira i el “Ciutat de València” de poesía, o el Benvingut Oliver de narrativa, entre altres.
És membre del CEIC Alfons el Vell i de Saforíssims, director de la Revista de la Safor i editor de Lletra Impresa.

CALENDARI ACTIVITATS CEIC ÚLTIM TRIMESTRE 2016

21 octubre. Conferència: “Turisme experiencial: una gran expectativa per al turista i un gran repte per al destí” Dra. María José Viñals

28 octubre. Conferència: “La mar: un tresos amenaçat”. Doctor Miguel Rodilla.

 4 de noviembre. Conferència: “Si no estàs a Google, no existeixes” Dra. Marga Cabrera

11 de novembre . Conferència:

 una col·laboració USA – Gandia (títol provisional). Doctor Francisco Camarena.

13 de novembre: Homenatge a la Paraula: “Silenciades”

 18 de noviembre. Conferència: El futur de les comunicacions mòbils. Les xarxes 5G.  Doctor Jose F. Monserrat.

Doctor Francisco Camarena.

Doctor Francisco Camarena.

GUIA PORTADA 1

Presentació de la Guia botànica de les dunes de la Safor.

GUIA PORTADA 1

El 21 d’abril de 2016, a les 19,00h, a la Casa de Cultura de Marqués González de Quirós de Gandia el CEIC Alfons el Vell va presentar el seu Quadern Comarcal número 30, Guia botànica de les dunes de la Safor. Interpretació i educació ambiental, per part d’Emilio Laguna, amb la participació del director del CEIC Alfons el Vell, Rafael Delgado i l’autora del llibre, Olga Mayoral, doctora en botànica i professora de la Unitat Docent de Ciències Naturals del Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i Socials (Universitat de València).

El director de l’Alfons el Vell explica el procés de gestació d’aquest llibre, donant les gràcies a l’autora pel seu interès i generositat. També procedeix a introduir al presentador del llibre, Emili Laguna, actualment tècnic del Servei de Vida Silvestre de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Generalitat Valenciana, qui segurament ha sigut la persona que més ha fet per la conservació i gestió dels recursos fitogenètics valencians.

Emili Laguna fa esment de la importància del coneixement i gestió dels recursos biològics amenaçats del nostre litoral i de la història de lluita per la protecció de la biodiversitat en el litoral, front l’amenaça de l’urbanisme desaforat.

L’autora, després de repassar els tàxons més importants recollits en el llibre mitjançant fotografies, menciona tota la problemàtica de les espècies invasores, especialment destacada en alguna de les nostres platges. A continuació el públic formulà les seues preguntes a Olga Mayoral.