4a CONFERÈNCIA “DONES SÀVIES”

4a CONFERÈNCIA “DONES SÀVIES”

La passió de Marie Curie

Rosa Mascarell Dauder

Quan ens pregunten pel nom d’alguna científica, quasi segur que el primer que ens ve al cap és el de Marie Sklodowska- Curie, abreviant: Marie Curie. Ella va ser la primera professora de la Universitat de la Sorbona en més de sis-cents anys, la primera dona a obtenir un Premi Nobel i el primer científic a rebre’n un segon. Però quina era la seua passió?

En 1931 Marie va estar en Madrid convidada per la ILE (Institución Libre de Enseñanza), i es va allotjar en la Residencia de Señoritas que dirigia María de Maeztu [1], allí contagiaria a les dones la seua passió:

Estic entre els que pensen que la ciència té una gran bellesa. Un científic en el seu laboratori no és sol un tècnic: és també una xiqueta [o un xiquet] enfront dels fenòmens naturals que l’impressionen com un conte de fades. No hem de permetre que es crega que tot el progrés científic es pot reduir a mecanismes, màquines, motors, encara que tota aqueixa maquinària té també la seua pròpia bellesa. No crec que l’esperit d’aventura córrega cap risc de desaparéixer en el nostre món. Si veig al meu voltant una cosa especialment viva, és precisament aqueix esperit d’aventura, que sembla indestructible i està emparentat amb la curiositat.

Marie Curie i Adela Muñoz caracteritzada per a la conferencia en Gandia

Marie Curie i Adela Muñoz caracteritzada per a la conferencia en Gandia

El dijous 13 de desembre vàrem tenir en Gandia a Marie Sklodowska- Curie interpretada per Adela Muñoz Páez. Adela comparteix amb Marie la seua passió per la ciència i per El porvenir de la cultura, que així es titulava la conferència que va donar Marie Curie en Madrid en 1931. Adela és catedràtica de química inorgànica i professora en les facultats de Química i de Física de la Universitat de Sevilla. Una de les seues investigacions, relacionada d’alguna manera amb les de Curie, s’ha centrat en les Fonts de Radació Sincotron un projecte europeu i internacional en el qual participa [2].

La interpretació d’Adela Muñoz va ser un monòleg de Marie adreçat al seu estimat Pierre Curie, mort en 1906 a 47 anys atropellat per un carro en París, deixant-la viuda amb una xiqueta de 9 anys i una altra de 14 mesos. De forma austera, organitzada i treballant moltes hores al laboratori, va continuar amb les seues investigacions sobre la radioactivitat i al mateix temps implicant-se en accions socials. Per exemple, en la Primera Guerra Mundial va fer un curs d’infermeria, es va ensenyar a conduir i va muntar equips de raig X portàtils en furgonetes, les petites curies, amb l’ajuda de la Creu Roja i la Unió de Dones de França. L’Institut del Ràdio, que havia creat amb el seu marit, es va convertir en un centre d’instrucció per a dones que volgueren aprendre l’ús del raig X per localitzar bales i trossos de metralla. Ella personalment es va llançar amb la seua filla major a recórrer els fronts per ajudar als soldats ferits . Centenars de mils de vides se salvaren d’aquesta manera. Podeu saber més de la vida de Marie Curie en els llibres que ha escrit Adela sobre ella, Marie Curie. Una vida por la ciencia, i sobre dones sàvies a la història de la ciència, titulat precisament Sabias, on també li dedica un capítol.

Portada de llibre "Sabias" d'Adela Muñoz

Portada de llibre «Sabias» d’Adela Muñoz

Un dels temes que va eixir en el debat va ser el nomenat “Síndrome de Madame Curie”, un terme que va encunyar la historiadora de la ciència Margaret W. Rossiter i que fica nom a la pressió que senten les dones per arribar al llistó tan alt que va deixar Curie, i per altra banda, al nivell d’exigència que es demana a les dones científiques, un nivell d’exigència que no compleixen tots els homes. A més a més en el món de la ciència es dóna també l’“efecte Matilda”, que igualment ha encunyat Rossiter, segons el qual existeix un biaix en contra del reconeixement dels èxits de dones científiques, el treball de les quals és menystingut o fins i tot atribuït als seus col·legues homes. Una investigació del 2012 trobà que els homes científics estatunidencs rebien més reconeixement i premis que les dones amb èxits similars. També les contribucions científiques de dones no són tan reconegudes, tot produint un gran biaix de gènere en la difusió de la recerca. Un estudi de 2018 demostra la tendència dels homes a citar el treball dels seus companys obviant el de les companyes [3]. Per a Adela Muñoz, l’exemple de Curie deu servir d’inspiració mai d’angoixa, cada científica ho és per motivacions pròpies i l’important és no quedar-se fora d’eixe món fascinant que és la investigació científica.

Ni santa, com la presentà Gregorio Marañón, ni heroína: Marie Sklodowska- Curie va ser una dona apassionada, curiosa, treballadora, ciclista amant de la natura i sabia, amb una gran força de voluntat i amb les seues debilitats com qualsevol persona. Possiblement va haver de ficar-se una mascara en públic per protegir la seua intimitat. Adela Muñoz va saber presentar-nos-la així: una dona admirable, però abans de res una dona amb les seues llums i ombres.

 

Conferència de Adela Muñoz Páez en Gandia

 

[1]. http://www.residencia.csic.es/expomujeres/cronologia.htm

[2]. Podeu saber més d’Adela Muñoz fent una cerca a la xarxa. Especialment  us recomanem els seus articles de divulgació científica a El periódico: https://www.elperiodico.com/es/autor/adela-munoz-paez-55561

i el seu blog: Cartas a Hipatia, http://hypatia.es/

[3]. Per qui vullga llegir l’informe en anglés: Gender homophily in citations https://openaccess.leidenuniv.nl/bitstream/handle/1887/65291/STI2018_paper_245.pdf?sequence=

3a CONFERÈNCIA “DONES SÀVIES”

3a CONFERÈNCIA “DONES SÀVIES”

Les dones som de ciències… o no?

Rosa Mascarell Dauder

Tendim a pensar que les coses van arreglant-se amb el temps, que el sentit comú i la justícia acabarà imposant-se per si mateixa: “temps al temps”, solem dir. Isabel Pérez-Arjona, professora de Física aplicada a la UPV-Campus Gandia  i investigadora en acústica submarina, ens mostrà la situació actual de les dones en la ciència on, especialment en els escalafons més alts d’investigació i acadèmics, o no estan o no es veuen. Per què? Realment ha millorat la situació en els darrers anys?

Basant-se en estudis i estadístiques, Isabel va ficar damunt la taula principalment quatre barreres en la carrera científica de les dones: primera el problema dels estereotips de gènere en la societat que comencen a una edat molt tendra (abans dels sis anys) i condicionen l’autopercepció de les xiquetes; segona la falta de referents de dones científiques per manca de visibilització; la tercera barrera és la dificultat de conciliar maternitat i investigació; la quarta el biaix anti femení que opera en processos de selecció i promoció del personal científic (el cas de Jennifer i John, que comentarem més baix).

Els estereotips de gènere fan referència a aquelles creences arrelades fortament en la societat sobre com són, o com han de ser, les dones i els homes. Aquestes creences, moltes vegades inconscients, dicten els rols d’homes i dones en la societat. Segons la psicòloga especialista en infantil Cèlia Rodríguez: “Els estereotips de gènere defineixen el rol d’una persona en funció del seu sexe i, amb això, estan establint les metes i expectatives socials tant de l’home com de la dona. D’aquesta manera es marquen una evolució i desenvolupament diferents des de la infància, que donen lloc a situacions de desigualtat i de discriminació.” Al respecte, Isabel ens passà el vídeo Y tú, ¿qué quieres ser de mayor? Una campanya de sensibilització en Drets de la Infància de la Lliga Espanyola de l’Educació, produïda amb TekilaMovies i finançada pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat: https://www.youtube.com/watch?v=YvGi7CrnqKc

Dissortadament estem envoltats de molts estereotips des del supermercat amb productes per a cavallers i per a princeses, passant pels llibres de text amb poques dones i reproduint estereotips o els colors diferents per nens i nenes, blau i rosa. Roser Pérez, de la Regidoria d’Igualtat Polítiques inclusives de l ‘Ajuntament de Gandia, ens animà a comunicar a la Regidoria qualsevol missatge sexista en publicitat a la nostra ciutat per prendre mesures des de l’Ajuntament.

Sobre la barrera de la falta de referents, Isabel Pérez-Arjona ens recomanà regalar a les xiquetes i xiquets llibres com Mujeres de ciencia. 50 pioneras que cambiaron el mundo, i celebrar a les escoles l’11 de febrer, Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència. Ens contà la seua experiència en l’escola de Ròtova on porta ja uns anys fent xerrades i activitats encoratjant a les xiquetes que també són de ciències.

Quan finalment una dona es decideix per cursar una carrera científica, segons les estadístiques arriba un punt en els anys de postgrau i d’investigació en el que el nombre de dones cau dràsticament, coincidint amb els anys en el que les dones que volen ser mares es decideixen a ser-ho. La falta de suport per a la conciliació familiar afecta a les dones, però no als homes que són pares en eixos mateixos anys. La doble jornada l’experimentà Isabel en primera persona, mare de fill i filla, i ens contava anècdotes personals sobre eixa situació.

No és la maternitat l’única barrera per a una dona que ha triat carrera de ciències, està també el prejudici de gènere que va demostrar l’experiment “Jennifer i John” que s’explica en detall en: https://blogs.eitb.eus/cienciayhumanismo/2012/11/25/sexismo-en-la-ciencia-el-caso-de-jennifer-y-john/

Les conclusions d’aquesta investigació és que “els xics reben una millor valoració que la que reben les xiques quan sol·liciten ser admesos en departaments universitaris de ciències per a ocupar llocs de direcció de laboratori. Aqueixa millor valoració dels xics és independent de la qualificació real; la seua única raó de ser és que són xics.”

Partint de la pregunta “som les dones de ciències… o no?” I amb les xifres en la mà, el que ens demostrà sense dubtes Isabel Pérez-Arjona és que encara hi ha molta feina per fer per part de tota la societat per crear un món més igualitari pels xiquets i xiquetes i que ni uns ni altres es fiquen barreres sobre el que poden o no ser de majors… i el temps per si sol no arregla les coses.

Estereotips de gènere en la ciència-The nutty professor (1963)

2a CONFERÈNCIA “DONES SÀVIES”

2a CONFERÈNCIA “DONES SÀVIES”

Maridas y modernas sin sombrero.
Rosa Mascarell Dauder

L’estigma que caigué damunt de les dones amb obres com Le Roman de la Rose, on les dones no sols són febles, sinó la personificació del vici, continuava sense desmuntar-se completament al principi del segle XX. Fins al 1910 amb la llei Burrell, les dones no poden accedir a estudis superiors, i així i tot encara necessitaven autorització d’un tutor per treballar i estudiar. Si en la conferència inaugural del dia 3 de desembre ens parlà Rius de la Querelle des femmes, en la de Maria Elizalde del dia 4 varen veure com la batalla perdurava en el segle XX amb les dones de la dita Generació del 27. Experta en aquesta generació i en l’exili republicà, Elizalde ens va presentar a les dones sàvies que varen nàixer a la península a les primeries del segle passat, com ara Concha Méndez, Maria Teresa León, Josefina de la Torre, Remedios Varo, Maruja Mallo o Maria Zambrano.

Las Sin Sombrero- Josefina de la Torre- Maria Zambrano- Maria Teresa León

Las Sin Sombrero- Josefina de la Torre- Maria Zambrano- Maria Teresa León

El Lyceum Club Femenino de Madrid va ser fundat per dones de la generació anterior a aquelles: Zenobia Camprubí, esposa de Juan Ramón Jiménez, María Lejárraja, que escrivia les obres que firmaba el su marit Gregorio Martinez Sierra i Carmen Baroja germana de Pio Baroja. El fet que en aqueix temps se les conegués pel marit va fer que el club prengués el malnom de «el club de las maridas», i intel·lectuals com Jacinto Benavente mostraren obertament la seua misògina negant-se a anar a donar conferències «a tontas y a locas». Eixes etiquetes eren les que es penjaven a les dones que tenien ganes de saber i dependre.

El mateix any que s’aprovà l’entrada de la dona a la Universitat, es va fundar també la Residencia de Estudiantes dins del que va ser el projecte més innovador pedagògicament del segle XX a Espanya: la Institució Lliure d’Ensenyança, ILE, fundada per Francisco Giner de los Rios. Paral·lelament, es va crear també la Residencia de Señoritas, on les xiques que des de províncies volien assistir a la Universitat Central, ho podien fer en un ambient que fomentava l’estudi i la camaraderia. Així ho recorda la farmacèutica Àngels Malonda de Gandia en les seues memòries (Aquello sucedió así, 1983). Dirigida per Maria de Maeztu, la Residencia de señoritas va ser una institució de referència que ampliava estudis amb conferències, tertúlies i tallers de tota mena, implicant-se també amb les Missions pedagògiques que portaren llibres, art, teatre o cine a les zones rurals i a les fàbriques.

Moltes de les dones d’aquesta generació s’implicaren també políticament amb la II República, de forma que patiren també el colp d’estat que portà la Guerra Civil i l’exili quan la dictadura acabà amb definitivament amb la democràcia. Alguna d’elles va morir exiliada, com Concha Méndez, i altres tornaren a la seua terra ja per morir, com Maria Teresa León o Maria Zambrano. Elizalde ens va mostrar la trajectòria vital d’elles i ens convidà a seguir investigant a través de la pàgina Las sinsobrero (https://www.lassinsombrero.com/), i el llibre del mateix títol de Tania Batlló.

Ja en el col·loqui, va eixir el tema de la pertinència de recuperar la idea de les Missions pedagògiques hui en dia. Un suggeriment del públic al respecte va ser que es gravaren i penjaren a la xarxa les conferències patrocinades per l’Ajuntament de Gandia, de manera que més persones puguen accedir i poc a poc crear un fons didàctic.

Conferencia de Maria Elizalde en la Casa de Cultura.

Conferencia de Maria Elizalde en la Casa de Cultura.

 

1a CONFERÈNCIA «DONES SÀVIES»

1a CONFERÈNCIA «DONES SÀVIES»

El mérit de les dones

Rosa Mascarell Dauder

Allà on falla la disposició natural, hem de procedir amb l’intel·lecte i la torxa de la raó. Ens diu Moderata Fonte en Il merito delle donne, publicat pòstumament en 1600. Un diàleg que defèn les virtuts de les dones que havien estat atacades per Guillaume de Lorris i Jean de Meung en el bestseller d’aquells temps: Le Roman de la Rose. Escrit durant el segle XIII, aquest llibre es va convertir en un dels llibres més difosos en aquells segles, un llibre en el qual, a banda del seu mèrit literari, es descriu a la dona –sobretot a la segona part– com a cau de tots els vicis possibles. La primera a contestar enfront d’aquest insult generalitzat va ser Christine de Pizan iniciant el que s’anomena Querelle des femmes.

Moderata Fonte 1555-1592El dilluns dia tres de desembre encetàrem el Cicle Dones Sàvies amb la conferència de la professora Rosa Rius de la Universitat de Barcelona: Imatges i figures de la querella de les dones (segles XV-XVII). En aquesta ocasió es va centrar sobretot en la figura de Moderata Fonte, àlies de Modesta Pozzo de Zorzi, canvi de nom que demostra el seu desig de què la seua obra circulara i no quedara en el fons d’un pou (Pozzo). Rosa Rius en el seu discurs, feia notar la diferència d’aquestes dones, com  Pizan, Fonte o Lucrezia Marinella, que prenen la ploma per dir-se, que no volen que els homes parlen per elles per dir el que elles són o volen, sinó que reclamen el dret a prendre la paraula i dir-se des de la mateixa experiència. Com ens recordava Rius citant María Zambrano: ser lliure és exposar-se.

Les imatges i figures que ens evoca el llibre Il merito delle done, El mèrit de les dones, de Moderata Fonte és el d’un jardí tancat situat en la ciutat de Venècia, ornat amb fonts i estàtues femenines coronades de llorer, on set dones discuteixen sobre el seu estat, desitjos, penúries i gojos. Des del començament l’autora vol remarcar que les dones estaven sense homes «que les observessin o els impedissin” i, així, “raonaven entre elles sobre les coses que més de gust els venien», reconeixent que es sentien més lliures per parlar sense la presència d’homes. Les set dones de diferents edats i situacions, fadrines, casades, viudes… però hi ha una, ens detallava Rius, que és la més admirada per totes, la jove Corinna, verge i culta, allunyada aleshores de la funció reproductora i de la feina domèstica que en aquell temps s’esperava de les dones. Este personatge sembla donar veu a l’autora, o al seu somni, perquè Moderata sí va ser dona casada i mare de tres fills quan escrivia, precisament va morir parint el quart fill.

Il Merito delle donneRius ens va animar a llegir tant La ciutat de les Dames de Christine de Pizan, com El mèrit de les dones, els dos traduïts al castellà, malgrat que aquest segon sols  parcialment, però que tenim al nostre abast en l’original en italià a la xarxa[1]. Llegint-les estem mantenint viu el seu esperit, que encara ens pot ajudar a mirar i entendre el nostre present. A la fi i al cap, un dels propòsits d’aquest cicle és convidar, tant a dones com homes, a aventurar-se en l’ús del pensament crític, recordar aquelles sàvies que ens serveixen de referents en la història i recuperar-les per al bé comú de tota la societat. Una societat no pot créixer de forma sana si no dona veu i escolta a tots els seus membres, valorant la diversitat. A mes a més, tal com va dir en un moment Rosa Rius, cal canviar la vida des del saber i, afegim, si el pensament únic no permet que les coses canvien, aleshores no podem considerar-lo verdatera saviesa.

Un luxe per a Gandia començar aquest cicle amb una dona sàvia contemporània que està darrere de molts projectes de recuperació de les dones en el pensament de tots temps, especialment el Renaixement i el Segle XX. La seua tasca des del Departament de Filosofia i Gènere i en el Seminari Zambrano i la revista Aurora per molts anys, està donant ja fruit en diverses línies d’investigació. Però segurament també en la revitalització que la Filosofia està tenint en Barcelona. Hi ha una extensa bibliografia de llibres dels quals Rius és l’editora o traductora, a banda dels llibres propis i dels múltiples articles que ha escrit. Al final, com molt bé intuïa Moderata Fonte, cal ser font de la qual es puga beure i no se sap mai on pot arribar eixa aigua.

Rosa Rius Casa de Cultura Gandia 03122018

 

 

 

 

 

[1]    https://www.classicistranieri.com/liberliber/Moderata%20Fonte/il_mer_p.pdf. La ciutat de les Dames va ser traduïda al català per Mercè Otero i Vidal (Barcelona: Edicions de l’Eixample, 1990).

Cicle de Conferències: DONES SÀVIES 2018

El CEIC Alfons el Vell i la UPV- Campus Gandia, organitzen un cicle de conferències per contribuir a la visibilització de les dones en els camps de la ciència i el pensament. Col·laboren a més a més, tant la Regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament de Gandia com el CEFIRE-Gandia.

·Dilluns 3 de desembre. El cicle s’obri amb Rosa Rius Gatell que inaugura amb una conferència sobre les sàvies del Renaixement titulada: Imatges i figures de la querella de les dones (segles XV-XVII). Rosa Rius Gatell és professora titular de Filosofia a la Universitat de Barcelona i integrant del Seminari Filosofia i Gènere des de la seua fundació, l’any 1990. La seua tasca investigadora s’articula al voltant de dos eixos: la filosofia del Renaixement i el pensament de les dones en diversos períodes de la història, en especial, segles XII-XVI i segle XX. Podeu saber més coses d’ella en http://www.ub.edu/adhuc/ca/curriculum/rosa-rius-gatell

·Dimarts 4 de desembre. Per a la segona conferència tindrem a Maria Elizalde Frez que ens parlarà de «Maridas y modernas sin sombrero»: les dones del 27. Maria Elizalde Frez és doctora en Filosofia per la Universidad Autónoma de Madrid, especialista en el pensament de la generació del 27. Divulgadora de la filosofia a través de la coordinació de diversos cursos per a la Universitat de Barcelona i l’Escola d’Humanitats de Cornellà, especialment el curs «Sàvies: l’herència de les dones al coneixement», juliol 2018. Més informació sobre el seu pensament en https://www.raonsxpensar.com/

·Dimecres 12 de desembre. Este dimecres tindrem el plaer d’escoltar a Isabel Pérez Arjona en una conferència- debat: Les dones som de ciències … o no? Ella és professora titular de la UPV- Campus Gandia, Institut d’Investigació per a la Gestió Integrada de Zones Costaneres i membre del Comité d’Igualtat del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València. La seua tasca acadèmica la podeu trobar a http://www.upv.es/ficha-personal/iparjona

·Dijous 13 de desembre. El títol d’aquest cicle ens l’hi ha suggerit el famós llibre d’Adela Muñoz Páez, a la que tindrem este dijous amb La pasión de Marie Curie, una conferència teatralitzada en la qual ella representarà el paper de Marie Curie. Adela Muñoz Paez és catedràtica en química inorgànica en la Universidad de Sevilla, de la que ha estat Vicerectora del 1998 al 2010. En 2015 va rebre el premi Meridiana del Instituto de la Mujer de la Junta de Andalucía per la seua trajectòria professional. Autora de molts llibres i activista de divulgació científica, destaquem les obres dedicades a Marie Curie, Sabias: La cara oculta de la ciencia (2017), i Sabias en la Segunda República (2017). Porta una pàgina-blog molt interessant: http://hypatia.es/

·Divendres 14 de desembre. Per tancar el cicle tindrem a Rosanna Cantavella amb la conferència: L’escriptora Isabel de Villena, una influencer medieval. Rosanna Cantavella és professora de Literatura Catalana Medieval a la Universitat de València, membre vitalici de Clare Hall, University of Cambridge, i membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. És coeditora, amb Lluïsa Parra, de Protagonistes femenines a la «Vita Christi» d’Isabel de Villena (1987). Ha editat Alfons el Vell. Lletra a sa filla Joana, de càstig e bons nodriments (2012), i El «Facet», una ‘ars amandi’ medieval (2013). Ha publicat abundantment sobre Isabel de Villena, així com sobre la poesia d’Ausiàs March. Ha treballat també la idea medieval d’amor humà i l’educació sexual a l’Edat Mitjana. Dirigeix la revista digital Magnificat Cultura i Literatura Medievals.

Coordinant el cicle i moderant les conferències tenim a Rosa Mascarell Dauder. Artista, comissaria d’esdeveniments culturals i assagista. Entre altres coses, comissaria de la I Biennal Lluït_Art per al Col·lectiu Öbertament i Premi de Cultura 2017 del Grup Radio Gandia- SER. Més coses sobre ella en la seua pàgina www.rosamascarell.art

Totes les conferències seran en la Casa de Cultura Marqués González de Quirós, sala B. Gandia, Passeig de les Germanies 13 a les 19.00 hores.