HP2020. «Polsim de temps de records»
Ja podeu accedir a l’espectacle Polsim de temps de records que es va estrenar el diumenge 6 de desembre al Canal de YouTube del CEIC.
XXIV HOMENTAGE A LA PARAULA, TOT A PUNT.
La Cia. La Sala del Temps, va ocupar ahir dijous 26 l’escenari del Serrano per a gravar l’espectacle Polsim de temps de records, amb textos de Carmelina Sánchez-Cutillas recitats amb música. Volem compartir algunes imatges del Making off perquè albireu la qualitat del muntatge i la cura en tots els detalls que el conformen.
Aprofitem per a publicar un breu recull de textos que s’inclouen en el llibre d’enguany de l’Homenatge a la Paraula per fer-vos goleta. El llibre estarà disponible en les llibreries des d’aquest cap de setmana al preu de 6 €.
També us recomanem l’audiovisual que ÀPunt ha dedicat a Carmelina per la nominació de l’escriptora de l’any 2020 per l’Acadèmia Valenciana de la llengua: À Punt – Carmelina, mar i cel (apuntmedia.es)
Nafra oberta
No és acaronar la pell de les coses viure, és entrar a la ferida oberta i beure’s la sang i també la pena. No és llepar el tel de la ceba ni albirar el carrer darrere de la cortineta, més bé queixalejar la polpa blanca de cada clofoll —el baf coent penetrant els badius i furgant els ulls— i deixar que brolle galtes avall la veritat nueta. La vida és obrir els ulls ben redons i fer pas pupil·la endins al calidoscopi d’imatges d’una realitat que assetja.
Així ho deia la poeta quan, amb els peus dins la mar d’Altea, cridava l’amic amat amb «l’artèria oberta; les mans enceses; el cos tens i expectant…» D’ella vaig aprendre, amor meu, que viure no són paraules de cortesia, ni exquisitats espolsades amb sucre de llustre, sinó rebentar-me la geniva inflada i drenar-ne el pus amb l’esperança de poder robar-te un dia un bes amb llavis i llengua
Isabel Canet Ferrer
Puntes de coixí
Glaçada nit. Els humors de la sang.
Un teixit blanc i un de negre. Un colp sec. Una fredor metàl·lica a l’epiteli.
La sang raja pel nas. Ofec.
Allunyada i sense esforç, percep la maldat.
Hi ha un ordre de misèria humana oculta dins les pròpies frustracions.
El pas del temps perfecciona els aspectes més pèrfids de la personalitat. La mirada,
els delata.
Hi ha coses dignes de raure a l’interior de l’oblit.
Amb glops d’alcohol i una bona dosi de silenci he incinerat els disbarats.
La veritat es fa cristal·lina quan el vent sedassa la paraula.
L’aigua de la mar m’ha envaït cos i ànima.
Amerada d’esperança.
Vicenta Llorca
Donya Carmelina
Li déiem Donya Carmelina ─els joves escriptors dels setanta─ perquè la véiem així, com una senyora.
A Carmelina Sánchez-Cutillas la vaig llegir i descobrir quan publicà alhora Els jeroglífics i la pedra de Rosetta, i Matèria de Bretanya. 1976. Eren dues obres diferents en tot. La poesia quedava foixanament trobadoresca, mentre que la prosa enlluernava per la seua naturalesa feliç. Matèria de Bretanya havia guanyat el premi Andròmina dels Octubre; i això la va fer visible i llegible alhora. Per aquesta claredat directa i delicada, el llibre en prosa (més poètic, si cap) passà a ser apreciat per bona part d’aquells i d’aquelles que s’iniciaven en l’aprenentatge escrit del valencià literari. La «matèria» d’Altea agradà, i molt, als pocs o molts que la llegiren.
Per això, recorde que un dia que ens trobàrem a la Llibreria Tres i Quatre, ella fumant elegantment com el que era, una dona rebel a la seua manera, m’hi vaig apropar a saludar-la. Vam parlar dels seus llibres. Com a resultat de diverses xarrades llibresques posteriors, li vaig acabar dient que si ens donava una prosa per a la revista Cairell li la publicàvem de seguida. Així, tot d’una, arribà a la redacció de la revista A la reverent e honrada Sor Francina de Bellpuig, monja professa al convent de la Puritat, cara cosina nostra, un text a la manera de sor Isabel de Villena. Una carta tan versemblant que, avalada per l’autora, considerada una especialista, va aconseguir que alguns arribaren a creure que es tractava verament d’un text inèdit de l’autora del Vita Christi. Ella somreia, i se’n reia, divertida com era.
Josep Piera
XXIV HOMENATGE A LA PÀRAULA.
Carmelina Sánchez-Cutillas
Homenatge a la Paraula
Si d’alguna cosa serveixen les commemoracions, els aniversaris, els homenatges… és per rescabalar la memòria de les personalitats insignes. Aquest «Any Carmelina Sánchez-Cutillas», especialment, perquè l’efemèride pal·liarà un greuge moral i literari vergonyant; que no s’hauria d’haver produït de cap de les maneres.
Carmelina Sánchez-Cutillas va ser una autora extremadament culta, i ho demostrava ací i allà, amb proses i versos salpebrats de referències literàries universals. Matèria de Bretanya és, sens dubte, l’obra seua més coneguda i de més projecció —no debades, va ser reconeguda l’any 1975 amb el Premi Octubre Andròmina de narrativa—, però no es poden menystenir la seua obra poètica i els seus estudis de caràcter històric, centrats en la cultura i la llengua dels valencians.
Amb les planes que segueixen volem retre homenatge a una donassa escriptora, restituir la seua obra i figura. Posar-la en el lloc que li pertoca, reivindicar els seus llibres, lectures d’obligada transmissió i estudi. Perquè mai hauria d’haver caigut en l’oblit, en l’exili interior de les veus silenciades. Aquests papers pretenen espitjar el jovent i la gent gran, adults i de mitjana edat, envers l’obra llegidora d’una escriptora valenciana universal. Una publicació que aplega el bo i millor de la literatura saforenca, cosina germana de la de la Marina, perquè s’abeura de la mateixa mar i d’idèntics referents populars, d’una tradició literària memorable i autèntica. Les col·laboracions que ací s’apleguen es fan ressò de Carmelina Sánchez-Cutillas.
A més del llibre, des del CEIC Alfons el Vell hem programat un recital teatralitzat a partir d’alguns fragments de l’obra de l’autora a càrrec de l’actriu Marina Mulet, que per les circumstàncies ens hem vist obligats a retransmetre online. I tenim previst de posar a disposició dels ciutadans de Gandia i comarca l’exposició «Des de les fronteres del silenci», gentilesa de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. A més a més, la televisió À Punt ha elaborat un documental, «Carmelina, mar i cel», sobre la vida i l’obra d’una escriptora per fi reconeguda. Un clàssic ja de les nostres lletres, que forma part irrenunciable del nostre patrimoni lingüístic i cultural com a poble, del poble inconfusiblement valencià.
Juli Capilla / CEIC Alfons el Vell.
Enguany el CEIC organitza l’edició 24 de l’Homenatge a la Paraula, sens dubte l’activitat que més públic convoca entre les que organitza el Centre. Però enguany, com sabeu tots, ens trobem amb unes condicions diferents que aconsellen adaptar-se a nous modes. Les mesures necessàries de prevenció limiten l’aforament i fan que l’assistència a espectacles siga una mica més complicada, també la natural por al contagi reprimeix la participació en esdeveniments públics. Ens toca viure temps incerts, en qualsevol moment ens poden confinar, obligant-nos a suspendre l’acte de l’Homenatge que comporta un gran treball d’organització i preparació, a més dels assajos dels artistes que intervenen. Per totes aquestes raons els membres del Consell hem volgut defugir dels riscos que comporta organitzar un acte amb públic en directe i optem per realitzar un espectacle audiovisual gravat, que estrenarem en el Canal de YouTube del CEIC el dia 6 de desembre a les 19.30 h.
La Cia. La Sala del Temps ha estat l’encarregada de crear un magnífic espectacle amb música, basat en textos de Carmelina Sánchez-Cutillas. Segur que us agradarà i ens hi permetrà, a tots, seguir gaudint de la Cultura encara que són temps difícils.
El llibre el podreu trobar a la venda, per 6 €, a partir de la setmana propera.
ÀLBUM DE L’HOMENATGE A ÀNGELS MORENO 2019
Foto de: CarolaWoodward
ÀLBUM DE FOTOS DE L’HOMENATGE A LA PARAULA 2018
El pasat 25 de novembre celebrarem al Teatre Serrano l’Homenatge a la Paraula 2018. L’edició d’enguany duia per títol: Angoixa, fent referència a l’ansietat i la incertesa que acompanya sovint l’acte creatiu. En primer lloc, l’artista i escriptora Anna Moner ens va oferir un text narratiu al voltant de la figura de Virgínia Woolf i, a continuació, assistirem a la representació teatral d’un text original escrit per a l’ocasió de Mariano Lloret. L’obra, que podem definir com a comèdia dramàtica, va emocionar al públic assistent per la intensitat i el lliurament amb les quals van actuar tots els actors.
Fotos: Pere Millet
HOMENATGE A LA PARAULA 2018
De nou està ací novembre i de nou arriba l’Homenatge a la Paraula. Un dels actes insígnia del Centre d’Estudis Alfons el Vell de Gandia, ja que enguany arribem a la XXII edició. Un acte difícil de classificar o fins i tot de definir, perquè cada any es reinventa.
L’edició d’enguany porta un títol curt i inquietant: Angoixa. En realitat, l’angoixa és una vella i coneguda enemiga de tots els essers humans, però en aquest cas ho hem volgut centrar en l’activitat creativa, i en concret, en l’activitat literària. L’angoixa pel full en blanc, l’angoixa per si el que fem té algun trellat o valor, l’angoixa per si podré viure del meu treball, l’angoixa per si es comprendrà o es valorarà la meua obra…
Enguany hem convidat a reflexionar sobre el tema a dos autors ben reconeguts i diferents. Per una banda, Anna Moner (a qui felicitem pel ser recent premi Ciutat d’Alzira de novel·la) ens presenta un profund i bell text narratiu al voltant de la figura de Virgínia Woolf. Per altra banda, Mariano Lloret ens representa una obra original titulada Angoixa. Una obra teatral colpidora i sense concessions que respon al que li vam demanar des del centre: “fer el que volguera sense cap por ni condicionants”.
Convidem a tots i totes al teatre Serrano el proper 25 de novembre a les 19:30 i recordem que l’entrada es pot adquirir el mateix dia al teatre o anticipadament a les llibreriea Ambra, Gavina o Ferrer. Això sí, com sempre, amb l’entrada a l’espectacle està inclosa la publicació amb tots dos textos.
