FALLES2020-caratula

CONVOCATORIA PREMI CEIC ALFONS EL VELL LLIBRET FALLER

El Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals CEIC Alfons el Vell convoca el Premi a la Millor Qualitat Literària Global d’un Llibret de Falla en l’àmbit de la Safor i la Valldigna de l’any 2020. El premi està dotat de 300 (tres-cents) euros per a la comissió de la falla guanyadora.

Les comissions falleres que vulguen participar hauran de presentar quatre llibrets a la seu del CEIC Alfons el Vell a l’edifici de la Biblioteca Central Convent de Sant Roc de Gandia, a la plaça del Rei En Jaume I, núm. 9.

El termini de presentació dels quatre exemplars finalitzarà a les 14 hores del  dimarts dia 11 de febrer de 2020.

Tot seguit els lliurem les orientacions per a l’avaluació del premi per part del jurat del CEIC Alfons el Vell:

Orientacions per a la valoració dels llibrets de falla‏ presentats al premi a la Millor Qualitat Literària Global atorgat pel CEIC Alfons el Vell

El CEIC Alfons el Vell considera important donar suport a les manifestacions literàries procedents del món faller, que servisquen per a dignificar el món de les lletres falleres i per a incentivar-ne la seua creativitat, tant des del punt de vista lingüístic com literari, i a acostar el món cultural de les falles al d’altres àmbits de la cultura, de la literatura i del coneixement en general. Per això impulsa des de fa anys el premi a la Millor Qualitat Literària Global dels llibrets de falla.

Per tal d’orientar les falles aspirants a aquest premi, el CEIC Alfons el Vell vol fer públiques les indicacions següents:

 

  1. Les falles optaran al premi de manera lliure i voluntària. Presentaran els seus llibrets en temps i forma, seguint les indicacions de la convocatòria.

 

  1. El jurat valorarà que les publicacions incloguen tant la prosa com el vers, en les formes i amb els continguts que es consideren convenients, i molt especialment la intenció d’evitar tòpics i clitxés que no aporten cap caràcter d’actualitat als textos, especialment en els poemes dedicats a les falleres.

També es valorarà positivament el plantejament original, novedós, enginyós i càustic, de l’explicació de la falla; i l’aportació d’articles que amplien el coneixement del món de les falles, del seu entorn, del seu patrimoni artístic, lúdic o humà; la seua història, costums, anecdotari, etc, tant en l’actualitat com en la seua evolució temporal. No s’hauria de perdre de vista que estem produint literatura a partir del món faller, i no estudis erudits de caràcter acadèmic.

 

  1. Així, les valoracions efectuades pel jurat i el seu dictamen contemplaran tres apartats: l’explicació de la falla; els textos poètics (els dedicats a les falleres en primer lloc); i les col·laboracions literàries en general (articles de caràcter divers).

 

  1. El jurat podrà ressaltar, dintre de la mateixa acta on es farà pública la seua decisió, aspectes que, per la seua qualitat, considere d’especial interès, a pesar que s’incloguen en llibres que no hagen resultat guanyadors.

 

  1. Les persones que compondran el jurat seran designades pel CEIC Alfons el Vell. Tots els punts anteriors són orientacions globals. Qualsevol particularitat derivada dels llibrets en concret es resoldran per majoria i segons els criteris establerts pel propi jurat.

 

 

2020-caratula

ROSA MARÍA RODRÍGUEZ MAGDA ens parla DE MARIA BENEYTO. CONFERÈNCIA «DONES SÀVIES II»

MARIA BENEYTO: MEMÒRIES D’UNA ADOLESCENT EN TEMPS DE GUERRA

«… como si el vientre de la luz se abriese para albergarnos y recibirnos», una llum que prometia l’esperança. Així recorda María Beneyto (València 1925- 2011), la seua arribada a València l’any 1937 des de Madrid, on la família havia emigrat anys endarrere.

PHOTO-2020-01-16-22-17-54El 16 de gener, dins el cicle Dones Sàvies, Rosa María Rodríguez Magda ens parlà de María Beneyto a través de l’obra Regreso a la ciudad del mar. Aquestes memòries novel·lades, són continuació de Antigua patria, on l’escriptora narrava la seua infància en el Madrid de preguerra. Rosa María Rodríguez s’ha encarregat tant de l’edició de Regreso a la ciudad del mar, com de la Poesia Completa de Beneyto. Arran d’aquesta darrera edició, feta en vida de l’escriptora i poeta, Rosa María va assumir el paper de marmessora de la seua obra literària i ens comentava que encara hi queden inèdits de la Beneyto per eixir a la llum.

Amb 22 anys publicà María Beneyto el primer poemari en castellà Canción olvidada (1947) i després en català Altra veu (1952), però és sobretot arran de guanyar el Premi Ciutat de Barcelona amb el llibre de poemes Ratlles a l’aire (1956) que començà a ser coneguda. Va comptar amb l’amistat i l’impuls de Max Aub, Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner i de Xavier Casp entre altres, que l’animaren a continuar escrivint en català. L’associació d’escriptor en llengua catalana, de la que va ser sòcia d’honor, destaca sobretot la seua novel·la La dona forta, guardonada el 1965 amb el premi Joan Senent: «resulta imprescindible esmentar la novel·la La dona forta (1967), obra de personatge col·lectiu que seguia l’estructura utilitzada per altres escriptors en aquell moment, com ara Blai Bonet o Camilo José Cela. Els crítics han qualificat aquesta novel·la com la més interessant publicada al País Valencià durant els anys seixanta.» Va ser premiada en nombrosos certàmens literaris, tant en castellà com català, però encara així, a final dels 70 deixa d’escoltar-se la seua veu i roman en silenci fins que és de nou recordada en la dècada dels 90, arran de rebre en 1992 el Premi de les Lletres de la Generalitat Valenciana. Aleshores va publicar en 1993 Després de soterrada la tendresa, a més de tres poemaris en castellà Archipiélago (poesia inèdita, 1975-1993), Nocturnidad y alevosía i Hojas para algún día de noviembre; per continuar més endavant, entre altres, Para desconocer la primavera (1994), Elegies de pedra trencadissa (1997) i Quasi un poc de res (2001). Junt amb Rosa María Rodríguez Magda preparà durant 2005 la Poesia Completa, publicada en el 2008 per l’Ajuntament de València. Regreso a la ciudad del mar s’ha publicat pòstumament, en 2019, i enceta la col·lecció Amb Veu Pròpia de l’Institut Valencià de les Dones de la Generalitat Valenciana.

Com complements didàctics acompanyant aquest resum, compten amb la presentació i cronologia elaborada per Rosa María Rodríguez Magda. Preguem mantenir la unitat de la presentació i que es mencione l’autoria en cas d’usar-se.

Un dels temes que va sorgir al debat va ser l’escassa presència d’escriptors i escriptores valencianes en el panorama nacional i internacional, Rosa María Rodríguez ho acusava mig de broma al fet que «no som prou exòtics». Un altre tema va ser la falta de presència de les dones en les publicacions d’assaig, punt que hem tractat diverses vegades en Dones Sàvies. Precisament Rosa Maria presentava el 17 de gener en Madrid un estudi titulat Dónde estan las mujeres en el ensayo, promogut per l’associació Clásicas y Modernas. Les conclusions de l’estudi, basant en dades d’editorials i premsa dels anys 2017 i 2018, és que sols el 20 % de les obres publicades són d’autoria femenina. Que implica aquest fet? Si tenim en compte que «El ensayo, en cuanto expositor y generador de ideas, constituye por excelencia el género que determina quién tiene la autoridad para construir el relato de la utoridad… podemos concluir que hoy por hoy el liderazgo intelectual de las mujeres sigue minusvalorado.»

Desitgem que aquest cicle Dones Sàvies puga contribuir d’alguna manera a ficar remei a aquesta situació visibilitzant a les clàssiques i animant a les joves a prendre la paraula.

PHOTO-2020-01-16-22-17-55

portada

ISADORA DUNCAN: SENSE LÍMITS. CONFERÈNCIA «DONES SÀVIES II»

Pot semblar estrany presentar a una ballarina com a Dona Sàvia, però no ho és si pensem en el cos com a font i instrument de coneixement. Els sentits són la nostra porta oberta al món i no oblidem que María Zambrano va deixar dit que «pensar es descifrar lo que se siente». Aicia Herrero ens ho va explicar clarament a través de les seues paraules i l’expressivitat dels seus moviments: la filosofia occidental va separar el cos de l’ànima, rebaixant el primer a les funcions bàsicament animals, «purificant» de forma equivocada l'»esperit» en voler separar-lo del cos. Això va repercutir negativament en la consideració social de les dones al primar en elles el cos, però un cos menyspreat, lligant el seu paper a la maternitat i a procurar satisfacció sexual dels homes.

Com anem aprenent des de la primera conferència de Dones Sàvies dedicada a Hildegarda de Bingen, la dona va haver de reivindicar des d’antic el fet de posseir ànima i per tant la capacitat d’enraonar que anava lligada a ella. Isadora Duncan reivindica a més a més l’esplendor i bellesa del cos, res de mortificar-lo i condemnar-lo, cosa que també havia defés la sàvia medieval sense massa èxit (podeu veure al respecte la pel·lícula «Visión. La historia de Hildegard Von Bingen» amb guió i direcció de Margarethe von Trotta). A través del seu estil de ball que deslliurava el cos de la dona de tabús, de corses i de la rigidesa i mortificació del ballet clàssic, Isadora va defensar la noció d’esperit lliure juntament amb els que ella considerava els alts ideals de l’antiga Grècia: bellesa, filosofia i humanitat. Es pot considerar a la Duncan com «una de les influències més duradores de la cultura contemporània i se li pot atribuir la invenció del que va arribar a conéixer-se com a Dansa Moderna. Amb vestits amples, peus descalços i cabells solts, va pujar a l’escenari inspirada pels antics grecs, la música de compositors clàssics, el vent i la mar. Isadora va elevar la dansa a un alt lloc entre les arts, retornant la disciplina a les seues arrels com un art sagrat.»

PHOTO-2019-12-12-20-14-31 (1) El retorn a les arrels de la dansa passava per a Isadora per revolucionar l’ensenyança començant pel ballet clàssic. Poden veure en els materials que ens passa Alícia, el contrast entre l’art de la ballarina Anna Paulova i el de la mateixa Duncan. Per desgràcia sols podem gaudir d’una brevíssima gravació d’Isadora Duncan ballant. (https://www.youtube.com/watch?v=MEb6KIPrvRQ), però podem gaudir de l’art de les seues deixebles (Isadora Duncan Dancers
1. https://bit.ly/2QxIgMB
2. https://bit.ly/2MEwoHA ).

Alicia Herrero ens va facilitar també altres materials sobre la influència de la ballarina americana en la música (Cèlia Cruz), així com en altres ballarines contemporànies seues com ara Tórtola Valencia. Tenen el material didàctic al seu abast al final de la completa presentació d’Alicia Herrero, que vol ser una invitació a conéixer a aquestes dones sàvies i a recuperar la llibertat del nostre cos, és a dir, recuperar simplement la nostra llibertat com a persones.

ISADORA DUNCAN PER ALICIA HERRERO

 

album

ÀLBUM DE L’HOMENATGE A ÀNGELS MORENO 2019

 

Foto de: CarolaWoodward