portada-web

MÉS ENLLÀ DE SANT JOAN. JOSE ABAD-ESTORNELL, un gandià de pel•lícula

1-Personal-IMG_2294Un amic em parlà d’un gandià que vivía a Madrid i que era tot un gran directiu de la Warner Bross, WB, per a Europa. Vaig arribar a ell mitjançant una amiga de la falla Vilanova, a la que pertanyia son pare, i un cosí germà, un altre entranyable amic i metge. Efectivament, la seua trajectòria s’ajusta com anell al dit al perfil que vull presentar en aquesta sèrie del blog del CEIC. Nascut a Gandia (1961), estudià al Col·legi Crist Rei i l’Institut Nou, d’on va partir, com tants altres, a València a estudiar i llicenciarse en filologia anglesa i aprendre un bon anglés. Sense quasi adonar-se s’introdueix en el  món de la programació, a l’antic Canal 9 i d’allí a Madrid amb WB, el gran gegant de la producció i distribució cinematogràfica. Però deixeu-me que ho conte ell mateix:

“En 1989, amb l’anunciada obertura de la Televisió Autonòmica Valenciana vaig ser contractat com a Executiu de Producció i  a partir d’eixe moment, la meua vida professional va començar a prendre un nou rumb. Allí vaig passar a ocupar la Direcció d’adquisició de programes per a Canal 9 i eixe treball em va permetre començar a viatjar i conéixer el món professional de la televisió des de dins en uns quants països del nostre entorn, i també als Estats Units.

En l’estiu de 1995, Amadeu Fabregat, em va encarregar la negociació d’un important acord amb WB per a totes les televisions autonòmiques –la FORTA- i vaig passar quasi tres mesos viatjant a Madrid. L’acord, complicat com quasi tots els acords amb els estudis de cine, va eixir molt bé i finalment es va firmar el 4 d’agost d’eixe mateix any. El dia de la firma, un alt directiu de la companyia americana, em va fer una oferta per a treballar amb ells com a director de vendes per a Espanya i Portugal. La meua primera reacció va ser d’agraïment però res d’entusiasme ja que l’acceptació d’eixa oferta suposaria el meu trasllat a Madrid, acostumat com estava a la llum del mediterrani i la la plàcida vida entre Gandia i València. A la meua família, tampoc els abellia res el canvi però després de molt de pensar, decidim que era un pas molt important en la meua carrera, així que vaig demanar l’excedència en Canal 9 i l’1 de febrer de 1996 vaig començar a treballar per a la Warner. La família es va quedar a Gandia on jo tornava tots els caps de setmana. Deia Tennesse Williams que el temps és la distància més llarga entre dos llocs i vaig tindre l’oportunitat de comprovar-ho durant molts anys en què intentava acurtar el meu temps fora de casa per a acurtar així mateix la distància entre ells.

Sin-título-1

En 1999 vaig ser nomenat director general de Warner Bros. TV per a Espanya i Portugal i vaig compaginar este càrrec amb una altra direcció general, la de Turner Broadcasting System, companyia també del grup i responsable de canals de televisió tan coneguts com “Turner Classic Movies”, “Cartoon Network” o “CNN”. Esta aventura dirigint dos empreses que es complementaven em va permetre conéixer el món de la televisió des de molts punts de vista, no sols el de la distribució sinó també el de la producció de programes i, molt important, el de la publicitat i el màrqueting. Sempre solia dir que treballava a Madrid i vivia a Gandia. Açò no haguera sigut possible sense tindre al meu costat una dona molt més forta que jo que, mentres treballava, portava avant el nostre quarter general a Gandia i ho arreglava per a que tot funcionara com un rellotge. Per fi, fa sis anys, quan els meus fills van decidir també emprendre camins universitaris i professionals fora de Gandia, ella es va traslladar amb mi a Madrid i les nostres visites a Gandia s’han espaiat molt, encara que continuem conservant el nostre pis en el Passeig i el nostre apartament en la platja per a poder passar els nostres estius i escapades algun cap de setmana.

La Direcció General de les dos companyies va durar fins a finals del 2001, quan vaig haver de decidir-me per una de les dos i sense dubtar-ho em vaig quedar en WB. L’any següent es va produir un bot molt qualitatiu en la meua carrera dins de l’empresa a l’anomenar-me Vicepresident Executiu per al Sud d’Europa incorporant a la meua àrea de responsabilitat, a més d’Espanya i Portugal, França, Itàlia, Grècia i Turquia.  A partir d’eixe moment tinc l’orgull de dir que he pogut conéixer bé eixos països a través de les seues televisions i tancar els acords més importants de la meua carrera professional: Mediaset a Itàlia, TF1, Orange o Canal Plus a França, a més de mantindre la meua relació amb TVE, Antena 3, Televisions autonòmiques, Telefónica i Mediaset a Espanya. El món de l’entreteniment audiovisual és com un dòmino:  quan un  programa,  bé siga de ficció, reality, concurs, etc funciona bé en un país, abans que acabe la temporada ja està en les graelles de programació de mig món.

3-Big Band-IMG_2332Durant estos últims catorze anys em sent molt orgullós d’haver creat equips magnífics a Madrid, Roma o Paris, la qual cosa em permet dirigir l’estratègia de la meua companyia amb una visió de futur imprescindible en estos moments on els mercats d’entreteniment audiovisual són cada vegada més canviants, especialment amb l’arribada de grans operadors multinacionals com Netflix, Amazon o HBO, que han transformat els hàbits del consumidor i els grans estudis de Hollywood. Hem hagut d’adaptar els nostres models de producció i distribució de continguts als que les noves tecnologies ens demanden. Crec que he tingut la gran fortuna d’especialitzar-me en  televisió, un mitjà que ha evolucionat constantment i s’ha erosionat molt poc si ho comparem amb altres models d’entreteniment com el de l’exhibició cinematogràfica o el vídeo  tradicional.

 

En estos moments seguisc al capdavant de WB Televisió en el Sud d’Europa i preparat per a qualsevol nou repte que calga afrontar”.

José Abad, és un dels nostres. El vam anomenar el 2011 com un dels ambaixadors gandians a Madrid. Benvingut a aquestes pàgines i que tinga èxit amb els, de segur, futurs reptes professionals.

 

Alberto Peñín, conseller del CEIC

portada-2confe

2a XERRADA CICLE DE CONFERÈNCIES DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA 2019

Tarja-2-conferencia

Resum

La tecnologia és a tot arreu i amb ella han canviat tots i cadascun dels aspectes de la nostra vida diària, de com ens relacionem, de com aprenem, de com sentim i, el que és més d’important, de com percebem aquest futur que està cada vegada més pròxim. Durant aquest viatge pel món de la tecnologia destacarem quins són i seran aquests punts d’impacte i els perills que en alguns casos comporten dins d’una societat cada vegada més connectada i plural.

Extracte del currículum

C2_Foto_RBRicardo Borillo és analista a la Unitat d’Anàlisi i Desenvolupament TI de la Universitat Jaume I de Castelló des de fa més de 17 anys. Ingenerio Informàtic de formació per aquesta mateixa universitat, actualment exerceix les funcions de responsable tècnic, liderat projectes d’innovació com la migració al cloud de l’entorn complet de gestió de l’UJI en la qual aquesta universitat és pionera. En una altra vida paral·lela, organitza la iniciativa per a la difusió de la tecnologia decharlas.com, escriu en Genbeta Dev i és professor en el Curs d’Expert Desenvolupament Àgil en Java, React i Docker que s’ofereix al centre de postgrau.

 

llibre

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE: Tots els Colors de Josep-Vicent Marqués

El CEIC Alfons el Vell té el plaer de convidar-vos a la presentació del llibre:

Tots els Colors de Josep-Vicent Marqués

de Pedro García Plilan
Que tindrà lloc a la Casa de Cultura Marqués González de Quirós, el proper dimarts 15 de gener a les 19h.

Presenten: Lluís Miret (CEIC Alfons el Vell) i Vicent Flor (Institució Alfons el Magnànim)

Participen: Pedro García (editor), Jesús Peris, Fátima Perelló, Rafael Castelló, Enric Amer i Joan F. Peris (autors dels articles)

 

colors

 

 

bases llibret falles

CONVOCATORIA DEL PREMI CEIC ALFONS EL VELL 2019 AL LLIBRET DE FALLA.

El Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals CEIC Alfons el Vell convoca el Premi a la Millor Qualitat Literària Global d’un LLIBRET DE FALLA en l’àmbit de la Safor i la Valldigna de l’any 2019. El premi està dotat de 300 (tres-cents) euros per a la comissió de la falla guanyadora.

Les comissions falleres que vulguen participar hauran de presentar quatre llibrets a la seu del CEIC Alfons el Vell a l’edifici de la Biblioteca Central Convent de Sant Roc de Gandia, a la plaça del Rei En Jaume I, núm. 9.

El termini de presentació dels quatre exemplars finalitzarà a les 14 hores del divendres dia 8 de febrer de l’any 2019.

Orientacions per a la valoració dels llibrets de falla‏ presentats al premi a la Millor Qualitat Literària Global atorgat pel CEIC Alfons el Vell

 

El CEIC Alfons el Vell considera important donar suport a les manifestacions literàries procedents del món faller, que servisquen per a dignificar el món de les lletres falleres i per a incentivar-ne la seua creativitat, tant des del punt de vista lingüístic com literari, i a acostar el món cultural de les falles al d’altres àmbits de la cultura, de la literatura i del coneixement en general. Per això impulsa des de fa anys el premi a la Millor Qualitat Literària Global dels llibrets de falla.

Per tal d’orientar les falles aspirants a aquest premi, el CEIC Alfons el Vell vol fer públiques les indicacions següents:

 

  1. Les falles optaran al premi de manera lliure i voluntària. Presentaran els seus llibrets en temps i forma, seguint les indicacions de la convocatòria.

 

  1. El jurat valorarà que les publicacions incloguen tant la prosa com el vers, en les formes i amb els continguts que es consideren convenients, i molt especialment la intenció d’evitar tòpics i clitxés que no aporten cap caràcter d’actualitat als textos, especialment en els poemes dedicats a les falleres.

 

 

També es valorarà positivament el plantejament original, novedós, enginyós i càustic, de l’explicació de la falla; i l’aportació d’articles que amplien el coneixement del món de les falles, del seu entorn, del seu patrimoni artístic, lúdic o humà; la seua història, costums, anecdotari, etc, tant en l’actualitat com en la seua evolució temporal. No s’hauria de perdre de vista que estem produint literatura a partir del món faller, i no estudis erudits de caràcter acadèmic.

 

  1. Així, les valoracions efectuades pel jurat i el seu dictamen contemplaran tres apartats: l’explicació de la falla; els textos poètics (els dedicats a les falleres en primer lloc); i les col·laboracions literàries en general (articles de caràcter divers).

 

  1. El jurat podrà ressaltar, dintre de la mateixa acta on es farà pública la seua decisió, aspectes que, per la seua qualitat, considere d’especial interès, a pesar que s’incloguen en llibres que no hagen resultat guanyadors.

 

  1. Les persones que compondran el jurat seran designades pel CEIC Alfons el Vell. Tots els punts anteriors són orientacions globals. Qualsevol particularitat derivada dels llibrets en concret es resoldran per majoria i segons els criteris establerts pel propi jurat.

 

 

CEIC Alfons el Vell

 

 

portada-web

1a XERRADA CICLE DE CONFERÈNCIES DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA 2019

Edició VII: La Ciència, III Mil·lenni

 Resum:  Història de la cultura de la lactància

A càrrec de: José M. Paricio Talayero

La lactància és un fenomen natural que ens precedeix i acompanya des del nostre inici com a espècie a la terra i té connotacions històriques i culturals.

Maternitat. Mary Cassatt -1890

Maternitat. Mary Cassatt -1890

La lactància és cridada natural pretesament per oposició a la mal anomenada lactància artificial, que no és lactància però sí artificial. A la lactància podem anomenar-la lactància, no cal dir lactància natural.

Veurem que no és tan obvi que la lactància sempre sigui lactància materna, de la mare, però sí administrada per i des del pit d’una dona.

La lactància és un fenomen biològic però molt mediatitzada per la cultura, és un fenomen cultural transmès de generació en generació.

La lactància en ser un fenomen natural entre els mamífers, inclosos els humans, té múltiples testimonis històrics que són la base d’aquesta conferència.

Aprendrem que la història de la lactància que coneixem no va ser escrita per dones i que no es refereix a la lactància de les mares sinó a la de les dides.

Aprendrem el sorprenentment jove que és el terme mamífers i que no ens ho va posar el Déu del Gènesi ni Aristòtil.

Sabrem el que ha durat la lactància al llarg de la història i com i per què tots els intents anteriors al segle XIX d’alimentar lactants petits amb llet diferent de la de dona van fracassar estrepitosament, ja que abocaven a la seva mort precoç.

Finalment veurem com aquesta cultura és fràgil i susceptible de perdre per diferents motius, entre els quals destaquen els interessos comercials de les multinacionals de l’alimentació infantil i el desinterès de responsables i institucions sanitàries.

 

Extracte del currículum

C1_Foto_JM ParicioPediatre. Doctor en Medicina; tesi “Lactancia materna y hospitalització por infecciones en el primer año de vida” (UAM).

Diplomat en Disseny i Estadística en ciències de la Salut (UAB).

President de APILAM, Associació per a la Promoció científic-cultural de la Lactància Materna. Fundador i coordinador de www.e-lactancia.org i www.telasmos.org.

Autor del llibre “Tu eres la mejor madre del mundo”.

Col·laborador de IBFAN el 2017.

Membre del Consell Consultiu de Salut de la Llet League Int. Des 2017 i vocal del Comitè de Lactància Materna de l’Associació Espanyola de Pediatria (2000-2013).

Ha col·laborat amb el Ministeri de Sanitat a la Guia de Pràctica Clínica sobre Lactància Materna (2017), en l’Estratègia nacional de Salut Sexual i Reproductiva (2011) i a la Guia de Pràctica Clínica sobre l’Atenció al Part Normal (2010).

Fundador i president del primer Comitè per a la Humanització de l’Assistència a l’Hospital de Gandia (València) el 1984.

Cap de servei de Pediatria 20 anys a l’Hospital Marina Alta d’Alacant, tercer hospital d’Espanya a obtenir l’acreditació IHAN d’OMS / UNICEF i membre 15 anys de l’equip de Transport Neonatal de la província d’Alacant.

Autor de 53 articles científics, 301 comunicacions i 16 capítols de llibres. Docent en cursos, jornades i congressos.

Apassionat de la lactància i en seguretat entre la saviesa de les dones.

930574eb-5bc6-42e2-a6b9-305e10d2879c

42dea066-3426-42b5-8a63-2a1cae2986f5

5CONFE_

5na CONFERÈNCIA “DONES SÀVIES”

L’escriptora Isabel de Villena, una influencer medieval
Rosa Mascarell Dauder

Començàvem el cicle Dones Sàvies anomenant a Christine de Pizan i l’hem tancat parlant de la nostra Christine de Pizan: Isabel de Villena. Rosanna Cantavella –professora de Literatura Catalana Medieval a la Universitat de València, membre vitalici de Clare Hall, University of Cambridge, i membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, directora de la revista digital Magnificat Cultura i Literatura Medievals–, ens parlà d’aquesta intel·lectual que defensà la dignitat de les dones en la cultura cristiana.

Cantavella Villena full volantIsabel de Villena (1430- 1490) era filla d’Enric de Villena i de mare desconeguda. Son pare era nét d’Alfons d’Aragó, dit el Vell, duc de Gandia i aspirant al tron de la Corona d’Aragó en el Compromís de Casp. Aleshores Isabel de Villena, batejada com Elionor, pertanyia a la dinastia reial de la Casa d’Aragó, de fet era la filla de l’últim descendent masculí legítim d’un dels aspirants al tron d’Aragó a la mort de Martí l’Humà, i va ser educada com a tal en la cort de la reina Maria de Castella, malgrat les circumstàncies del seu naixement. A quinze anys ingressà com a clarissa[1]  en el convent de la Trinitat de València i als trenta-dos va ser elegida com a la seua abadessa. Aquesta posició li va donar no sols prestigi, per ser el convent més de moda en aquell temps a la ciutat gràcies a l’interés de la reina, sinó també poder per influir en la vida cultural de València. Açò darrer aconseguit per propis mèrits com dona erudita que era, reclamada com arbitr literari en els cercles més cultes de València, promotora de l’ampliació del convent, predicadora des de la Trinitat… fins al punt que fou anomenada “papessa” per la seua notorietat, tant intel·lectual com religiosa, aplaudida per autors com Joan Roís de Corella i el grup de Bernat Fenollar.

Com ens deia Rosanna Cantavella: l’obra que li va donar fama va ser la seua Vita Christi, que es va publicar en unes circumstàncies particularment femenines: aquest llibre d’una dona, que va ser escrit pensant principalment en un públic femení, les monges de la seua congregació, va ser donat a la impremta en 1497 per una altra dona, Aldonça de Montsoriu, abadessa successora de sor Isabel, atenent l’interés d’una altra dona, la reina de Castella Isabel la Catòlica que desitjava llegir-lo, i que, per cert, sembla que nova tenir problemes per llegir-lo en català.

Aquest text, la Vita Christi, rebatia directament els tòpics de la literatura misògina anterior, molt abundant en aquell temps, com varen veure en la primera conferència de Rosa Rius que ens parlà de Christine de Pizan i de Moderata Fonte. En la Corona d’Aragó també teníem eixe tipus de literatura contra la virtut de les dones. Isabel tenia ben prop, a la mateixa ciutat de València, a Jaume Roig que escrigué L’Espill. Tenint aquest llibre en el cap, en la Vita Christi, la vida de Jesús és contada des de la perspectiva de les dones protagonistes en la seua vida, especialment la seua mare Maria i la seua estimada Maria Magdalena. De fet el llibre de la Vita comença quan és concebuda Maria i acaba amb la seua coronació celestial en morir. Els personatges femenins d’aquesta obra són clau per reivindicar el lloc i les virtuts de la dona:

«car sabia mes en los secrets divinals que neguna pura creatura. [. .. ] Totes les sanctes ordinacions e scriptures evangelicals que los apostols han scrit e posat son stades comprovades e corregides ab aquest verissim original [Maria]! Quants secrets ha revelats sa senyoria, en la vida sua, a la Esglesia sancta [ … ]. E los sancts apostols, en aquell temps, hon se vulla que fossen, no feyen cosa deguna sens consell de la Senyora; e com algun gran hom de sciencia o de stat novament se convertia, tantost anava en Hierusalem per veure aquell spill de virtuts» (Isabel de Villena, Vita Christi, CCLXXVIII, 3, 310-311)

 

Isabel de Villena abadesa de la Trinitat de València

Isabel de Villena abadesa de la Trinitat de València

De nou amb paraules de la mateixa Cantavella: La particular importància de Maria en aquesta obra ve marcada no solament per la presentació exemplar de les seues virtuts, sinó també per la perspectiva de la narració: sovint no se’ns conten sols els episodis de la vida de Jesús, sinó que van acompanyats del comentari sobre l’impacte que els fets provoquen en Maria. L’altre gran personatge femení de la Vita Christi de Villena és Maria Magdalena, la qual apareix com l’enamorada de Jesús. Amb el seu passat térbol, el personatge de la Magdalena -cal deixar-ho clar- mai no va ser presentat com a model general de dona per la teologia cristiana, però sí que va ser pres com el més alt símbol de la vida contemplativa -l’ànima devota-, i d’aquesta manera es convertia en exemple per excel·lència per a una comunitat religiosa femenina com aquella a la qual es dirigia Isabel de Villena. D’aquí ve l’èmfasi en el tractament amorós de la seua història («car io t’he esposada i lligada a mi per fe e caritat», diu Jesús en la Vita Christi). Però, bé que no establerta com a patró per al seu sexe, la Magdalena era dona, i la nostra autora, que mai no desaprofita l’oportunitat de defensar la condició femenina, en remarca una característica que Villena considera consubstancial al seu gènere: una enorme capacitat de sentir i entregar amor (vid. CXVII, 49- 50; CXLIII, 101-102).

Recomanem llegir tant la Vita Christi, d’Isabel de Villena com qualsevol dels nombrosos articles que Rosanna Cantavella ha dedicat a la nostra influencer medieval:

Rosanna Cantavella aprofundeix en la figura d’Isabel de Villena (audio)

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/sons-de-ledat-mitjana/rosanna-cantavella-aprofundeix-en-la-figura-disabel-de-villena/audio/1015846/

Isabel de Villena i família: una reconsideració biogràfica: http://estudiosmedievales.revistas.csic.es/index.php/estudiosmedievales/article/view/773

Sobre la prosa d’art en Isabel de Villena: https://www.uv.es/sphv/13/16_cantavella13.pdf

El denominat “estil afectiu” en la Vita Christi d’Isabel de Villena: https://core.ac.uk/download/pdf/71018397.pdf

 

[1]    Una ordre aquesta de les dites clarisses, segona ordre de Sant Francesc, a la que també van ser devotes les duqueses Borja, Maria Enriquez i Lucrècia Borja.