Dra76QaX0AI5xMd

3a Conferència: Fractals i Caos. L’aventura de la complexitat

7 de novembre
Resum de la conferència: Fractals i Caos. L’aventura de la complexitat

Galileu Galilei, en la seua obra El assajador, deia que el llibre de la natura estava escrit en llenguatge matemàtic. Efectivament des dels temps d’Arquímedes, Pitàgores i Euclides fins als nostres dies, les matemàtiques s’han utilitzat amb gran èxit a l’hora de descriure els fenòmens de la natura, però hi ha molts aspectes d’ella que presenten asprors, irregularitats i fins i tot formes caòtiques que la geometria clàssica no pot descriure adequadament. Els fractals i la teoria del caos han contribuït a revelar de manera senzilla estructures complexes de la natura que semblaven escapar-se al llenguatge de les matemàtiques tradicionals, des del plegat del genoma humà fins a la distribució de les galàxies, des dels ritmes cardíacs fins al moviment estrany de petits satèl·lits en el sistema solar.

 

Vicent_Martinez_fotoVicent J. Martínez és catedràtic d’astronomia i astrofísica a la Universitat de València, i ha estat durant més d’11 anys director del seu Observatori Astronòmic. La seua activitat investigadora està dedicada fonamentalment a les galàxies, l’estructura a gran escala de l’univers i la cosmologia. Va ser pioner en l’aplicació dels fractals en aquest camp d’investigació, així com en la introducció del seu estudi en la docència universitària. Ha rebut el Premi José María Savirón de Divulgació Científica 2013, el Premi a l’Ensenyament i Divulgació de la Física 2011 que atorguen la Reial Societat Espanyola de Física i la Fundació BBVA i el Premi Europeu de Divulgació Científica “Estudi General” 2005 pel seu llibre “Mariners que solquen el cel”. Vicent Martínez ha creat, coordina i dirigeix el portal web de difusió de la ciència http://www.conec.es

DrYdSoYWoAADxY7

2n conferència: Ecosistemes costaners i fitoplàncton vistos des del espai

6 de novembre

Resum de la conferència: Ecosistemes costaners i fitoplàncton vistos des del espai

Com a usuaris de les platges som conscients de les variacions de color que ofereixen les seues aigües. Aquest color és un atractiu del que es fa ús en campanyes de promoció turística, sent especialment desitjada la transparència de les aigües. En aquesta xarrada explicarem a què es deu el color de l’aigua, i especialment ens centrarem a un component molt important: el fitoplàncton. Gràcies al sensors remots i les tècniques de teledetecció podem observar el color de l’aigua des de l’espai, i detectar canvis com els produïts per floracions de fitoplàncton.

 

Maite Sebastia_peqMaite Sebastià és doctora en Ciències Ambientals per la UPV. En l’actualitat és professora en el Departament d’Enginyeria Hidràulica i Medi ambient. Amb una experiència docent de més de 10 anys, ha impartit docència a les titulacions d’enginyeria tècnica forestal, llicenciatura en ciències ambientals, grau en ciències ambientals, grau en enginyeria d’obres públiques, i als màsters de d’aquicultura i d’enginyeria en camins, canals i ports. La seua activitat investigadora es desenvolupa a l’Institut d’Investigació per a la Gestió Integrada de Zones Costaneres al Campus de Gandia. La seua línia d’investigació es centra en la gestió d’ecosistemes costaners, concretament a l’avaluació de la seua qualitat a partir del seu seguiment. En els darrers anys ha treballat en col·laboració amb la Universidad Autónoma de Baja California (Baja California, México), en la línia del seguiment d’aigües costaneres per teledetecció.

descarga

1a Conferència: Ones gravitatòries

5 de novembre.
Resum de la conferència Ones gravitatòries:

El descobriment de les ones gravitatòries ha marcat una fita en la història de la física. La seua existència, predita fa més d’un segle per Einstein, ha estat confirmada recentment en els laboratoris LIGO i VIRGO. A més de la importància que sempre té en ciència confirmar totes les prediccions de les teories fonamentals, la detecció d’aquest tipus d’ones obre una nova finestra per a l’estudi de l’univers i una nova era en l’astronomia. La xerrada discuteix en primer lloc el que són les ones i els fenòmens ondulatoris com pas previ per a explicar en què s’assemblen i en què es diferencien les ones gravitatòries d’altres fenòmens ondulatoris més
familiars. La segona meitat de la xerrada es dedicarà a aspectes específics de les ones gravitatòries, el seu context teòric, la seua detecció i les seues aplicacions a l’astrofísica.

 

 

Fernando_ BarberoFernando Barbero, natural de Segòvia, és Llicenciat en Física i Matemàtiques per la Universitat Complutense de Madrid i doctor en Física per la Universitat de Bolonya (Itàlia) on va gaudir d’una de les prestigioses Beques del Col•legi d’Espanya. Va realitzar estades postdoctorals a les Universitats de Syracuse i Penn State (EUA) com a integrant del grup de recerca del Prof. Abhay Ashtekar, abans de tornar a Espanya. En l’actualitat és Investigador Científic a l’Institut d’Estructura de la Matèria del CSIC. El seu treball d’Investigació s’ha concentrat en l’estudi de la gravetat quàntica així com en aspectes matemàtics del formalisme hamiltonià de teories de camps. En l’actualitat també dedica part del seu temps a la investigació en matemàtiques, especialment en el camp de la combinatòria.

-CIENCIA-2018-2

SETMANA DE LA CIÈNCIA 2018

Per segon any, el CEIC Alfons el Vell uneix esforços amb la Universitat Politècnica de València i la Universitat de València per fer una gran Setmana de la Ciència. Totes les vesprades a les 19:30 tindrem conferències de primer nivell i obertes al públic en general i, pels matins, un munt d’activitats, tallers, exposicions, teatre, màgia o fins i tot un vaixell que hem posat a disposició dels centres educatius per acostar la ciència als nostres joves.

La Setmana de la Ciència ha esdevingut un dels moments claus en el nostre calendari. Una setmana on concentrem els esforços de tot un any treballat per acostar la ciència a la societat en general però a la joventut en particular. Perquè des del CEIC Alfons el Vell tenim clar que la ciència és cultura i fer esforços per tindre una societat més culta i sàvia és la raó de ser de la nostra institució.

A més, la Setmana de la Ciència és un exemple organitzatiu, ja que uneix els esforços i els recursos de les nostres dos grans universitats amb la nostra modesta però digna institució, mostrant un camí de col·laboració i treball compartit que ofereix un resultat i que ens aclapara i ens ompli d’orgull. Només algunes xifres del que trobarem aquesta setmana: Vora 1.200 joves de 13 centres educatius passant per alguna de les 45 activitats organitzades en alguna de les tres seus que oferiran activitats de manera paral·lela (el Port, el Campus de la UPV i la Casa de la Marquesa). Tot un luxe.

SETMANA-CIENCIA-2018--WEB

Invitació-La-plenitud-de-la-forma

L’ESCULTOR ANTONI MORRO EXPOSA EN LA CASA DE CULTURA

L’escultor mallorquí Antoni Morro exposa  les seues últimes produccions, amb el títol de La plenitut de de la forma, comissariada per Mar Beltran, historiadora de l’Art i membre del Consell del CEIC.
La inauguració serà el dissabte 27 d’octubre, a les 20h, a las sala d’exposicions de la Casa de Cultura Marqués de González de Quirós i estarà exposada fins el 18 de novembre.

Invitació La plenitud de la forma 2018

 

Devesa-737x1024 (34)

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE: “Malalties i reméis. La salut en la correspondència de Francesc de Borja”

El CEIC Alfons el Vell es complau a convidar-vos a la presentació del llibre

 Malalties i remeis
La salut en la correspondència de Francesc de Borja

 Intervindran:

José Luies Fresquet, historiador de la ciència, Josep Piera, escriptor i Francesc Devesa, autor del llibre

Dijous 25 d’octubre a les 19’30 a la Casa de Cultura Marqués de González de Quirós.

Devesa-737x1024 (1)

Sin-título-1

MÉS ENLLÀ DE SANT JOAN. LUCIA CASTELLÓ, SOPRANO

Lucia Castelló

Lucia Castelló

Una circumstància inesperada em donà l’oportunitat de poder conéixer personalment a esta gandiana de pro -saforenca més bé-, cantant lírica a nivell internacional, que s’ha obert camí en el complicat món de la música clàssica des de la seua residència a Viena, on viu des de fa més de 15 anys. Va ser amb motiu de l’estrena mundial a València de la cantata “Paisatge matinal”, peça composta per Antón Garcia Abril –allí present- amb textos en valencià de Carles Salvador, per a commemorar el 250 anys de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Una afonia imprevista de la cantant ens va fer pensar als organitzadors en modificar i fins i tot anul•lar l’acte.
Amb una professionalitat exemplar i una voluntat de ferro, Lucía Castelló va pujar a l’escenari tot sabent les seues limitacions, i va poder fer la cantata, que va ser rebuda amb forts aplaudiments pel públic, l’autor i pels propis companys d’escenari: el pianista Alejandro Zabala i el Quarteto Bretón. Malauradament la cantant ja no va poder seguir amb el programa previst, les ”Cançons d’absència”, obra de Vicent Torres, un altre poeta valencià també present, però l’única peça que va poder interpretar va deixar els assistents fortament impressionats. En acabar el concert vam parlar amb ella de Gandia i dels nostres indrets comuns.
Lucia Castelló va nàixer a Gandia i pertany a una ampla família de músics. Sa mare, Asunción Cartagena, pianista i professora de molts gandians, els seus quatre germans i molts cosins han estat tocats per l’art en general i per la música en particular, imbuïts per l’àvia Mª Joaquina, fundadora de la saga. Té també la nostra artista una relació especial amb Xeraco, on son pare va ser interventor de l’Ajuntament. Estudià piano i cant a Gandia, amb Salvador Carbó, José María Pérez Busquier i Ana Luisa Chova. Una vegada finalitzats els estudis musicals al Conservatori de València es traslladà a Viena on va ser alumna de la soprano americana Carol Byers i on començà la seua activitat professional. Encara hui continua vivint a la capital austríaca, casada i amb un fill, però torna a Gandia sovint i estiueja a la platja de Daimús.

La seua veu, segons els crítics, es d’una gran bellesa, neta i potent. Veu lírica, redona, amb ample registre, s’acobla a les intencions del compositor i procura ser fidel a la partitura, cosa que li ha fet ser intèrpret preferida d’autors com l’esmentat Garcia Abril. Amb ell va enregistrar La Luz de tu interior (2015), un CD de 28 cançons del qual es va fer un vídeo promocional justament a Gandia, a la Casa de la Marquesa, el mes de maig de 2017.

Lucia Castalló-1

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Quasi sempre acompanyada per Alejandro Zabala al piano i centrada majoritàriament en música espanyola, Castelló té un repertori que abasta a Guridi, Falla, Turina, Palacios, Rodrigo, Martín i Soler, Monsalvatge o Matilde Salvador. Ha intervingut com a soprano lírica en personatges d’òperes tan coneguts com la Cleopatra de “Julio César” de G.F. Händel, la comtessa de “Les noces de Figaro” de Mozart, Nerone de “La coronació de Popea” de Monteverdi, i un bon grapat d’operetes i leds més.

És, però, el repertori de cançons de poetes de renom, musicats per compositors actuals, el que li ha proporcionat un reconeixement en el món de la lírica i, en conseqüència, a muntar a Viena la direcció artística d’una empresa de música clàssica espanyola (clasicaEs).
Lucía Castelló, a pesar de viure i treballar lluny d’ací, no s’ha desvinculat mai de la seua llengua i cultura, com ho demostren el repertori valencià de poemes i cantates i també la relació habitual i sincerament afectiva amb la seua terra d’origen. De les seues visites professionals aquests darrers anys hi ha testimonis a la premsa, ràdio i televisió locals. És una dels les persones il•lustres que encaixa perfectament en esta sèrie titulada “Més enllà de Sant Joan” protagonitzada per gandians i gandianes que han eixit del nostre cercle i que son un bon eixemple de força i vàlua personal.

Alberto Peñín,
conseller del CEIC Alfons el Vell

Lucia Castelló en València

Lucia Castelló en València

portadaWeb

BEQUES 2018

 

BASES

OBJECTE DE LA CONVOCATÒRIA
  • El CEIC Alfons el Vell convoca quatre ajudes a la investigació per un import de fins a 6.000 euros, a distribuir entre els treballs seleccionats, per tal de promoure estudis sobre qualsevol aspecte referit a les ciències socials i humanitats (patrimoni cultural, art, literatura, història, etc.), el medi ambient o altres temes d’interés científic que tinguen per objecte la comarca de la Safor o el conjunt de les Comarques Centrals Valencianes.
  • Les instàncies, acompanyades d’un currículum vitae i un projecte d’investigació detallat, hauran de ser presentades a la secretaria del CEIC Alfons el Vell, plaça del Rei En Jaume núm. 10, 46701 Gandia, abans del 30 de setembre de 2018.
  •  El projecte d’investigació detallat haurà de contindre les característiques científiques del treball, que ha de ser inèdit, d’acord amb els apartats següents: esquema general de l’estudi, amb detall dels objectius, les hipòtesis de treball, els capítols proposats, les fonts documentals i bibliografia proposades; metodologia de treball que es pensa utilitzar i terminis aproximats de realització.
  • Les sol·licituds seran valorades i aprovades per votació del Consell Executiu del Centre tenint en compte l’informe previ d’avaluació emès per dos membres del Consell General (o algun avaluador extern proposat pel CEIC) dins dels dos mesos següents a la data de presentació d’instàncies. L’acta de valoració i selecció serà raonada i es publicarà en la web del centre. Es poden atorgar les quatre beques convocades o un nombre menor d’ajudes. Un dels autors/es de l’informe d’avaluació serà l’encarregat/da de fer el seguiment de cada beca concedida.
  • Els treballs tindran una extensió compresa entre 150 i 300 folis escrits a doble espai, s’hauran de lliurar, en paper i en suport informàtic en la data compromesa al projecte d’investigació i en condicions per a l’edició immediata (inclosos gràfics, quadres, apèndix i bibliografia) per si se’n decidira la publicació, que podrà ser en paper o en suport informàtic, dret que es reserva la institució convocant.
  •  El pagament de la beca s’efectuarà en els terminis següents: un 50% de l’import, en el moment de l’adjudicació i el 50% restant, després de la presentació de l’estudi acabat. En aquest darrer termini, l’autor haurà de comptar amb l’informe favorable del Consell Executiu del CEIC. 
  • L’import de la beca es considerarà equivalent als drets d’autor de la primera edició del treball. 
  • Si, passats dos anys des de la presentació del treball, no ha estat publicat pel CEIC Alfons el Vell, l’autor podrà editar-lo pel seu compte, sempre fent constar, de forma ben visible, que ha estat un estudi realitzat amb el suport d’una beca concedida per aquesta entitat convocant.
  •  Es podrà revocar la subvenció, totalment o parcialment, i es procedirà al reintegrament de les quantitats percebudes després d’audiència a l’interessat i acordant, si escau, la forma de devolució de les quantitats lliurades, en els següents casos: 
  1. Quan es comprove l’incompliment o la desviació de la finalitat per a la qual fou concedida la subvenció o l’ajuda.
  2. L’incompliment de l’obligació de justificació en la forma i els terminis marcats.
  3. La falsedat en la documentació presentada amb la sol·licitud.
  4. L’incompliment de les condicions imposades als beneficiaris en aquestes bases amb motiu de la concessió de l’ajuda i en els altres supòsits establerts legalment.
  •  El Consell Executiu del CEIC Alfons el Vell és l'òrgan de gestió i resolució de tots els dubtes i eventualitats que pogueren sorgir en l’execució de la convocatòria. La presentació de la candidatura suposa la plena acceptació d’aquestes bases.

 

guernica-780x515

MÉS ENLLÀ DE SANT JOAN. ROSARIO PEIRÓ CARRASCO

Rosario Peiró 1-Rosario_Peiro--a-retallarCarrasco és un altre dels personatges saforencs que ha desenvolupat la seua trajectòria professional fora de la comarca. Actualment treballa al front de les col·leccions del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía  (MNCARS) de Madrid.  Va nàixer a Beniarjó i estudià al Col·legi de les Carmelites i a l’Institut Maria Enriquez de Gandia. Amplià la seua formació a Barcelona, on es graduà en Història i va cursar les especialitats d’arqueologia i d’art contemporani. Va fer pràctiques a la Fundació Tàpies, amb Manuel Borja-Villel de director i, posteriorment, amb una beca, se n’anà a la Universitat de Washington (EUA) per eixamplar coneixements amb un màster de Museologia. A Nova York va cursar durant tres anys estudis de Teoria i Crítica de l’Art mentre treballava al MoMA en la preparació d’una exposició retrospectiva de Jasper Jones.

De tornada a Espanya treballa al MACBA comissariant  i dirigint projectes expositius i també imparteix classes de Teoria de l’Art a la Universitat Pompeu Fabra. L’any 2008 Manuel Borja-Villel és nomenat director del MNCARS i Rosario Peiró s’uneix al seu equip com a directora de l’Àrea de Col·leccions, on encara continua, reconeguda ja pel món artístic internacional.

Solana, Dalí, Gris i Miró a la col·lecció del Reina Sofia.

Solana, Dalí, Gris i Miró a la col·lecció del Reina Sofia.

A banda del seu quefer diari dedicat a la investigació dels fons del museu, al comissariat d’exposicions (la primera sobre La irrupción del siglo XX: utopías y conflictos, 2009, tractava l’inici de la col·lecció del  Museu entre 1900-1945 i de les avantguardes artístiques), i  a editar i dirigir publicacions. Recentment ha dedicat sobretot el seu temps a la joia del museu, el Guernica de Picasso, que el propassat 2017 va fer 80 anys.

Va coordinar la gran exposició monogràfica  Piedad y terror en Picasso: el camino a Guernica, (comissariada per T. J. Clark i A. Wagner), amb més de 150 obres del pintor pertanyents al Reina Sofia i a unes  30 institucions i coleccions privades de tot el món (Musée Picasso, Centre Georges Pompidou, Tate Modern o el MoMA) i una exposició de dibuixos  preparatoris, sense oblidar la del Pavelló d’Espanya en la Fira de París de 1937, obra de l’arquitecte Josep Lluís Sert, l’espai per al qual es va encarregar l’emblemàtic quadre a Picasso. Esta mostra va rebre entre abril i setembre més de 680.000 visitants i tingué una amplíssima repercussió*.

3- Guernica amb gente (tret d'internet-ABC)

Sobre el món del Guernica va muntar també el seminari  Guerra y catástrofe  (1929-1945), i hi posà en funcionament  i dirigí el  Fons Documental Guernica (1937-1949), el qual, des de 2015, ha compilat una exhaustiva documentació històrica, en gran part digitalitzada (més de 2.000 arxius) i que en format de web-arxiu interactiu permet consultar els més interessants documents relatius i visualitzar amb detall la famosa obra. Aquest servei ha convertit el Centre en referència obligada per al coneixement del Guernica per la qual cosa acaba de rebre el Premi Webby, WEBBY 2018 a la millor web cultural del món.  guernica.museoreinasofia.es

A hores d’ara Rosario Peiró es troba preparant una exposició de fotografia dels anys 50-60 per al 12 de juny amb la col·lecció d’Adolfo Autrich i per a després de l’estiu una mostra commemorativa del quaranta aniversari de la Constitució Espanyola amb una gran col·lecció d’obres adquirides en estos anys d’autors poc representats a les sales generals del Museu.

Tot i això encara té ben presents les seues arrels familiars i alguns dels seus professors de l’Institut gandià, com són Mª Carmen Fernández  i Santiago La Parra, que li despertaren el gust per l’art i la història.

És l’objectiu d’aquestes pàgines recuperar i donar a conéixer a una saforenca  que ha fet la seua exitosa trajectòria professional “més enllà de les revoltes de Sant Joan” i de la qual ens sentim ben orgullosos. Estic segur que sentirem parlar prou d’ella en el futur.

Alberto Peñín

* Piedad y terror en Picasso: el camino a Guernica