La pregunta que ens féiem, per cert, vigent actualment, era:
Quin model d’integració està construint-se davant la diversitat cultural present als nostres centres d’ensenyament?
Aquest és, sense cap dubte, el principal objectiu de la investigació, amb una segona qüestió derivada d’ell que ens fa pensar si no s’haurà perdut una oportunitat per part de la societat en fer les coses d’una manera, diguem-ne, més equitativa i, perquè no, més justa, socialment parlant.
D’altra banda, el que ens vam proposar va ser buscar els significats que els individus donen a la seua experiència, la resposta educativa a la diversitat cultural, ja que els considerem agents competents que prenen les decisions i amb elles actuen en conseqüència. Aquesta noció competencial implica tant una metodologia d’anàlisi qualitativa a través d’enquestes en profunditat i grups de discussió com una teoria que la reforça basada en la microsociologia, concretament ens basem en el paradigma constructivista. Anàlisi de l’acció molt lligada amb la capacitat dels agents, en el nostre cas el personal docent, així com criteris de proximitat i freqüència implícits en tota situació d’interacció.
Tornant a la qüestió de l’oportunitat perduda, cal considerar els conceptes de multiculturalitat i interculturalitat, sempre que siga aquesta última la meta que la societat es propose. Després, si escau, aprofundirem en aquest aspecte.
Un altre assumpte que trobem en aquest treball és la descripció de les passes que hem seguit en la metodologia i teoria del treball i la mateixa investigació, sense oblidar un aspecte descriptiu pel que fa a la presentació del treball com a model assagístic. El perquè d’una metodologia qualitativa i una teoria microsociològica com a mètode d’observació científic-social. Una línia observable per a entendre com hem actuat en aquesta investigació és el Research map (mapa conceptual d’investigació), del sociòleg, professor de la Universitat de Leicester, Dereck Layder.
Aquest moment, l’any 2004, implica un punt d’inflexió a tot l’Estat espanyol. Punt d’inflexió que marca un abans i un després en canviar d’una societat d’emigració a una societat de rebuda d’immigració i l’àmbit local no és una excepció. Amb aquesta realitat, nosaltres focalitzem l’atenció en el sistema educatiu, en tot el que suposa aquest canvi per als nostres centres en general i, sobretot, per als centres públics en particular. Concretament ens centrem en l’etapa de l’ESO i mòduls de formació, l’etapa on més problemes trobem i més reptes enfronta.
Aquesta constatació de l’escolarització en centres públics podria utilitzar-se com una arma en contra de l’escola concertada o, si més no, com una oportunitat de revisió per a, d’una vegada, tractar la diversitat cultural com una oportunitat. Com a protagonistes de la investigació, ens agrada més la segona part, però no obstant això, no som nosaltres qui hem de dir el que s’ha de fer, sinó apuntar què s’està fent i mostrar-ho com un espill perquè la societat puga mirar-se i actuar com ho considere oportú.
No hem d’oblidar tampoc, que en parlar del començament d’una època, hem de parlar d’innovació i de pioners, del vertigen que suposa, la por al canvi, les incerteses i inseguretats, però també els reptes dels innovadors, la il·lusió o la motivació d’enfrontar-se i crear nous horitzons socials. Aquesta visió és tant per als professors i personal docent com per als alumnes, una primera generació que conviu amb la diversitat cultural en el seu dia a dia.
Dit tot açò, la pregunta que ens féiem respecte del model d’integració que podríem haver començat a implantar i crear, després de vint anys, podem tornar-nos a preguntar si existeix un model clar a la societat dels nostres dies o si hem caigut en la resignació deixant que les coses caminen per si mateixes. Tot plegat, fem el que fem, hem de ser conscients que tindrà uns efectes o altres.
Si anem a la sociologia a buscar respostes a les nostres inquietuds, potser trobem una guia on agafar-nos però mai solucions senzilles i definitives. En tota societat ens trobem allò que s’ha denominat configuracions problemàtiques, qüestions que criden l’atenció o que ens sacsegen la consciència, tot perquè pertorben la vida social, disloquen el funcionament institucional i amenacen invalidar categories senceres de subjectes socials. Exemples del que estem parlant poden ser l’atur massiu, la precarietat laboral, la degradació de les condicions de vida en certs barris o l’àmbit rural, les disfuncionalitats a l’escola, etcètera.
En definitiva, tant el món acadèmic, intel·lectual o científic com la ciutadania en general, no pot viure d’esquena a la realitat, o ens hauríem de plantejar, com a filosofia de vida, que no volem viure d’esquena a la nostra realitat.
Per finalitzar, de la mateixa manera que acabàvem aquesta obra, m’agradaria recordar que la funció o objectiu d’aquestes investigacions i treballs no són altres que els d’ajudar a la ciutadania a entendre allò que ocorre perquè prenguen les seues pròpies decisions, lliurement i amb criteri. Com va dir Zygmunt Bauman: Sí, entenc que és difícil trobar sentit a la vida, però és menys difícil si saps com funciona la realitat que si ets un ignorant. No oblidem que necessitarem molta imaginació i esforç per a construir una societat millor i, per a ser creatius, cal qüestionar-ho tot, fins i tot a nosaltres mateixos.
El CENTRE D’ESTUDIS I INVESTIGACIONS COMARCALS ALFONS EL VELL convoca una beca d’ajuda a la investigació per un import de 4.000 euros, per tal de promoure la recerca sobre qualsevol aspecte referit a les ciències socials, humanitats, medi ambient o altres temes afins que tinguen per objecte d’estudi la comarca de la Safor o el conjunt de les Comarques Centrals Valencianes.
Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell
L’objectiu bàsic d’aquest premi és integrar la il·lustració en les ajudes que concedeix el CEIC Alfons el Vell, mitjançant un premi concret i específic. L’objectiu per part del Centre és doble:
1. Convocar de manera formal l’encàrrec per a fer les il·lustracions del llibre anual de l'»Homenatge a la Paraula» i
2. Encetar un fons d’obra plàstica pròpia del CEIC.
Destaquem la necessitat de regular i formalitzar la selecció de les il·lustracions de la portada i interior del llibre Homenatge a la Paraula, que publica anualment el CEIC Alfons el Vell per destacar la tasca d’una escriptora o escriptor, o bé un tema de rellevància literària. D’aquesta manera el Centre ajuda directament a persones creadores en aquesta especialitat artística lligant imatge I paraula.
Al bell mig de la nostra ciutat, hi ha un casalot que no passa desapercebut per ni per als gandians ni per als visitants. La plaça que hi ha davant ha estat des de la seua construcció el punt de trobada per a tots, tant per a rebre a les personalitats com per a celebrar qualsevol esdeveniment com per a fer quedada amb els amics. Sempre hi ha estat present el mateix escenari: l’antiga universitat.
Des de la seua edificació s’ha convertit en centre del coneixement i la seua implicació i repercussió en la societat ha estat evident i destacada, tant quan hi eren els jesuïtes com en l’actualitat amb els escolapis.
No obstant la seua importància, encara és un edifici desconegut per a la gran majoria de la població. Gràcies als darrers estudis en els arxius i a les reformes i millores al propi edifici s’ha pogut reconstruir com van ser els primers anys d’aquell immoble edificat per fomentar l’educació. Així, la xarrada prevista ens servirà per apropar-nos a conéixer què hi havia abans de la seua edificació, què va passar en aquells anys i com va ser l’arribada dels jesuïtes partint, sobretot, de les restes arqueològiques fotografiades quan va ser reformat als anys 90 del segle passat.
El CEIC Alfons el Vell publica al seu canal de youtube les imatges inèdites de l’ultima conferència que va realitzar l’escriptor Joan Fuster.
El 23 d’abril de 1992 el CEIC Alfons el Vell inaugurà a la Casa de Cultura de Bellreguard l’exposició “ Josep Pla, escriptor i periodista”, organitzat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya. L’acte s’arrodoní amb la conferencia de Joan Fuster titulada “El Josep Pla que vaig conèixer”.
Ja en l’any 2002, quan es compliren 10 anys de la mort de Fuster, el CEIC recollia en el llibre d’Isidre Crespo i Redondo, “De Fuster a Pla amb camí de tornada”, les apreciacions que feu aquell dia sobre la relació i reflexions en comú amb l’escriptor i periodista català Josep Pla.
En motiu del centenari del naixement de Joan Fuster, el CEIC Alfons el Vell trau a la llum aquest vídeo de gran valor documental que enregistra l´última conferència que l’escriptor de Sueca va realitzar, a l’abast de tot el món al canal de youtube del CEIC Alfons el Vell.
Es presenta a Gandia el llibre d’InfoTV sobre l’emigració als Estats Units i el Canadà
Juli Esteve
Farts dels abusos dels cacics i senyorets, espentats pel col·lapse causat per la fil·loxera i atrets per uns jornals que arribaven a multiplicar per 50 el de misèria que cobraven ací, unes 2.000 persones de la Safor, 15.000 valencians en total, van emigrar entre 1906 i 1920 a l’Amèrica del Nord. Procedien, sobretot de la Marina, la Safor, la Vall d’Albaida, el Comtat i la Ribera. És la conclusió principal del llibre L’emigració valenciana als Estats Units i el Canadà. El somni americà contra el caciquisme i la fil·loxera, del qual és autor el periodista Juli Esteve. El llibre es presentarà a la Casa de la Marquesa de Gandia, el pròxim dimecres 6 d’abril, a les 19 hores.
L’assaig, de 356 pàgines, l’ha editat InfoTV i posa el punt final al treball d’investigació que va servir per a produir la sèrie documental Del Montgó a Manhattan. Valencians a Nova York (2012-2015)i que va comptar, entre altres, amb el suport del CEIC Alfons el Vell.El llibres’adreça sobretot a les persones interessades en la història del nostre convuls i intens segle XX; i als milers i milers de famílies valencianes que aleshores hagueren d’emigrar a Nord-Amèrica. O a l’Argentina, Cuba, Algèria, Austràlia o a algun país europeu. Contant la seua història i les seues històries, el llibre homenatja el seu gest valent per a eixir de la misèria.
La investigació començà el 2012 amb una revisió minuciosa de les llistes de passatgers de tots els vaixells arribats als ports atlàntics nord-americans procedents d’Espanya, de França i de Cuba entre 1900 i 1920. La consulta als arxius d’Immigració nord-americans permeté identificar amb noms i cognoms tots els emigrants valencians, registrats en un total de 15.758 entrades. Eixes dades es completaren amb altres essencials per a analitzar el fenomen, com l’edat, el gènere, l’estat civil, la professió, el poble d’origen, la ciutat de destinació, els diners disponibles a l’arribada, els temps d’estada previst i els viatges anteriors, entre altres.
Emigrants de Tàrbena presumint de l’exit a Amèrica
La informació obtinguda va fer possible durant els dos anys i mig següents un treball de camp amplíssim, amb vora 700 entrevistes a descendents d’aquells emigrats a una setantena de pobles valencians i als Estats Units, que van aportar uns 12.000 documents i fotografies, les millors d’elles incorporades ara al llibre. Gràcies a això, el treball defineix perfectament no sols l’emigració valenciana a Nord-Amèrica sinó que aporta una informació detallada i definitiva sobre les raons de l’emigració, l’extensió progressiva del fenomen, el finançament del passatge, els motius per a anar-se’n, les ciutats on van viure els valencians, els treballs que van fer i com vivien, les raons per a tornar a casa i la vida que van tindre ací els que vingueren i allà els que s’hi van quedar.
L’exhaustivitat del treball ha permés igualment localitzar grans històries singulars, com les dels valencianoamericans que combateren en la II Guerra Mundial o l’executiva que va sobreviure a l’atac a les Torres Bessones. O la dels americanets que van fugir de l’Espanya de Franco cap als Estats Units perquè el règim no els reconeixia la nacionalitat estatunidenca. Un d’aquells fugits, en concret per la frontera de Portugal, fou Joan Ortolà, de Xàbia, segons conta el seu germà Josep.
El llibre està a la venda a les llibreries i també al web d’InfoTV: www.infotelevisio.com.
La vocació del Premi CEIC és donar suport a les manifestacions literàries procedents del món faller, incentivar la creativitat lingüística i literària i acostar el món de les falles a altres àmbits més amples de la cultura, la literatura i el coneixement en general.
Després del parèntesi forçat per la pandèmia, el CEIC Alfons el Vell s’enorgulleix de reprendre la llarga trajectòria d’aquest premi, agraeix la seua participació a totes les falles que han presentat els seus llibrets i molt especialment a les membres del jurat que han deliberat rigorosament la concessió d’aquest premi.
El premi està dotat amb 300 euros per a la comissió de la falla guanyadora, Falla Vilanova. El lliurament simbòlic del premi tindrà lloc conjuntament amb el de la resta de premis literaris de les falles el pròxim divendres 25 de febrer.
ACTA DEL JURAT DEL PREMI CEIC ALFONS EL VELL A LA MILLOR QUALITAT LITERÀRIA DELS LLIBRETS DE FALLES 2022
En Gandia, a 22 de febrer de 2022, reunit el jurat del Premi a la Millor Qualitat Literària dels llibrets de Falles 2022 convocat pel CEIC Alfons el Vell, format per Maria Carmen Fuixench Soler, Vicenta Llorca Climent i Anna Ma Igualde Garcia, després de llargues deliberacions, ha decidit atorgar el premi a la millor qualitat literària global al llibret de la Falla: VILANOVA
El jurat vol destacar, sobretot, la innovació temàtica i l’originalitat del llibre en el seu conjunt de la Falla de la Plaça del Mercat. Cal comentar favorablement el fet de dedicar el llibre de la Falla Parc Alqueria Nova a la integració de persones amb diversitat. També el jurat vol fer menció a la qualitat i concepció global del llibret de la Falla Sagrada Família-Corea. El jurat considera que les comissions falleres haurien de tindre més present la importància que la convocatòria d’aquest premi (punt tercer de les orientacions de valoració) ha donat tradicionalment a la poesia inèdita i personalitzada a les reines falleres.
El Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals CEIC Alfons el Vell convoca el Premi a la Millor Qualitat Literària Global d’un Llibret de Falla en l’àmbit de la Safor i la Valldigna de l’any 2022. El premi està dotat de 300 (tres-cents) euros per a la comissió de la falla guanyadora.
Les comissions falleres que vulguen participar hauran de presentar quatre llibrets a la seu del CEIC Alfons el Vell a l’edifici de la Biblioteca Central Convent de Sant Roc de Gandia, a la plaça del Rei En Jaume I, núm. 10. Juntament amb els quatre llibrets caldrà deixar indicat el nom d’una persona de contacte de cada llibret, amb el seu telèfon i correu electrònic.
El termini de presentació dels quatre exemplars finalitzarà a les 14 hores del dijous dia 10 de febrer de l’any 2022.
En les pàgines següents els lliurem les orientacions per a l’avaluació del premi per part del jurat del CEIC Alfons el Vell.
Els dubtes previs, si els hi ha, a la presentació dels llibrets en el termini establert, poden comunicar-se al correu oficial del centre ceicalfonselvell@gandia.org per al seu estudi i/o resolució. Un cop acceptats els llibrets, la deliberació del jurat que designe el CEIC Alfons el Vell serà inapel·lable.
Pasqual Molina Faus, membre del Consell General del CEIC Alfons el Vell, en representació de la Comissió Literària del CEIC i del seu Consell Executiu.
Orientacions per a la valoració dels llibrets de falla presentats al premi a la Millor Qualitat Literària Global atorgat pel CEIC Alfons el Vell
El CEIC Alfons el Vell considera important donar suport a les manifestacions literàries procedents del món faller, que servisquen per a dignificar el món de les lletres falleres i per a incentivar-ne la seua creativitat, tant des del punt de vista lingüístic com literari, i a acostar el món cultural de les falles al d’altres àmbits de la cultura, de la literatura i del coneixement en general. Per això impulsa des de fa anys el premi a la Millor Qualitat Literària Global dels llibrets de falla.
Per tal d’orientar les falles aspirants a aquest premi, el CEIC Alfons el Vell vol fer públiques les indicacions següents:
1. Les falles optaran al premi de manera lliure i voluntària. Presentaran els seus llibrets en temps i forma, seguint les indicacions de la convocatòria.
2. El jurat valorarà que les publicacions incloguen tant la prosa com el vers, en les formes i amb els continguts que es consideren convenients, i molt especialment la intenció d’evitar tòpics i clitxés que no aporten cap caràcter d’actualitat als textos, especialment en els poemes dedicats a les falleres. També es valorarà positivament el plantejament original, novedós, enginyós i càustic, de l’explicació de la falla; i l’aportació d’articles que amplien el coneixement del món de les falles, del seu entorn, del seu patrimoni artístic, lúdic o humà; la seua història, costums, anecdotari, etc, tant en l’actualitat com en la seua evolució temporal. No s’hauria de perdre de vista que estem produint literatura a partir del món faller, i no estudis erudits de caràcter acadèmic.
3. Així, les valoracions efectuades pel jurat i el seu dictamen contemplaran tres apartats: l’explicació de la falla; els textos poètics (els dedicats a les falleres en primer lloc); i les col·laboracions literàries en general (articles de caràcter divers).
4. El jurat podrà ressaltar, dintre de la mateixa acta on es farà pública la seua decisió, aspectes que, per la seua qualitat, considere d’especial interès, a pesar que s’incloguen en llibres que no hagen resultat guanyadors.
5. Les persones que compondran el jurat seran designades pel CEIC Alfons el Vell. Tots els punts anteriors són orientacions globals. Qualsevol particularitat derivada dels llibrets en concret es resoldran per majoria i segons els criteris establerts pel propi jurat.
EL CEIC Alfons el Vell adjudica les beques convocades al 2021 destinades a la investigació històrica i a la creació plàstica.
Les dues beques d’investigació històrica i territori Josep Camarena han sigut adjudicades a estudis d’investigació sobre numismàtica d’època romana a Gandia i sobre les elits de poder dels segles XVII i XVIII a la Safor.
El treball guanyador de la beca de creació Plàstica versa sobre un projecte de pintura mural a partir de l’estudi de les particularitats del pobles de la Safor.
El Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell promou, de forma decidida i des de fa anys, les investigacions de caràcter històric territorial a la nostra comarca. Un dels mecanismes de què ens hem dotat per fer-ho han sigut les beques d’investigació, que des d’enguany porten el nom del nostrat Josep Camarena.
Tots els projectes presentats han tingut una valoració molt positiva per part de les Conselleres i Consellers del CEIC que els han avaluat, i per unanimitat de l’òrgan avaluador s’ha decidit finalment concedir la Beca Josep Camarena d’investigació història i territorial, corresponent a l’any 2021 i dotada amb 4.000€, a dos treballs diferents, que gaudiran d’aquesta ajuda a la recerca de forma íntegra. Els treballs seleccionats han sigut:
Foto: MAGA/ Vicent Almar
– «La vil·la romana del Rajolar (Gandia). Tractament, conservació i estudi numismàtic», d’Imma Garrigós, Maria Garcia i Adriana Molina, les quals plantegen un estudi pormenoritzat de l’inèdit i desconegut fons de monedes procedents de la vil·la romana del Rajolar, a Gandia. Es tracta d’una col·lecció numismàtica de més de dues-centes monedes que abasten un ampli ventall cronològic, des del segle III abans de la nostra era fins al segle IV. La finalitat de la recerca és donar a conèixer la importància dels processos de restauració i conservació de les peces numismàtiques en institucions museístiques, així com realitzar un estudi d’aquesta col·lecció i de la seua influència en la circulació monetària en la comarca de la Safor durant l’època romana.
– «Elits de poder a la Safor durant els segles XVII i XVIII», de Frederic Barber, el qual pretén analitzar les elits de poder a la comarca de la Safor a partir de l’impacte de l’expulsió dels moriscos al mateix temps que ompli el buit historiogràfic existent sobre l’univers de la noblesa comarcal durant el segle XVII i XVIII a partir de diferents famílies. A partir dels casos concrets de diverses famílies del terme general de Gandia com ara els Pérez de Culla, els Almúnia, els Faus, els Escrivà etc. l’autor vol documentar els mecanismes de manteniment i ascensió social de l’oligarquia rural valenciana, principalment durant el segle XVII.
Per altra banda, i per primera vegada en la història del CEIC, s’adjudica una beca de Creació Plàstica, dotada amb 4.000€, i orientada a coadjuvar i reforçar la consolidació professional dels artistes afavorint que aconseguisquen un nivell artístic rellevant. Altre objectiu que cal destacar és el d’obrir vies d’investigació que suposen una aportació al corpus teòric entorn de l’art contemporani, a més de fomentar la divulgació i el coneixement de l’escena artística a la nostra comarca.
Del conjunt de dossiers presentats s’ha destacat tant la seua varietat en quant a temàtiques com en disciplines artístiques. El guanyador d’aquesta primera convocatòria ha sigut l’artista Noé Peiró Sansano amb el projecte : Allò que ens fa ser; que ens defineix com a comarca. Un treball de diferents murals a partir de la d’investigació de diferents aspectes identitaris dels pobles de la comarca de la Safor.
Des del CEIC Alfons el Vell volem donar l’enhorabona als treballs que han sigut guardonats amb aquestes beques, i des d’aquest moment es posen totes les estructures de la institució a disposició dels equips que realitzaran aquestes recerques.
