Calendari CEIC 17.indd

EL CEIC ALFONS EL VELL DEDICA EL SEU CALENDARI DE 2017 A L’ART PÚBLIC EN GANDIA

El CEIC Alfons el Vell ha dedicat el seu calendari de 2017 a l’art públic gandià. Un patrimoni sovint desconegut pels ciutadans, però que està format per una considerable col·lecció d’obres d’art de grans artistes.

L’art i sobretot els grans contenidors culturals han esdevingut en les darreres dècades alguns dels fenòmens de masses que més han contribuït a revitalitzar la imatge de les ciutats. Moltes d’elles han aconseguit una nova percepció social gràcies a apostes públiques per Centres d’Art.

Al calendari d’enguany s’han seleccionat 14 obres de les quals hi ha una fitxa tècnica descriptiva i interpretativa. El fet de no conéixer i per tant no valorar aquestes obres ha fet sovint que hagen estat maltractades per decisions inapropiades al voltant de la seua ubicació i altres aspectes que han malmès el seu valor social.

En la confecció dels textos i les imatges han participat historiadors de l’art, arquitectes, artistes, llicenciats en belles arts i experts, tots ells membres o col·laboradors del CEIC Alfons el Vell. La introducció ha sigut escrita per l’artista Antoni Durà, molt lligat a la gestió cultural a l’ajuntament de Gandia en els darrers anys.

El CEIC Alfons el Vell amb aquesta modesta publicació intenta difondre una selecció de les peces artístiques que podem trobar a Gandia, amb la intenció de que siguen valorades i tractades correctament pels poders públics i per la població. Volem que els gandians i els visitants puguen accedir-ne perquè les consideren part del seu paisatge viscut, un paisatge urbà propi, identitari i un referent de qualitat per a la ciutat culta que desitgem.

El calendari està disponible en les oficines del CEIC (plaça Jaume I, 10. Biblioteca Municipal)

dsc_0543_b

I JORNADA “EN PRIMERA PERSONA ”

El 28 de desembre de 2016 se celebrà a Gandia la primera Jornada “En primera persona”. Una trobada que aprofitant els retorns nadalencs, pretén acostar les experiències i projectes de joves gandians i gandianes que estan desenvolupant els seus treballs i investigacions a altres llocs del món.

En aquesta primera trobada vam comptar amb David Pistoni, Tonet Durà, Miguel Vicedo i Pablo La Parra, en una taula moderada per la consellera del CEIC Alfons el Vell Anna Igualde. Durant 15 minuts, els quatre convidats van exposar les seues experiències i després es va encetar un debat-col·loqui, en què el públic va participar activament.

En l’exposició de David Pistoni vam poder conéixer com un grup de joves inicien un col·lectiu de treball i recerca per optar a projectes internacionals d’enginyeria amb èxit, fent palés la importància del treball cooperatiu i de creure en el talent del jovent. Tonet Durà ens va mostrar el procés d’edició i el seu treball a la sèrie infantil Gumball, en la que treballa, així com també quines són les possibilitat de l’art actual en l’animació, aplicant les noves tecnologies d’edició digital. Miguel Vicedo va destacar la importància de buscar en els països emergents nous nínxols de treball i també el seu treball en la promoció de nous talents en l’empresa General Electric.

Finalment Pablo La Parra, després de fer paleses les dificultats de les humanitats i de la cultura en l’actualitat davant la caiguda del suport institucional, va explicar el seu treball de recerca “Europa, futur anterior”, que estudia la utilització de les imatges del segle XX en la creació de la consciència col·lectiva futura.

Una Jornada exitosa que ens invita a seguir obrint les portes i les finestres de la nostra casa als joves de la Safor, tant els que hi són com els que han marxat, perquè ells han de ser els protagonistes del millor futur que tots volem.

Doctor Francisco Camarena.

MÉS ENLLÀ DE SANT JOAN. UN CIENTÍFIC GANDIÀ A NOVA YORK

Alberto Peñín

Alberto Peñín

M’he compromés amb el director del CEIC Alfons el Vell a acostar-me de tant en tant al bloc de nostra pàgina web amb comentaris d’actualitat referits a temes o persones saforenques  que tinguen una repercussió més enllà de les revoltes de Sant Joan, l’àmbit tradicional on sempre s’ha posat la ratlla local. Es una bona gimnàstica per a conèixer la repercussió de les nostres activitats i per conéixer els nostres veïns que fan treballs punters i investigacions d’interés general.

En aquest primer text vull acostar-me a un físic gandià que porta des de 2010 treballant amb una Universitat americana mitjançant un conveni de col·laboració per investigar sobre l’ús d’ultrasons i imatges en el tractament de malalties del cervell com ara el Parkinson o l’Alzheimer. Es tracta de Francesc Camarena (Gandia, 1974), professor del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València (UPV), que ha passat uns quants anys viatjant a Nova York amb diverses  estades a la Columbia University i en concret en l’UEIL (Ultrasound and Elasticity Imaging Laboratory), posant en contacte grups d’ambdós països, primer per a quantificar la força de la radiació dels ultrasons sobre el teixit humà amb una tècnica prèvia desenvolupada pel grup americà i després per a conéixer les deformacions que es produeixen al crani quan se li fa arribar ultrasons focalitzats. La hipòtesi de partida es que determinades cèl·lules es comporten diferentment en la transmissió dels ultrasons, segons siguen sanes o malignes, aquestes amb una duresa 10 vegades superior al teixit normal.

Passada aquesta fase -i un cop publicats els resultats, com cal, en una revista de referència-, s’ha passat a avaluar l’absorció del teixit al fetge (any 2012) i, durant la seua estada de tres mesos d’aquest estiu de 2016, a desenvolupar l’operatiu que permeta conéixer les condicions de les diferents estructures del cervell (hipocamp, putamen i caudet), el tipus d’ultrasò i la incidència en cadascuna d’elles, per detectar-hi anomalies. Està en tramitació un altre projecte de col·laboració entre l’UEIL, la UPV i l’Hospital Mútua de Terrassa per a dur endavant aquest operatiu.

Si s’hi dóna el resultat esperat, podríem estar davant un nou sistema de detecció de malalties ultrasònic, ràpid, senzill, precís i  no agressiu, que, com a mínim, millorarà les prestacions de les costoses ressonàncies magnètiques. Els ultrasons aplicats al cervell o als tumors, poden posar, mes endavant, els tractaments a punts concrets, substituint les actuals aplicacions de quimioteràpia tan agressives i poc selectives.

Em sembla apassionant el tema, per ser les malalties del cervell un dels objectius preferents de la investigació mèdica actual, amb una gran falta d’instruments auxiliars per al diagnòstic o, quan es puga, l’avaluació del tractament. I ací treballa sense fer soroll mediàtic el nostre amic gandià, al que vaig poder visitar allà a la Columbia, on, amb la seua família, residí tres mesos aprofitant el mes de vacances –coses de la nostra precarietat de mitjans- abans de tornar a Gandia i a les seues classes. Pot ser que dins de dos o tres anys tinguem resultats de gran ressó. Hui, per al Laboratori de Nova York treballen més de 30 persones, i un grup d’ells, ben capdavanter, ho fa des de Gandia.

El dia 25 de Novembre vam sentir Paco Camarena en una conferencia programada pel CEIC Alfons el Vell i la UPV, dins del Cicle de Ciència i Tecnologia a la Safor de 2016, a la Casa de la Marquesa. Un autèntic luxe. Un exemple per depassar les corbes de Sant Joan i obrir nous horitzons.

Doctor Francisco Camarena.

Doctor Francisco Camarena.

 

cartell-joves3

JORNADA “EN PRIMERA PERSONA”

El 28 de desembre de 2016, a la Casa de Cultura Marqués de González de Quirós de Gandia, el CEIC organitza la jornada-trobada “EN PRIMERA PERSONA” on quatre joves de la Safor que tornen a casa pel Nadal, compartiran amb nosaltres les seues experiències i projectes a l’estranger.

L’acte començarà amb una breu exposició, de 20 minuts, dels projectes que desenvolupen tots quatre:
-Miguel Vicedo ens parlarà de turbines d’última generació i del seu treball en General Electric (Houston)
-Tonet Durà ens contara la seua experiència a Cartoon Network (Londres) com artista de fons i conceptes d’art.
-David Pistoni de Makers UPV i del projecte “Hyperloop UPV”.
-Pau La Parra del seu treball de recerca: “Europa, futur anterior”.

Posteriorment, es desenvolupa una taula redona, moderada per Anna Igualde, consellera del CEIC Alfons el Vell, on el públic assistent podrà interaccionar amb els invitats.

cartell-joves2

_dsc1362

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “UN VIAJE A FILIPINAS”

El dia 14 de desembre de 2016, en la Casa de Cultura Marqués de González de Quirós, a les 20,00 hores, té lloc la presentació del llibre “Un viaje a Filipinas”, una edició a partir del diari escrit pel soldat nascut a Gandia Josep Joaquim Bonet i Serra, el 1891, uns anys abans de la independència d’Espanya. Aquest llibre, que va ser descobert per atzar entre enderrocs, està escrit a mà, amb més de 500 pàgines i 50 il·lustracions, va ser reproduït ara per l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert en una edició facsímil fidel a l’original. L’avinentesa de la publicació i l’interés històric de l’obra, i més en el lloc d’origen de l’autor són inqüestionables.

A la presentació participa, a més del director del CEIC Alfons el Vell, Rafael Delgado, que dóna la rebuda institucional, el director de Publicacions i Investigació de l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, que explica la importància de l’obra i el procés de recuperació i edició, així com les persones que hi van participar.

El presentador del llibre, Santiago La Parra, en fa una extensa anàlisi crítica, on contextualitza el dietari en el seu temps, un moment de crisi i d’enderrocament d’un imperi, amb constants referències i paral·lelismes sobre l’actualitat. A continuació s’establí un animat debat amb el públic assistent.

Maquetación 1

Presentació del llibre “Un viaje a Filipinas”

El CEIC Alfons el Vell i l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert presenten “Un viaje a Filipinas”

El dimecres 14 de desembre, en la Casa de Cultura Marqués de González de Quirós, a les 20,00 hores, tindrà la lloc la presentació del llibre “Un viaje a Filipinas”, una edició a partir del diari escrit pel soldat nascut a Gandia Josep Joaquim Bonet i Serra, el 1891, uns anys abans de la independència d’Espanya.

El llibre, que va ser descobert per atzar entre enderrocs, està escrit a mà, amb més de 500 pàgines i 50 il·lustracions, ha sigut reproduït ara per l’ l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert en una edició facsímil fidel a l’original. L’avinentesa de la publicació i l’interés històric de l’obra, i més en el lloc d’origen de l’autor són inqüestionables.

Maquetación 1

_mg_8904

HOMENATGE A LA PARAULA 2016. SILENCIADES

El dia 20 de novembre, coincidint exactament amb el cinc-cents vint-i-sisé aniversari de la primera edició del Tirant lo Blanc celebràrem, al Teatre Serrano, l’Homentage a la Paraula. La cita amb la literatura, des de fa 20 anys, del Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, amb el suport d’artistes, escriptors, músics i societat civil, com ara Saforíssims Societat Literària, i propiciat per l’Ajuntament de Gandia per mitjà de la regidoria de Cultura. Silenciades, la publicació de l’any 2016, ha sigut un repte necessari i ineludible per reunir en una aportació simbòlica, discreta, prudent i inclusiva, les creacions literàries de dones i homes del segle XXI, escriptores i escriptors que han verbalitzat les paraules d’unes dones que van estar sotmeses al menyspreu o a la indiferència per una societat misògina que les anul·lava, dones ofegades per un silenci humiliant, per la desafecció.

 Ens reunirem per a donar vida i veu a les dones ignorades en l’espectacle produït per Núria Sanz i dirigit per Ruth Palonés La cara oculta de la Lluna. L’escola de Teatre Serrano dramatitzà i verbalitzà fragments de Silenciades aconseguint moments de tensió màxima: dues adolescents reproduïren el pensament de Christine de Pisan una dona molt avançada per a la seua època, una dona de sal es rebel·là contra Lot, i fantàstic el monòleg de Maria Lejárraga, ficció basada en la realitat més lamentable.

Ens acompanyaren  autoritats i amics, el Teatre Serrano novament va ser el lloc acollidor on la paraula va prendre un protagonisme especial i particular fent-nos sentir al final de la representació més lliures i més reivindicatius. L’acte va  ser presentat per Vicenta Llorca, membre del consell executiu del CEIC i coordinadora de l’Homenatge a la Paraula de 2016.

Fotos de Pere Millet

 

La Sala de L'Acadèmia de gom a gom

ALBERTO PEÑIN ACADÈMIC DE LA REAL ACADEMIA DE BBAA DE SANT CARLES

Alberto Peñín, membre del Consell General del CEIC Alfons el Vell, va ingressar el passat dimarts 22 com a acadèmic numerari de la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.  L’arquitecte i urbanista gandià va titular el seu discurs “Elogi de la ciudat” definint la ciutat com l’artefacte més útil i bell creat pel ser humà. Peñin va defensar, enfront de l’urbanisme a la carta dels PAIS i els habitatges unifamiliars als afores, un urbanisme humanitzat més pròxim i domèstic que respecte els criteris de sostenibilitat, equilibri i solidaritat. En aquest model de ciutat els ciutadans s’han de sentir els amos del seu espai públic, el jardí, la plaça o la biblioteca i els espais centrals com l’Ajuntament, la Catedral, els monuments històrics o la plaça Major han de ser els símbols de tota la ciutat.
Alberto Peñin és autor d’una extensa obra arquitectònica així com d’un bon nombre de publicacions. Ha estat també professor en diversos cursos i màsters,  professor d’Urbanisme en l’Escola d’Arquitectura de València de la UPV, contractat com a Doctor. Degà del Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana entre 1985-87 i 1995-2000 o Arquitecte Cap de la Diputació Provincial de València del 1974 a 1988.

Podeu consultar el perfil biogràfic d’Alberto Peñin punxant ací

La Sala de L'Acadèmia de gom a gom

La Sala de L’Acadèmia de gom a gom

Peñín al costat de l'alcaldessa de Gandia Diana Morant, el regidor de Cultura Joan Muñoz, el president del CEIC Rafael Delgado i la historiadora de l'Art i membre del CEIC Mar Beltran

Peñín al costat de l’alcaldessa de Gandia Diana Morant, el regidor de Cultura Joan Muñoz, el president del CEIC Rafael Delgado i la historiadora de l’Art i membre del CEIC Mar Beltran

 

L’EDUCACIÓ LITERÀRIA

Juli Capilla

Juli Capilla

El proppassat 29 d’octubre vaig participar a Alcoi en una taula redona organitzada per la Taula de Filologia, el títol de la qual era –és!– tot un repte: “Com ensenyar literatura i fer lectors”. Vaig preparar-me a consciència unes notes per a l’ocasió, uns apunts que em permeteren parlar d’un tema que, a més de complex, ateny la societat en conjunt.

Cal preguntar-se, de bestreta, de qui és la responsabilitat a l’hora de fer lectors. Únicament de l’escola? El paper dels ensenyants és, sens dubte, cabdal. Però també ho és el de la família, el de l’administració i el de la societat en general. I, en aquest sentit, no vivim, ni de bon tros, en el millor dels contextos possibles. Perquè, quins són els valors que ens transmet la societat actual, quines les prioritats, quin l’oci que ens venen? Què és el que interessa prioritzar? Moltes vegades prima el plaer immediat, els productes de baixa qualitat i d’escàs abast intel·lectual. A hores d’ara, l’oci és un negoci lligat, en bona mesura, a les múltiples pantalles que ens assetgen tothora i envaeixen la nostra quotidianitat. Els mòbils, els ordinadors, les playstation, etc., han acaparat l’imaginari col·lectiu dels nostres infants i joves –i, de vegades també, el dels adults.

Quan he comentat que la responsabilitat de fer lectors no és únicament de l’escola no ho feia per escapolir-me’n, ni de lluny. Els docents tenim molt a fer en aquest àmbit. I més ara, amb aquesta invasió –no gens subtil– d’aparells electrònics que semblen haver substituït, o si més no desplaçat, els lectors envers una altra manera d’entretenir-se, ni que siga a través de les lletres. Internet ha revolucionat –no sé si dir-ne involucionat– la manera de llegir. Llegim de biaix, a trossos, perquè ens hem acostumat a la fragmentació, a la parcialitat, a la sinècdoque permanent i enganyosa. Fins i tot els e-books han canviat la manera de llegir. No sé, però, si es llegeix igual en un e-book que en un llibre. Jo crec que no. Com ens ho farem per subratllar-lo? I com el rellegirem? Si és que en tenim l’oportunitat perquè fins ara un llibre llegit ens el guardàvem en la biblioteca personal o familiar, a casa. Què en quedarà de tots aquests “llibres” electrònics?

Fem lectors també a partir de la creació d’una biblioteca personal. Hi ha llibres que ens acompanyen tota la vida: en el record, però també físicament. Els carreguem potser en cada mudança que fem de casa, encara que no els llegirem o rellegirem tots. Però ens els emportem. La biblioteca personal fa lectors. Les famílies fan lectors. També la biblioteca del barri, la biblioteca del centre escolar i la biblioteca d’aula. La biblioteca personal és, però, d’una transcendència sense parió, perquè consolida l’hàbit de la lectura. Si els infants i els joves només llegeixen a classe, difícilment llegiran fora de l’escola o de l’institut.

Això em du directament al problema de la socialització dels llibres. A la pràctica que darrerament s’imposa als centres d’adquirir un exemplar d’un llibre de lectura per classe. I és un problema perquè aquesta pràctica, si és continuada i general, impedeix la consolidació de futurs lectors. Vostès em diran que els llibres són molt cars. I tenen part de raó, però no tota. Alguns, no tots, ho són. D’altra banda, els llibres no tenen preu, en realitat. La seua vàlua depèn, en bona mesura també, del valor que atribuïm a cada llibre. Que me’n diuen, dels mòbils o dels jocs d’ordinador? No són cars? Tot dependrà de la valoració que fem del llibre. I si algú no pot accedir-hi, per manca de liquiditat, és un altra qüestió. És ací on haurien d’intervenir els que ens administren, generant subvencions, ajudes, el recolzament a les famílies amb menys recursos. I les editorials, per descomptat, també hauríem de fer un esforç per abaratir el preu de venda al públic dels llibres.

Com hauríem d’inculcar la lectura? Potser abans ens hauríem de preguntar com hem d’ensenyar llengua. O simplement, com hem d’ensenyar. “Fem massa gramàtica. No ens hi obsessionem! Fem-los parlar! Llegim!”, em va dir un dia Miquel Planes, un home que vaig conèixer en l’IES Altaia d’Altea. Era mestre de tota la vida, i tenia raó. Hauríem d’estudiar la literatura, i la llengua, i la gramàtica, a través de la literatura. Ens hauríem de formar lingüísticament gràcies a la literatura. Això vol dir adquisició de la gramàtica, i de les normes, a través de la lectura. Perquè la lectura, a més d’incitar a la imaginació i d’entretenir, és una font de coneixement que entra millor perquè ho fa de manera emotiva i significativa. Fem gramàtica, no dic que no, però no descurem la lectura, o fem-la servir per tal d’adquirir també les normes d’escriptura –accents diacrítics inclosos… Cal ensenyar a llegir, a llegir en profunditat, tot respectant els signes de puntuació, i ensenyar a fer lectures ben fetes. Si llegim en veu alta, comprovarem el poder que té la paraula.

I com es fa això de fer lectors? Ensenyar a llegir és triar unes lectures, i no unes altres. I per poder fer una bona selecció cal adequar-se a l’edat, al medi, a l’entorn, als temps que corren, al perfil de l’alumnat. Donem-los a triar, també, lliurement als alumnes, les lectures que els vinguen de gust. Orientem-los, guiem-los, ajudem-los, però no rígidament, sinó de manera que siguen ells els qui de manera crítica i personal trien les seues lectures.

Em deixe moltes coses per dir, per manca d’espai. Hi afegiria una última apreciació: no m’imagine un món sense llibres de paper; la mena de món inhòspit que va descriure Vicente Muñoz Puelles en una novel·la extraordinària, Any 2083. Crusoe, Cortázar, Hemingway, Saramago, Pavese, Asimov… però també Mira, Cabré, Riera, Margarit, etc., etc., etc., els voldria tots en paper, per poder-hi subratllar o anotar un pensament, una sensació, una digressió. I que quede en el llibre com una empremta indeleble, desat per sempre més al prestatge de la biblioteca de casa.

Juli Capilla, escriptor i editor