Bases de la beca d’investigació Josep Camarena

Bases de la beca d’investigació Josep Camarena

 El CENTRE D’ESTUDIS I INVESTIGACIONS COMARCALS ALFONS EL VELL convoca una beca d’ajuda a la investigació per un import de 4.000 euros, per tal de promoure la recerca sobre qualsevol aspecte referit a les ciències socials, humanitats, medi ambient o altres temes afins que tinguen per objecte d’estudi la comarca de la Safor o el conjunt de les Comarques Centrals Valencianes.

Premi internacional d’il·lustració Homenatge a la Paraula

Premi internacional d’il·lustració Homenatge a la Paraula

Centre d’Estudis i  Investigacions Comarcals Alfons el Vell

L’objectiu bàsic d’aquest premi és integrar la il·lustració en les ajudes que concedeix el CEIC Alfons el Vell, mitjançant un premi concret i específic. L’objectiu per part del Centre és doble:

1. Convocar de manera formal l’encàrrec per a fer les il·lustracions del llibre anual de l'»Homenatge a la Paraula» i

2. Encetar un fons d’obra plàstica pròpia del CEIC.

Destaquem la necessitat de regular i formalitzar la selecció de les il·lustracions de la portada i interior del llibre Homenatge a la Paraula, que publica anualment el CEIC Alfons el Vell per destacar la tasca d’una escriptora o escriptor, o bé un tema de rellevància literària. D’aquesta manera el Centre ajuda directament a persones creadores en aquesta especialitat artística lligant imatge I paraula.

En edificar lo Collegi de Sanct Sebastià», la fundació d’una universitat

En edificar lo Collegi de Sanct Sebastià», la fundació d’una universitat

Al bell mig de la nostra ciutat, hi ha un casalot que no passa desapercebut per ni per als gandians ni per als visitants. La plaça que hi ha davant ha estat des de la seua construcció el punt de trobada per a tots, tant per a rebre a les personalitats com per a celebrar qualsevol esdeveniment com per a fer quedada amb els amics. Sempre hi ha estat present el mateix escenari: l’antiga universitat.

Des de la seua edificació s’ha convertit en centre del coneixement i la seua implicació i repercussió en la societat ha estat evident i destacada, tant quan hi eren els jesuïtes com en l’actualitat amb els escolapis. 

No obstant la seua importància, encara és un edifici desconegut per a la gran majoria de la població. Gràcies als darrers estudis en els arxius i a les reformes i millores al propi edifici s’ha pogut reconstruir com van ser els primers anys d’aquell immoble edificat per fomentar l’educació. Així, la xarrada prevista ens servirà per apropar-nos a conéixer què hi havia abans de la seua edificació, què va passar en aquells anys i com va ser l’arribada dels jesuïtes partint, sobretot, de les restes arqueològiques fotografiades quan va ser reformat als anys 90 del segle passat. 

EL CEIC ALFONS  EL VELL TRAU A LA LLUM L’ÚLTIMA CONFERÈNCIA DE JOAN FUSTER

EL CEIC ALFONS  EL VELL TRAU A LA LLUM L’ÚLTIMA CONFERÈNCIA DE JOAN FUSTER

El CEIC Alfons el Vell publica al seu canal de youtube les imatges inèdites de l’ultima conferència que va realitzar l’escriptor Joan Fuster.

El 23 d’abril de 1992 el CEIC Alfons el Vell inaugurà a la Casa de Cultura de Bellreguard l’exposició “ Josep Pla, escriptor i periodista”, organitzat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya. L’acte s’arrodoní amb la conferencia de Joan Fuster titulada “El Josep Pla que vaig conèixer”. 

Ja en l’any 2002, quan es compliren 10 anys de la mort de Fuster, el CEIC recollia en el llibre d’Isidre Crespo i Redondo, “De Fuster a Pla amb camí de tornada”, les apreciacions que feu aquell dia sobre la relació i reflexions en comú amb l’escriptor i periodista català Josep Pla.

En motiu del centenari del naixement de Joan Fuster, el CEIC Alfons el Vell trau a la llum aquest vídeo de gran valor documental  que enregistra l´última conferència que l’escriptor de Sueca va realitzar, a l’abast de tot el món al canal de youtube del CEIC Alfons el Vell.

El caciquisme i la fil·loxera van provocar l’emigració a l’Amèrica del Nord de 2.000 veïns/es de la Safor

El caciquisme i la fil·loxera van provocar l’emigració a l’Amèrica del Nord de 2.000 veïns/es de la Safor

Es presenta a Gandia el llibre d’InfoTV sobre l’emigració als Estats Units i el Canadà

Juli Esteve

Farts dels abusos dels cacics i senyorets, espentats pel col·lapse causat per la fil·loxera i atrets per uns jornals que arribaven a multiplicar per 50 el de misèria que cobraven ací, unes 2.000 persones de la Safor, 15.000 valencians en total, van emigrar entre 1906 i 1920 a l’Amèrica del Nord. Procedien, sobretot de la Marina, la Safor, la Vall d’Albaida, el Comtat i la Ribera. És la conclusió principal del llibre L’emigració valenciana als Estats Units i el Canadà. El somni americà contra el caciquisme i la fil·loxera, del qual és autor el periodista Juli Esteve. El llibre es presentarà a la Casa de la Marquesa de Gandia, el pròxim dimecres 6 d’abril, a les 19 hores. 

L’assaig, de 356 pàgines, l’ha editat InfoTV i posa el punt final al treball d’investigació que va servir per a produir la sèrie documental Del Montgó a Manhattan. Valencians a Nova York (2012-2015)i que va comptar, entre altres, amb el suport del CEIC Alfons el Vell.El llibres’adreça sobretot a les persones interessades en la història del nostre convuls i intens segle XX; i als milers i milers de famílies valencianes que aleshores hagueren d’emigrar a Nord-Amèrica. O a l’Argentina, Cuba, Algèria, Austràlia o a algun país europeu. Contant la seua història i les seues històries, el llibre homenatja el seu gest valent per a eixir de la misèria.

La investigació començà el 2012 amb una revisió minuciosa de les llistes de passatgers de tots els vaixells arribats als ports atlàntics nord-americans procedents d’Espanya, de França i de Cuba entre 1900 i 1920. La consulta als arxius d’Immigració nord-americans permeté identificar amb noms i cognoms tots els emigrants valencians, registrats en un total de 15.758 entrades. Eixes dades es completaren amb altres essencials per a analitzar el fenomen, com l’edat, el gènere, l’estat civil, la professió, el poble d’origen, la ciutat de destinació, els diners disponibles a l’arribada, els temps d’estada previst i els viatges anteriors, entre altres.

La informació obtinguda va fer possible durant els dos anys i mig següents un treball de camp amplíssim, amb vora 700 entrevistes a descendents d’aquells emigrats a una setantena de pobles valencians i als Estats Units, que van aportar uns 12.000 documents i fotografies, les millors d’elles incorporades ara al llibre. Gràcies a això, el treball defineix perfectament no sols l’emigració valenciana a Nord-Amèrica sinó que aporta una informació detallada i definitiva sobre les raons de l’emigració, l’extensió progressiva del fenomen, el finançament del passatge, els motius per a anar-se’n, les ciutats on van viure els valencians, els treballs que van fer i com vivien, les raons per a tornar a casa i la vida que van tindre ací els que vingueren i allà els que s’hi van quedar. 

L’exhaustivitat del treball ha permés igualment localitzar grans històries singulars, com les dels valencianoamericans que combateren en la II Guerra Mundial o l’executiva que va sobreviure a l’atac a les Torres Bessones. O la dels americanets que van fugir de l’Espanya de Franco cap als Estats Units perquè el règim no els reconeixia la nacionalitat estatunidenca. Un d’aquells fugits, en concret per la frontera de Portugal, fou Joan Ortolà, de Xàbia, segons conta el seu germà Josep.

El llibre està a la venda a les llibreries i també al web d’InfoTV: www.infotelevisio.com.