LLIBRES DEL CEIC PER A TEMPS DE CORONAVIRUS

LLIBRES DEL CEIC PER A TEMPS DE CORONAVIRUS

El CEIC Alfons el Vell no s’atura.

Malauradament, el virus ens confina a casa i ens obliga a cancel·lar les activitats previstes, però la vida continua. Això sí, a un altre ritme.

Des del CEIC hem anat fent un esforç per digitalitzar el nostre fons. Al moment tenim 30 llibres en format PDF que es poden descarregar gratuïtament i llegir des de qualsevol dispositiu mòbil.

Ací teniu l’enllaç perquè trieu el que vulgueu. De totes formes, des d’ací anirem fent-vos recomanacions cada pocs dies. Així no perdem el contacte

Cuideu-vos!

https://riunet.upv.es/handle/10251/29380/browse?rpp=20&sort_by=2&type=dateissued&offset=0&etal=-1&order=ASC

V CONFERÈNCIA «DONES SÀVIES II»:  MARIN ALSOP I EL PODER DE LA MÚSICA

V CONFERÈNCIA «DONES SÀVIES II»: MARIN ALSOP I EL PODER DE LA MÚSICA

MARIN ALSOP I EL PODER DE LA MÚSICA

Diu Marin Alsop (Nova York, 1956), que la música té el poder de canviar vides. Això ho ha dit amb ocasió d’un programa que ella ha impulsat per donar l’oportunitat de fer música a xiquets desfavorits, dins el programa «OrchKids» en Baltimore. Un programa que segueix els principis d’aquell que va instaurar en 1975 José Antonio Abreu en Veneçuela «Música per al canvi social».

PHOTO-2020-02-21-12-07-40Destaquem la implicació social i la fe en l’educació de la directora d’orquestra Marin Alsop perquè és un dels trets que han definit totes les Dones Sàvies que hem conegut fins ara en aquest cicle, i de les que vindran. Rosana Cuenca Talens és ella mateixa també directora d’orquestra, ha estat directora de l’Orquestra Ciutat de Gandia i de l’Orquestra de corda de la Unió Musical de Xeraco, a més de fer més de vint anys que treballa en l’ensenyament musical. Alicia Juan Samper és enginyera de formació en el sector acústic i de telecomunicacions i mentora dins el programa «UpSTEAM» per aproximar les xiques a les carreres de ciències i tecnologies. Tenen en comú el ser ambdues violinistes i formar part del Quartet Mnemea de corda.

Durant la conferència en la Biblioteca Central de Gandia el 20 de febrer, no sols ens varen presentar a Marin Alsop i tot el seu treball en favor de la difusió de la música, també ens il·lustraren sobre la història de la formació de l’orquestra clàssica, la batuta i en què consisteix el paper de la direcció d’orquestra. La direcció de l’orquestra és el cap, el cor i l’ànima, el o la directora deu conèixer cada partitura de cada instrument, de manera que conduir una orquestra simfònica necessita una intel·ligència i una capacitat organitzativa i sensorial immenses. Els adjuntem la presentació que ens feren Rosana i Alicia per poder recordar tota la informació que ens facilitaren. L’emoció de sentir-les tocar un parell de duets de violí és una cosa que portarem a la memòria qui les vàrem escoltar.

PHOTO-2020-02-21-12-07-43

La carrera de Marin Alsop va in crescendo, l’any passat la nomenaren la primera directora de la Vienna Radio Symphony Orchestra i el 20 de gener del 2020 va rebre el premi Crystal Awards 2019 que atorga el Fòrum Econòmic Mundial de Davos pel seu lideratge en l’avanç cap al canvi positiu. El que dèiem al principi, és un goig tenir aquestes dones sàvies de referents, dones amb consciència social i treballant per un món millor.

 

 

 

PHOTO-2020-02-21-12-07-42

FALLA PLAÇA MERCAT  GUANYA EL PREMI DEL  CEIC ALFONS EL VELL  A LA MILLOR QUALITAT  LITERÀRIA

FALLA PLAÇA MERCAT GUANYA EL PREMI DEL CEIC ALFONS EL VELL A LA MILLOR QUALITAT LITERÀRIA

ACTA DEL JURAT DEL PREMI CEIC ALFONS EL VELL A LA MILLOR QUALITAT LITERÀRIA DELS LLIBRETS DE FALLA 2020

A Gandia, el 19 de febrer de 2020, es reuneix el jurat qualificador del Premi CEIC Alfons el Vell a la Qualitat Literària dels Llibrets de Falla 2020, format per:

Maria Carmen Fuixench Soler

Vicenta Llorca Climent

Juli Capilla i Fuentes

Decideix atorgar per unanimitat el premi a la qualitat literària global al llibret de:

 

Falla Plaça Mercat

 

El jurat vol destacar, sobretot, la innovació temàtica del llibre en el seu conjunt, la coherència, el to i l’alta qualitat dels textos, en general. A més a més, crida l’atenció sobre qüestions de gran interés i de plena actualitat. És un llibre colpidor, encoratjador i alhora plenament faller. Considerem també que obri una nova via conceptual a què hauria d’aspirar el món festiu del segle xxi.

Així mateix, vol fer constància de l’alta qualitat de tots els llibres presentats.   I per això ha decidit fer especial menció dels llibres de la Falla Màrtirs, pel tractament literari en l’explicació de la falla. I a la Falla Sant Nicolau «Mosquit», per la preocupació en la recerca de les millors col·laboracions en el monogràfic «Resiliència».

 

Gandia, 19 de febrer de 2020

Carmen Fuixench            Vicenta Llorca                   Juli Capilla

 

Podeu veure el llibret ací

CONVOCATORIA PREMI CEIC ALFONS EL VELL LLIBRET FALLER

CONVOCATORIA PREMI CEIC ALFONS EL VELL LLIBRET FALLER

El Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals CEIC Alfons el Vell convoca el Premi a la Millor Qualitat Literària Global d’un Llibret de Falla en l’àmbit de la Safor i la Valldigna de l’any 2020. El premi està dotat de 300 (tres-cents) euros per a la comissió de la falla guanyadora.

Les comissions falleres que vulguen participar hauran de presentar quatre llibrets a la seu del CEIC Alfons el Vell a l’edifici de la Biblioteca Central Convent de Sant Roc de Gandia, a la plaça del Rei En Jaume I, núm. 9.

El termini de presentació dels quatre exemplars finalitzarà a les 14 hores del  dimarts dia 11 de febrer de 2020.

Tot seguit els lliurem les orientacions per a l’avaluació del premi per part del jurat del CEIC Alfons el Vell:

Orientacions per a la valoració dels llibrets de falla‏ presentats al premi a la Millor Qualitat Literària Global atorgat pel CEIC Alfons el Vell

El CEIC Alfons el Vell considera important donar suport a les manifestacions literàries procedents del món faller, que servisquen per a dignificar el món de les lletres falleres i per a incentivar-ne la seua creativitat, tant des del punt de vista lingüístic com literari, i a acostar el món cultural de les falles al d’altres àmbits de la cultura, de la literatura i del coneixement en general. Per això impulsa des de fa anys el premi a la Millor Qualitat Literària Global dels llibrets de falla.

Per tal d’orientar les falles aspirants a aquest premi, el CEIC Alfons el Vell vol fer públiques les indicacions següents:

 

  1. Les falles optaran al premi de manera lliure i voluntària. Presentaran els seus llibrets en temps i forma, seguint les indicacions de la convocatòria.

 

  1. El jurat valorarà que les publicacions incloguen tant la prosa com el vers, en les formes i amb els continguts que es consideren convenients, i molt especialment la intenció d’evitar tòpics i clitxés que no aporten cap caràcter d’actualitat als textos, especialment en els poemes dedicats a les falleres.

També es valorarà positivament el plantejament original, novedós, enginyós i càustic, de l’explicació de la falla; i l’aportació d’articles que amplien el coneixement del món de les falles, del seu entorn, del seu patrimoni artístic, lúdic o humà; la seua història, costums, anecdotari, etc, tant en l’actualitat com en la seua evolució temporal. No s’hauria de perdre de vista que estem produint literatura a partir del món faller, i no estudis erudits de caràcter acadèmic.

 

  1. Així, les valoracions efectuades pel jurat i el seu dictamen contemplaran tres apartats: l’explicació de la falla; els textos poètics (els dedicats a les falleres en primer lloc); i les col·laboracions literàries en general (articles de caràcter divers).

 

  1. El jurat podrà ressaltar, dintre de la mateixa acta on es farà pública la seua decisió, aspectes que, per la seua qualitat, considere d’especial interès, a pesar que s’incloguen en llibres que no hagen resultat guanyadors.

 

  1. Les persones que compondran el jurat seran designades pel CEIC Alfons el Vell. Tots els punts anteriors són orientacions globals. Qualsevol particularitat derivada dels llibrets en concret es resoldran per majoria i segons els criteris establerts pel propi jurat.

 

 

ROSA MARÍA RODRÍGUEZ MAGDA ens parla DE MARIA BENEYTO. CONFERÈNCIA «DONES SÀVIES II»

ROSA MARÍA RODRÍGUEZ MAGDA ens parla DE MARIA BENEYTO. CONFERÈNCIA «DONES SÀVIES II»

MARIA BENEYTO: MEMÒRIES D’UNA ADOLESCENT EN TEMPS DE GUERRA

«… como si el vientre de la luz se abriese para albergarnos y recibirnos», una llum que prometia l’esperança. Així recorda María Beneyto (València 1925- 2011), la seua arribada a València l’any 1937 des de Madrid, on la família havia emigrat anys endarrere.

PHOTO-2020-01-16-22-17-54El 16 de gener, dins el cicle Dones Sàvies, Rosa María Rodríguez Magda ens parlà de María Beneyto a través de l’obra Regreso a la ciudad del mar. Aquestes memòries novel·lades, són continuació de Antigua patria, on l’escriptora narrava la seua infància en el Madrid de preguerra. Rosa María Rodríguez s’ha encarregat tant de l’edició de Regreso a la ciudad del mar, com de la Poesia Completa de Beneyto. Arran d’aquesta darrera edició, feta en vida de l’escriptora i poeta, Rosa María va assumir el paper de marmessora de la seua obra literària i ens comentava que encara hi queden inèdits de la Beneyto per eixir a la llum.

Amb 22 anys publicà María Beneyto el primer poemari en castellà Canción olvidada (1947) i després en català Altra veu (1952), però és sobretot arran de guanyar el Premi Ciutat de Barcelona amb el llibre de poemes Ratlles a l’aire (1956) que començà a ser coneguda. Va comptar amb l’amistat i l’impuls de Max Aub, Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner i de Xavier Casp entre altres, que l’animaren a continuar escrivint en català. L’associació d’escriptor en llengua catalana, de la que va ser sòcia d’honor, destaca sobretot la seua novel·la La dona forta, guardonada el 1965 amb el premi Joan Senent: «resulta imprescindible esmentar la novel·la La dona forta (1967), obra de personatge col·lectiu que seguia l’estructura utilitzada per altres escriptors en aquell moment, com ara Blai Bonet o Camilo José Cela. Els crítics han qualificat aquesta novel·la com la més interessant publicada al País Valencià durant els anys seixanta.» Va ser premiada en nombrosos certàmens literaris, tant en castellà com català, però encara així, a final dels 70 deixa d’escoltar-se la seua veu i roman en silenci fins que és de nou recordada en la dècada dels 90, arran de rebre en 1992 el Premi de les Lletres de la Generalitat Valenciana. Aleshores va publicar en 1993 Després de soterrada la tendresa, a més de tres poemaris en castellà Archipiélago (poesia inèdita, 1975-1993), Nocturnidad y alevosía i Hojas para algún día de noviembre; per continuar més endavant, entre altres, Para desconocer la primavera (1994), Elegies de pedra trencadissa (1997) i Quasi un poc de res (2001). Junt amb Rosa María Rodríguez Magda preparà durant 2005 la Poesia Completa, publicada en el 2008 per l’Ajuntament de València. Regreso a la ciudad del mar s’ha publicat pòstumament, en 2019, i enceta la col·lecció Amb Veu Pròpia de l’Institut Valencià de les Dones de la Generalitat Valenciana.

Com complements didàctics acompanyant aquest resum, compten amb la presentació i cronologia elaborada per Rosa María Rodríguez Magda. Preguem mantenir la unitat de la presentació i que es mencione l’autoria en cas d’usar-se.

Un dels temes que va sorgir al debat va ser l’escassa presència d’escriptors i escriptores valencianes en el panorama nacional i internacional, Rosa María Rodríguez ho acusava mig de broma al fet que «no som prou exòtics». Un altre tema va ser la falta de presència de les dones en les publicacions d’assaig, punt que hem tractat diverses vegades en Dones Sàvies. Precisament Rosa Maria presentava el 17 de gener en Madrid un estudi titulat Dónde estan las mujeres en el ensayo, promogut per l’associació Clásicas y Modernas. Les conclusions de l’estudi, basant en dades d’editorials i premsa dels anys 2017 i 2018, és que sols el 20 % de les obres publicades són d’autoria femenina. Que implica aquest fet? Si tenim en compte que «El ensayo, en cuanto expositor y generador de ideas, constituye por excelencia el género que determina quién tiene la autoridad para construir el relato de la utoridad… podemos concluir que hoy por hoy el liderazgo intelectual de las mujeres sigue minusvalorado.»

Desitgem que aquest cicle Dones Sàvies puga contribuir d’alguna manera a ficar remei a aquesta situació visibilitzant a les clàssiques i animant a les joves a prendre la paraula.

PHOTO-2020-01-16-22-17-55